Publicitat
La Punteta · 25 de Maig de 2015. 11:34h.

TONI GALLARDO

Toni Gallardo

Els regals enverinats d’aquestes eleccions

 

Escrit de matinada. No és perquè el que compti siguin les primeres impressions, sinó perquè demà ja començarem a raonar cap aquí i cap allà (cadascú a la seva, és clar) i no farem res més que embolicar la troca. Encara més, vull dir. Com veig els resultats de les eleccions d’aquest 24 de maig? Doncs així.

El procés

Vagi per endavant i perquè quedi clar. Les forces explícitament independentistes han sumat 400.000 vots més que les explícitament unionistes. Aquestes darreres, durant la nit electoral, han donat el procés per mort i enterrat. Resulta curiós, ja que durant la campanya es van cansar de dir que a les municipals no es decidia res més que els ajuntaments. Però també era de preveure que dirien el contrari a toro passat i fossin quins fossin els números.

En una cosa no els falta raó, però: hi ha una part de l'electorat que potser només es mobilitzarà si un dia es decideix de debò sobre la independència i segurament es mobilitzarà en pro del “no” (va passar a Escòcia, no ens hauria d’estranyar).

La “pèrdua” de Barcelona pot ser un cop psicològic, però el país no s’acaba a la seva capital. Una altra cosa és si el sobiranisme en té prou de guanyar en el conjunt del país, però fent resultats modests a l’àrea metropolitana. No perquè el resultat global no compti, sinó perquè el 45% dels vots no és precisament per tirar coets si parlem en clau plebiscitària. Si a la independència li falten com a mínim 15 punts per a ser incontestable, on li queda algun recorregut per créixer, si això és possible?


Ajuntaments ingovernables

Dir que la seva aritmètica és molt complexa és un eufemisme. Hi ha ajuntaments que són autèntiques bombes de rellotgeria. Els que tant contents estan amb la mort de les majories absolutes i el bipartidisme i altres males herbes, ja ens ho diran passats uns mesos quan s’intentin aprovar els pressupostos municipals de 2016.

No sé què podem esperar de les proclames sobre el diàleg que s’han sentit amb la publicació dels resultats, però m’imagino que poc.

A mi no m’agradaria veure’m com a alcalde de segons quins ajuntaments, proclamat com a candidat de la llista més votada..., però jo sóc jo i la cadira és la cadira. Sort que, en principi, no cal dubtar que els ajuntaments seguiran recollint la brossa i netejant els carrers cada dia, a més de, per descomptat, cobrant-nos l’IBI.

Paradoxes de la democràcia: si el desig de canvi és tan “dispers” pot acabar no servint per res. Pensar que a partir d’avui res serà com ahir està molt bé, però n’hi ha prou? La prova de foc de la política és quan els lemes bonics s’han de convertir en decisions a publicar als butlletins oficials.


Les patacades del PP

Fins ara, els votants del PP descontents no tenien on anar. Sembla que ara sí. Això i no el pes dels casos de corrupció explica alguns resultats. Patacada? Més que patacada general, caldria parlar de patacades molt sonades. Al final sobreviuran més dinosaures dels que s’extingiran. Entre altres raons, perquè no està tan clar que puguin armar-se majories d’esquerres a llocs com València, les Illes o Madrid. Ja voldrà Podemos mullar-se? Bé, això és tant suposar com que Ciutadans apuntalarà el PP allí on encara sumen entre tots dos. Però els d’Albert Rivera també es mullaran?

Si Andalusia serveix d’exemple, de moment, ni uns ni els altres. Tenen el cap a un altre lloc i les eleccions d’aquest diumenge, encara que els han servit de fantàstic trampolí, els feien nosa en certa forma. Els ajuntaments ingovernables no són l’únic regal enverinat que ha quedat sobre la taula.

 

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat