Publicitat
La Punteta · 19 d'Abril de 2021. 11:17h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

En defensa de Javier Cercas

La veritat és que també podia haver titular aquest article com del pensament únic al pensament estúpid. Certament, no hi ha dubte que el sobiranisme ha estat capaç, durant gairebé una dècada, d’imposar al conjunt de la societat catalana el seu “relat” sobre els avantatges de tot tipus, especialment econòmics, que comportaria per a Catalunya la seva sortida de la sufocant i asfixiant “dominació” espanyola. Ho ha fet fins el punt que aquesta visió ha acabat esdevenint hegemònica, monopolitzant no només tots els fòrums acadèmics i intel·lectuals de casa nostra, sinó que ha acabat imposant-se, també en els mitjans de comunicació públics i privats, i molt significativament, en la pràctica totalitat de la premsa digital en català, en base a una hàbil política de subvencions. 

 

En realitat, hom pot dir, sense por a equivocar-se, que, des de la talaia del poder, el sobiranisme ha posat a la seva disposició tota la maquinària institucional i social de la Generalitat per anul·lar o anorrear a la seva mínima expressió tot allò diferent al que podríem anomenar pensament “únic”. De fet, ningú que conegui tant sols una mica la realitat del dia a dia a Catalunya pot qüestionar que, des de 2012, el sobiranisme ha imposat una única línia de pensament, basada en el monopoli o l’exclusivitat del seu “relat” a l’entorn de conceptes clau com el “procés” o la independència.

 

Paral·lelament, el sobiranisme s’ha cuidat bé prou d’impedir un debat seriós i reflexiu sobre els suposats avantatges i/o desavantatges de la independència, però alhora ha ignorat, també, qualsevol debat ponderat i judiciós sobre la debilitat i vulnerabilitat del “procés” davant la Unió Europea, atesa la seva inacceptable pretensió de reconeixement internacional -absolutament inadmissible d’acord amb els principis fundacionals de la UE- des del moment en què Catalunya va declarar la independència per la via unilateral, sense un pacte previ amb l’Estat, actuant il·lícitament en vulnerar gravíssimament l’ordre constitucional des del poder.

 

Efectivament, no es pot desconèixer que l’article 1 del Tractat de la UE assenyala, entre els seus valors fundacionals, el respecte a la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i els drets humans, inclosos els de les minories, drets que d’altra banda, el Parlament de Catalunya va desconèixer gravissimament mitjançant l’aprovació de les anomenades lleis de desconnexió els dies 6 i 7 de setembre de 2017. I tot això sense perjudici, a més, que, segons l’article 4.2 del Tractat, la Unió es compromet a respectar les funcions essencials de l’Estat, i molt especialment, les que tinguin per objecte garantir la seva integritat territorial.

 

Si algú encara té dubtes sobre la gravetat de l’incompliment i el desafiament en tota regla a l’Estat i a l’ordre constitucional per part del sobiranisme, només cal recordar que, en el punt sisè de la Resolució 1/XI, sobre l’inici del procés polític a Catalunya -aprovada pel Parlament el 27 de setembre de 2015- es deia textualment que “El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania, i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.” Poca broma

 

Davant d’aquesta manera xulesca, assilvestrada i incivilitzada de fer les coses pel nostre estimat sobiranisme, a les antípodes dels habituals patrons europeus de les democràcies civilitzades, tenim encara un important sector del sobiranisme radical entestat en seguir la via unilateral cap a la independència, per bé que a la vista de com evolucionen les idees polítiques a casa nostra, més aviat semblaria que estem retrocedint, entrant en una fase més primària o rudimentària del pensament únic, el que jo anomenaria el pensament “estúpid”, bastant menys elaborat, que es caracteritzaria no ja només per l’absència total del més mínim esperit crític per part d’alguns dels més il·lustres “pensadors” del sobiranisme, sinó també per una especial accentuació de les actituds cada vegada més hostils cap a tots aquells que no combreguen amb el pensament únic. 

 

Aquesta nova línia de pensament es manifesta en les crítiques mesquines que, per exemple, diputades de JxCat com Aurora Madaula o Cristina Casol han adreçat recentment a l’escriptor Javier Cercas, convertit darrerament en la bèstia negra del sobiranisme radical, simplement per tenir l’atreviment de dissentir de la línia de pensament únic que una part molt significativa de l’independentisme ens vol imposar. Han afirmat, per exemple, que Cercas era partidari d’una intervenció militar a Catalunya, crítiques que són tot un monument a la indignitat i a la infàmia.

 

I també tenim l’intent matusser i destraler de les forces independentistes, conjuntament amb els Comuns, de deixar VOX sense la l’assignació d’un dels vuit senadors de designació autonòmica que li pertoquen, en funció dels 218.121 vots obtinguts en les darreres eleccions autonòmiques -bastant per sobre d’altres formacions com els Comuns (195.345), o la CUP (189.924)- mitjançant propostes de resolució al Parlament, emmarcades en l’anomenat Pacte antifeixista, una en el sentit indicat, i l’altra, consistent en la creació d’una comissió d’estudi sobre el racisme institucional i estructural a Catalunya, respecte de les quals, i molt especialment de la primera, el PSC-Units, afortunadament, se n’ha desmarcat. Una cosa és aïllar l’extrema dreta mitjançant la creació d’un cordó sanitari, per no donar protagonisme i visibilitat a VOX i a un discurs que fomenta l’odi o la discriminació, i altra, saltar-se impunement la llei.

 

L’únic que pot aconseguir el sobiranisme és posar VOX en el centre del debat, permetent-los jugar a ser “víctimes” de l’odi “separatista”, i que el Tribunal Constitucional els acabi donant la raó, assumint un protagonisme que aniria en contra precisament del que aquests “savis” independentistes pretenen evitar. I tot plegat per un escó de senador, que com deia Toni Aira a RAC 1, tothom sap que no val per a res, i a més, el PSOE hi té majoria absoluta. 

 

No és la meva intenció defensar VOX. No tinc res a veure amb aquest pensament, però això no és obstacle per afirmar que, com qualsevol altre grup parlamentari, té dret a un senador si així ho recullen les normes parlamentàries i a exposar les seves idees, per molt desafortunades i perilloses que siguin. És un dels elements nuclears de la democràcia. 

 

De seguir per aquest camí de despropòsits acabarà passant com a França, on els joves de entre vint-i-cinc i trenta-cinc anys, es passen en massa al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, farts de murrieries polítiques de baix nivell i de polítics que, com aquí, perden el temps en lloc de governar, que és el que de veritat els hi pertoca i que per a això els han designat els electors.

 

Jaume Tutusaus. Advocat. Units Per Avançar

Publicitat
Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#3 C, Vilassar de Mar, 20/04/2021 - 15:34

Sr. Tutusaus, menys mal que encara hi ha algú que utilitza el cervell per a reflexionar i argumentar de forma ordenada i sensata.

#2 pepe, andorra, 20/04/2021 - 13:06

lo de cercas es mas q evidente q es un montaje para vender su libro, libro q por cierto, esta en todos los supermercados con dueños separatistas, lo cual no deja de ser curioso. Item mas, q usted repita mil veces las acusaciones habituales contra VOX no quiere decir q sean ciertas, pq por mucho q lo digan, ese odio lo veo en partidos como el suyo.

#1 Marta, Girona, 19/04/2021 - 18:56

A Catalunya s´ha creat i alimentat un monstre que per causes molt diverses mai s´ha volgut veure.