Publicitat
La Punteta · 21 de Juny de 2015. 18:05h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els pebrots d'Unió

Els crítics d'Unió, aquest dissabte

S’ha de reconèixer que els d’Unió tenen pebrots. Ens pensàvem que eren una colla de llepafils, de missaires, fins i tot de reprimits sexuals i han aprovat anar sols a unes eleccions per primer cop des de Carrasco i Formiguera.

Perquè aquest dissabte, a l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet -el famós edifici recargolat del Toyo Ito-, va haver-hi un impecable exercici de democràcia: van estar debatent durant vuit hores. Hi havia més de 70 paraules demanades. Ja m’agradaria que al consell nacional de Convergència -o de qualsevol altre partit- fessin el mateix.

Com a cronista polític no m’ho havia passat tan bé des del congrés del PPC del 2008. Aquell en el que Montserrat Nebrera va plantar cara a Alicia Sánchez-Camacho. Encara recordo la xiulada a Javier Arenas quan va arribar a la sala. L’home no se’n sabia avenir.

És veritat que als periodistes no ens deixen entrar a aquesta mena d’actes però no ens deixen entrar a cap consell nacional de tot el món. Als de CDC et franquegen l’accés pel discurs del líder i després et fan fora discretament. I al del PSC, amb Montilla, podies seguir la intervenció des de la sala de premsa del soterrani del carrer Nicaragua. Per pantalla de plasma.

Vaig veure consellers nacionals d’Unió devorant minientrepans i cruasans a l’hora de dinar perquè l’última hamburguesa de l’hotel me l’havia cruspit jo. Allò semblava Stalingrad a ple estiu. L’altra opció era un MacDonalds proper o el restaurant de l’Ikea a Gran Via 2. Per un moment vaig patir que no hi haguessin episodis de canibalisme i es cruspissin el Toni Castellà.

Ara pot passar de tot. Val a dir que, en la història recent, hi ha hagut patacades electorals memorables com la d’Acció Catalana Republicana a les municipals del 31. Rovira i Virgili i companyia pensaven que guanyaven de carrer i es van quedar amb un pam de nas. ERC, que també s’havia fundat unes setmanes abans, els hi va pispar la cartera.

O Ruiz Giménez a les eleccions del 1977, quan no van arribar ni a l'1,2% dels vots (215.000) malgrat el seu prestigi. La gent es pensava que Espanya seria com Alemanya o Itàlia, on la democràcia cristiana havia remenat les cireres duranta quaranta anys. De fet, la Merkel encara les remena.

I per descomptat, a casa nostra, l’Operació Roca, que fins i tot es va quedar per sota de l’1% (195.000 vots) encara que això va permetre a CiU treure 18 diputats a Catalunya. Mai més han batut aquest rècord. A les del 2011, amb Duran de cap de llista, es van quedar en 16. I això que van guanyar el PSC per primer cop en unes generals.

Però el consell nacional va significar també una derrota dels crítics en tota regla: 70% a 30%. Més enllà dels crits finals d’independència -al loro amb el vídeo: Núria de Gispert ni crida- se’ls notava anímicament tocats. Per primer cop van llegir un comunicat en comptes d'admetre preguntes. Almenys van quedar un 10% per sobre de Josep Maria Vila d’Abadal al congrés de Sitges.

Els sobiranistes d’Unió es van limitar a descriure els fets dels darreres dies i reiterar les crítiques a la direcció, però la veritat és que van perdre. Potser és pot objectar que la majoria de càrrecs oficials són consellers nacionals, però Toni Castellà també té Pep Martorell de director general de Recera i Marta Vidal de cap de premsa i això no va invertir la balança.

Ara -si no es passen a Convergència- els hi pot passar el mateix que als crítics del PSC després del famós dinar a les Set Portes: anar-se diluint amb el temps. De mica en mica van anar caient de la foto: Àngel Ros els va deixar tirats de seguida perquè, el que volia, era continuar d’alcalde de Lleida. Encara que fos en minoria.

Joan Ignasi Elena ha tingut la dignitat de deixar l’escó, però Avancem no té futur sense el paraigües d’Esquerra. Com Moviment d’Esquerres, Nova Esquerra Catalana i Socialisme, Catalunya i Llibertat, el xiringuito de Toni Comín. Rocío Martínez Sampere ha plegat com una senyora perquè, previsiblement, no repetirà a les lllistes. I a Marina Geli crec que li queden tres plens.

Els crítics atreuen l’atenció dels mitjans mentre fan la guitza a la direcció perquè el que volem els periodistes són titulars. Però, a fora, perden tot interès. Ahir Joan Rigol ja no surtia ni a la foto final. Tothom sap que, en el fons, el que vol és anar a la llista de Mas. Ha fet mèrits suficients.

Tot i que la llista amb la president -almenys ja té nom- pot ser un poti-poti. Mas hi haurà d’encabir el seu nucli dur, exconsellers, independents, estrelles i mediàtics. Semblarà un vagó de Metro en hora punta. Que no els hi passi res.

A més, això d'incorporar independents acostuma a acabar malament: Baltasar Garzón va durar tres mesos com fitxatge estrella del PSOE -llegeixin les menòries de Bono- i el primer que va fer quan va marxar amb un cop de porta va ser reobrir el cas dels GAL.

Mentre que Montserrat Nebrera aspirava almenys a portaveu parlamentària i la van fer presidenta de la comissió de Justícia perquè passés l’estona. Quan va dimitir l’octubre del 2009 va muntar un partit. A les eleccions del 2010 va treure 2.200 vots, el 0,07%. No la van votar ni els de l’Opus. Ara crec que fa de tertuliana a can Cuní. Allò, de vegades, sembla una residència d’avis.

En fi, suposo que no cal que els hi digui a la bona gent d’Unió -deu haver-hi ha de tot, com a tot arreu- que ara tindran tot l’aparell mediàtic de Convergència en contra. Dissabte, a El Punt-Avui, un col·lega que acaba de fitxar pel digital de CDC i li han donat el Premi Nacional de Comunicació -merescudament, no malpensin- comparava Duran amb el “ninot de les falles”.

“La caiguda de Duran és cruenta i absoluta”, afirmava. Jo, de moment, m’he guardat l’article perquè en política més val no enterrar ningú abans d’hora. Jo no enterraria ni Carod. No se sap mai. En guardo un altre del mateix columnista, aquest en un altre mitjà digital, que deia que Manuel Valls ens donaria un cop de mà ara que ha arribat a primer ministre. Ho estic esperant amb candeletes.

I, a l’Ara, un altre articulista -suposo que aquest en l’òrbita d’Esquerra- comparava Unió amb l’orquestra del Titanic. En la meva modesta opinió, ja ho saben, no hi ha hagut pitjor capità en la història de la navegació comercial des d’Edward Smith que el que ens vol dur a Ítaca sense brúixola. Que no ens enredin: el procés ha esdevingut una operació de supervivència personal.

Però els que jugaran més brut seran els mitjans públics perquè amb les coses del menjar no s’hi juga. El Telenotícies vespre de dissabte continuava obrint amb Artur Mas malgrat que el míting era del matí i el consell nacional d’UDC de la tarda. Després van informar d’un acte de l’esquerra extaparlamentària espanyola a Cornellà a favor de la independencia. Durant la peça van enfocar fugaçment el pati de butaques i estava mig buida. Com una sessió de cinema d’un dilluns a les quatre de la tarda.

Mentre que Sílvia Coppulo, aquest diumenge, encara obria amb el líder de CDC. La Coppulo va ser durant vint anys la periodista emblemàtica de les esquerres a Catalunya fins que va detectar, a temps, el canvi en la direcció del vent. El que passa és que la direcció del vent pot tornar a canviar, Sílvia.

Jo encara tinc un llibre seu -pagat per la Dipu quan era socialista- en el que explica el neixament de ComRàdio, “l’emissora pública de l’esquerra progressista” i les traves que hi va posar CiU. M’estalvio parlar dels opinadors de Convergència -algun dels quals, per cert, ha mimat Fèlix Riera- perquè cada vegada em costa més de llegir-los. Però, com que tampoc són rucs, n'hi ha algun que em sembla que ja veu que això de l’operació Rull resta més que suma.

En fi, suposo que tot això els d’Unió ja ho sabien quan van decidir trencar amb CDC. Desconec si tenen forat o no. Per mi que es presenten amb el lema La Convergència de tots arriben a mitja dotzena de diputats. Al capdavall els de CDC es pensen que són la nova Esquerra. Josep Rull es va equivocar: hauria d’haver ingressat a les JERC en comptes de la JNC. El que no sé és si allà hagués fet carrera.

Jo, de Ramon Espadaler, em posava les piles i feia una oferta a algun diputat de CDC. Com Antoni Fernández Teixidó, posem per cas. Al capdavall, a la seva conferència al Tribuna Barcelona no hi havia cap dirigent de Convergència, però sí algun convergent desencisat. Jo vaig veure-hi fins i tot un exconseller camuflat entre el públic. Entre d'altres coses perquè si Núria de Gispert, que també deu esperar un lloc a les llistes, és la renovació apaga y vámonos. Porta més de trenta anys en política.

En el fons, els d'Unió, s'han tret un pes de sobre.

 

Sóc més divertit a twitter

Qui sóc

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

12 Comentaris

Publicitat
#11 Decat, Decat, 23/06/2015 - 00:56

Rius, així com ho expliques sembla Poble Nou! Ni el Pitu Benet hagués maquinat una trama semblant. Em teniu, Sr. Director, fascinat. Sembla que sóu l'únic indepe que veu el rei despullat i amb la gorra que diu 'Titanic'

#10 pepe, andorra, 22/06/2015 - 20:04

y q diferencia habra entre cdc y ud? el 1% el 0.5%? se iran a una pension al lado del congreso en Madrid en lugar de al palace? dejaran de tener las sedes embargadas por si acaso salen culpables de todos los delitos de los q estan acusados? No se vayan todavia, una y mas...Q diria superaton...

#9 David, Tarragona, 22/06/2015 - 16:38

No sé si a Unió li anirà bé o no, el que és segur és que com a mínim tindràn un vot, el meu. No per res, però tot el tema de CDC i de Mas, és tan brutalment deshonest, tan espectacularment patètic, que un indepe com jo, conservador, passa de votar-los

#8 Rivers, bna, 22/06/2015 - 14:45

Todo parece indicar que el dedito caprichoso de Rius en su ruleta de la fortuna le ha indicado que hoy tocaba loar Uniò tras las peripecias sufridas. Gran periodista, finísimo cronista de la politiqueta.

#7 Manolo, Barcelona, 22/06/2015 - 13:38

Ahora creo que volveré a votar a Unió