Publicitat
La Punteta · 17 de Març de 2012. 17:43h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els indultats d'Unió

Amb l'autoritat que em dóna haver estat el primer periodista a informar del cas Treball a Catalunya voldria dir que l'indult als dos dirigents d'Unió em sembla una vergonya. A mitjan 90, en efecte, vaig publicar una sèrie d'informacions a l'edició catalana d'El Mundo sobre el presumpte desviament de fons de subvencions destinades a la formació dels aturats, que em van costar déu i ajuda.

Almenys ho reconeixen els companys Josep Callol i Eduard Cid en el llibre "La negra mancha de CiU" (Ediciones de la Tempestad, Barcelona 2002, pàg. 21). Encara recordo que, després de visitar alguns centres de formació ocupacional -fins i tot havia anat a Badalona per despistar-, el primer que feien era trucar a la conselleria per advertir-los que hi havia anat un periodista tafaner fent preguntes incòmodes.

M'estalvio també les pressions que vaig rebre i l'escàs suport que vaig rebre de qui llavors era el meu director, Albert Montagut, que s'arronsava de seguida quan el trucava l'Ignasi Farreres o -el que és pitjor- un càrrec intermig. Certament, no era Katharine Graham. Al final crec van fer un dinar a la conselleria i tot. I espero que no caigués, de retruc, alguna campanya de publicitat institucional.

Recordo com si fos avui, d'altra banda, el poc cas que em va fer l'Antoni Castells -que amb els anys arribaria a conseller d'Economia- com a membre del Tribunal de Comptes de la UE (1996-2000) quan el vaig trucar a Luxemburg. Sense oblidar algun infructuós viatge a Madrid -llavors ja manava el PP- per preguntar sobre el destí de les subvencions perquè, amb franquesa, dels fons de formació ocupacional en sucava tothom.

El cas no va revifar fins que un diari de comarques -el Diari de Girona, amb Jordi Xargayó de director- va estirar el fil gràcies a la tenacitat d'un dels seus periodistes, l'esmentat Josep Callol, mentre la premsa de Barcelona mirava cap a una altra banda. Si això hagués estat els Estats Units els haguessin donat un Pulitzer. Més tard ho va reprendre El Periódico, però en plena guerra de successió entre Mas i Duran sempre hi vaig veure la mà allargada de Convergència amb la intenció d'afeblir el líder d'Unió.

Per això em sembla, com deia, un veritable escàndol que una de les primeres coses que ha fet el Govern de Mariano Rajoy hagi estat indultar -com vam avançar a l'e-notícies en exclusiva- les dues persones condemnades: Josep Maria Servitje i Víctor Manuel Lorenzo. Digui el que digui Josep Antoni Duran i Lleida en la seva darrera carta setmanal -fins i tot hi s'ha escudat en Jordi Pujol-, sembla "un privilegi i una desigualtat davant la llei". Al final, els polítics tenen carta blanca: qui la fa, no la paga. No sé si se n'adonen a Unió i al PP que aquestes coses malmeten, encara més, la mala imatge que tenen els polítics en la nostra societat. Després es queixen dels resultats de les enquestes del CEO.

Però, dit això, Duran té raó almenys en una cosa: el cas dels informes del tripartit molts dels quals "han desaparegut, altres són clarament inútils sobre temes estrambòtics en molts casos i que, a més, no tenien res a veure amb el departament que els havia encarregat". Perquè si a l'exsecretari general de Treball i a un empresari, també d'Unió, els van caure respectivament quatre anys i dos anys i mig de presó -el Suprem va confirmar la sentència: només els quedava complir la pena- què els hauria caigut a dirigents del tripartit si la fiscalia en particular i la justícia en general haguessin fet la seva feina? L'Ignasi Farreres se'n va escapar pels pèls i em consta que ara fa bona feina al capdavant del CEES (Centre d'Estudis Econòmics i Socials).

Dijous  passat, per exemple, veia com l'Uriel Bertran els deia "lladres" des de la tribuna del Parlament i vaig pensar que hauria d'anar en compte perquè ell mateix formava part d'un tripartit -fins i tot li donava suport entusiàsticament: només cal repescar els seus articles a l'e-notícies- que va adjudicar informes a tort i a dret.  En efecte, la fiscalia -que és un òrgan jeràrquic i que depèn del govern central- va acabar arxivant la causa el maig del 2011. El fiscal Fernando Rodríguez Rey, que li va pertocar el cas, va admetre errors i anomalies, però en la seva opinió sense arribar a delicte. En aquest cas, per cert, qui va treure el tema -com el del tunning d'Ernest Benach- va ser l'ABC, malgrat que després faci portades incendiàries.

N'hi havia que eren una veritable presa de pèl com "Estudi socioeconòmic de l'explotació de l'avellana" (30.000 euros); "Campanya de joguines no sexistes" (12.000 euros) el qual, per cert, incloïa una frase en la qual s'havien oblidat de posar la xifra: "una criatura del nostre país veu una mitjana de XX XXXXX anuncis al dia"; "Ambientació olorosa d'un espai circular d'uns 30 metres quadrats de superfície obert en la seva part superior" (1.395 euros) o "Disseny de parxís i puzzle de la casella de cartró retallable" (11.368, així no calia concurs públic).

Fins i tot la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, va encarregar a una empresa anomenada A Portada SL un "Manual de comunicació de crisi" per 30.000 euros per contrarestar les crítiques de l'oposició a la seva gestió. Molt insegura devia estar. Almenys aquest cop no van contractar un penalista de prestigi com Joan Josep Queralt com va fer el seu company de partit, Josep Huguet, per exercir l'acusació particular amb el cas Turisme. Sembla que amb el gabinet jurídic central no en tenien prou. De pas el van incloure a les tertúlies dels Matins de TV3. Encara hi és.

El propi conseller Castells va admetre en una compareixença parlamentària el setembre del 2009 que hi havia irregularitats en un 16% dels informes. I això que no els havien repassat un a un, sinó que havien fet una tria aleatòria. Un 10% eren inútils del tot i un 9% els haguessin pogut fer els mateixos serveis tècnics de la Generalitat. L'afer li va costar el càrrec fins i tot al llavors Consell Consultiu, Joaquim Tornos, escollit a proposta del PSC, que havia cobrat per fer-ne.

El PPC va arribar a calcular -amb Daniel Sirera de diputat corcó- que la despesa en informes s'havia disparat un 118% el primer any de tripartit en passar de 13,4 milions el 2003 a 29,3 durant el 2004. El rècord, tanmateix, va ser el 2006 amb 77 milions pagats només en informes -un 108% més que l'exercici anterior-. La relació sencera d'estudis -guardar tants papers em costarà un dia el divorci-, és tan gruixuda que sembla una tesi doctoral.

Sense oblidar els informes de l'Ajuntament de Barcelona, llavors amb Jordi Hereu d'alcalde, on n'hi havia un de 14.250 encarregat per la regidoria de Nous Usos del Temps -el nom és digne d'una novel·la d'Orwell- sobre "Estudi del temps i les masculinitats" o un altre per evitar la presència de l'oposició a les empreses municipals: "Abast de la competència atribuïda a la comissió de Govern per la Carta Municipal de Barcelona d'aprovació de les formes de gestió de serveis" per 6.960 euros.

Un periodista de La Vanguardia, Ramon Suñer, va tenir accés a la sala on es guardaven, a la quarta planta de l'edifici novíssim de l'Ajuntament -això sí: custodiat per una funcionària que muntava guàrdia, segons va explicar ell mateix en un reportatge divertidíssim l'11 de novembre del 2009- i es va trobar totes les irregularitats imaginables: fraccionament de contractes, informes fets a base de fotocòpies, ús i abús de la Viquipèdia, encàrrecs a amics i coneguts del PSC o ICV.

Al final, jo que vaig destapar el cas Treball, els indultats d'Unió em faran pena i tot.

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#5 Empezaba bien, Barcelona, 20/03/2012 - 14:10

Emepzaba bien Sr. Rius, llamando a CiU lo que son, unos chorizos. Pero pronto se recrea en lo chirozos que son los independentistas, socialistas y comunistas. No tocaba. Que Pujol fomentaba el choriceo, no es nuevo, Prenafeta y Alavedra, sus manos derechas, ha pisado la trena por corruptos.

#4 paccius, barcelona, 19/03/2012 - 23:56

Vaja ximpleria d'article. Com us agrada fer fum perquè no se us vegin les vergonyes. Podem parlar de molts casos que no han arribat a acusacions fermes, dels uns i dels altres, però en el cas de treball tenim condemnes fermes que són paper mullat amb un indult que no té cap justificació.

#3 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 18/03/2012 - 13:35

Sí esclar, però si perquè uns partits robin inpunement, hem de consentir que també ho facin els altres, aleshores o sortim tots a robar (perquè som com ells) o ens neguem a seguir el joc, ens indignem i ocupem la plaça Catalunya. Cosa amb la que tu tampoc no hi estàs d'acord, Rius.
Què proposes?

#2 Xipolleig, Barcelona, 18/03/2012 - 13:23

És evident que no estem tan lluny dels nostres veïns espanyols, Filesa, Gürtel.etc.., i tampoc dels de l'est, Tangentòpoli.
No tinc cap dubte que un dels elements claus per consolidar un futur estat català, seria una autèntica revolució en la manera de governar.Serien capaços ?