Publicitat
La Punteta · 5 de Desembre de 2012. 17:49h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

En defensa de Duran

Amb la tranquil·litat que em dóna haver estat el primer periodista a investigar a Catalunya el que després seria el cas Treball, de presumpte finançament irregular d'Unió, voldria avui sortir en defensa de Josep Antoni Duran i Lleida.

Per si de cas, voldria deixar també clar que no estic a sou d'UDC ni he dinat mai amb amb el senyor Duran i Lleida. Un dia va fer una temptativa, no sé si per compliment o per convenciment, i li vaig dir que no perquè estic en contra del compadreo entre polítics i periodistes. Allò que Wifredo Espina, en un excel·lent article a e-notícies, ha definit com la gran bombolla. De fet, ni tan sols vaig al tradicional aperitiu de Nadal per no haver-me d'endur, de regal, les dues ampolles d'oli d'Alcampell que regalen cada any. El Xavier Viejo n'és testimoni.

Però fa tota la pinta que a Convergència, inclòs Oriol Pujol, volen utilitzar Duran i Lleida com a cap de turc per la derrota de CiU el passat 25-N. Perquè, es miri com es miri, perdre dotze diputats de cop és un derrota, encara que guanyis. A això s'hi han afegit alguns mitjans de l'òrbita convergent: El Punt-Avui li va dedicar dimarts quatre planes a Vila d'Abadal, i això que va perdre el congrés. O la Xarxa de la Dipu, que ha entrevistat a Vicenç Pedret. S'ha obert la veda contra el líder d'Unió.

Això de Vila d'Abadal és una altra cosa, és una rebequeria indigna de l'alcalde de Vic, el municipi més important que governa Unió. Josep Anglada ja es deu estar fregant les mans de cara a les properes eleccions municipals. Al capdavall CiU té vuit regidors a la capital d'Osona i els de Plataforma cinc, un més que a les municipals del 2007.

El que hauria d'haver fet Vila d'Abadal -a més de dir menys estirabots- és no tirar la tovallola abans d'hora. Tenim una classe política que, a la mínima, fa figa. La indirecta no només va per ell, sinó també per Àngel Ros que una setmana abans del congrés del PSC encara presumia, a 8tv, que arribaria fins al final i després li va entrar por. Què haguessin fet Churchill o De Gaulle en casos similars? Potser recordar que el primer va passar una travessa del desert de deu anys i, el segon, de vint. De vegades fa la sensació que tenim uns polítics de pa sucat amb oli.

Que consti que malgrat la meva opinió, a Vila d'Abadal l'hem tractat sempre exquisidament. Fins i tot hem estat els primers a publicar, després de l'Ara, la seva darrera novetat editorial. Però em va caure als peus el dia que va confessar, als micròfons de Catalunya Ràdio, que en dos anys no havia fotut ni brot al Parlament. Llavors què hi feia? Si jo fos en Duran també l'hagués deixat fora de les llistes. No fotem.

Però, en general, al líder d'Unió se li té ganes. No he sabut mai per què queia tan malament als sobiranistes que ara manen a CDC més enllà de la inicial rivalitat amb Mas. L'animadversió amb ERC és diferent perquè, en aquest cas, crec que és mútua. Però, dintre de Convergència, se l'ha vist sovint com un submarí del PP des d'aquell famós dinar -o era sopar?- amb Aznar i Rato a la Costa Brava.

Jo crec que si acostuma a caure malament és perquè, en general, diu el que pensa, cosa molt difícil en un polític. De vegades arriba a ser fins i tot políticament incorrecte -com amb el tema d'immigració-, però acostumats a polítics que van amb peus de plom, busquen el titular fàcil i tenen fal·lera per la foto és d'agrair.

Val a dir que també ha comès errors com no deixar caure Zapatero el maig del 2010 -per fer-li un favor a Mas- o posar a la suite del Palace per a El País. En fi, recordo una presidenta del Parlament que, pel que fa a fotos, encara va ser pitjor.

També és cert que ha tingut cura al màxim la seva imatge, que ha tingut escasses responsabilitats de govern llevat de dos anys a la conselleria de Governació i que un diari com La Vanguardia l'ha tractat sempre amb cotó fluix. Si no et mulles com a governant és normal sortir després el primer en les enquestes.

Però, malgrat tot, a mi com a polític Duran m'agrada. Això no vol dir que no m'agradi també Felip Puig, per exemple. I això que no es poden veure. Però els dos han mamat la política des de joves. Tot plegat sense posar en qüestió la nostra independència professional que, com li deia l'altre dia a un alt càrrec de Palau, és sagrada. A e-notícies s'informa de tot.

També m'agraden, com a oradors, Fernández Teixidó (CiU), Miquel Iceta (PSC), Albert Rivera (Ciutadans), Rafael López (PPC) -ànims, Rafa- o Jaume Bosch (ICV) -per citar-ne un de cada color. Oriol Junqueras, si no confon el Parlament amb una classe d'història, és candidat també a ingressar a la llista. I sospito que aquesta legislatura trobaré a faltar Joan Ferran (PSC), entre d'altres.

Però fa tota la pinta que Convergència vol utilitzar Duran -com Pedro j. però a un altre nivell- per tapar la patacada. En les paraules d'Oriol Pujol després de la reunió del comitè executiu d'aquest dilluns no vaig sentir cap autocrítica. Ara resulta que han perdut dotze diputats pel vot de la por -vaig ser el primer a criticar-ho-, El Mundo i en Duran. Quan perds dotze escons és que també has comès errors propis.

A mi em sembla una deslleialtat acusar Duran, encara que sigui de passada, de desmarcar-se durant la campanya. Però si tots es van fer sobiranistes!: Duran, Pelegrí, Espadaler, fins i tot Xavier Trias. Al míting de CiU amb la societat civil a l'Illa Diagonal -aquell en què van arribar a enredar a un presentador de TV3- fins i tot vaig sentir el líder d'Unió acabar el seu discurs amb un "Visca Catalunya lliure!". Cosa impensable només dos mesos enrere.

Si Duran no s'hagués també embalat -com tots plegats, eh?- i els dirigents de CDC li haguessin fet més cas potser CiU no hauria passat de 62 escons a 50. És fàcil dir-ho ara des de fora, però Convergència va cometre un error de càlcul: pensar que la majoria absoluta estava a l'abast. A més, a Europa, la crisi ha castigat tots els partits en el govern.

Seixanta-dos diputats era un resultat excel·lent -només a l'abast de Pujol de mitjan 90- perquè, a partir de llavors, l'únic que podia passar era baixar. Convergència s'ha ficat en un embolic impressionant. Toquem ferro que no hi hagi eleccions anticipades dintre de dos anys. Espero, pel bé del país, que Mas aguanti fins al final.

 

 


Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies

Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat
Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#6 francesc, girona, 10/12/2012 - 14:41

En Duran només pensa en ell i per ell.No dic que no sigui un bon polític, però no té amics i n'ha deixat molts dels que el varen ajudar a pujar a la més absoluta misèria.Crec que el gran problema són els poders fàctics de Madrid que li han fet molts favors personals i els perderia de cara el futu

#5 Lluís, Girona, 09/12/2012 - 01:20

Un article encertat

#4 maria, Barcelona, 06/12/2012 - 23:52

Doncs a mi el Sr. Vila d'Abadal no m'acabava de fer el pes i no sabia perquè. Ara ja ho sé. Ho intuïa. Una persona que diu no haver fotut ni brot al Parlament no és una persona de fiar. Gràcies e-notícies per recordar-ho.

#3 jordi, l'h, 06/12/2012 - 16:27

per higiene democràtica,penso que era correcte convocar eleccions després que no hi hagués més recorregut pel pacte fiscal i penso que en Mas es tenia que presentar com es va presentar.
El que pasa es que per votar independència,molts donen suport a uns altres que ja fa 20 anys que diuen el mateix.

#2 Arturo, Barcelona, 06/12/2012 - 00:23

Pues yo espero, por el bien del país, que Mas se largue cuanto antes mejor.