Publicitat
La Punteta · 13 de Desembre de 2011. 22:08h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

En defensa de la monarquia

Ara que la Família Reial passa el seu particular annus horribilis -només comparable al 1992 d'Isabel II quan se li van separar els dos fills i se li va cremar Windsor-  és el moment de defensar la monarquia. Val a dir que el Rei no ha tingut sort amb els gendres, però això li pot passar a qualsevol. A diferència dels amics, els familiars no es poden triar.

No cal dir que el monarca també ha comès relliscades com quan va dir allò que "nunca fue la nuestra lengua de imposición", però em temo que en aquella època els discursos del Rei els hi escrivia el Govern del PP.

Més d'una vegada l'han enxampat també signant lleis datades a Madrid malgrat estar en viatge privat a l'estranger, com quan va tenir un accident d'esquí a Suissa o va estar a punt d'ofegar-se al Lago di Garda. M'estalvio altres episodis dignes d'una pel·licula de Louis de Funès com caçar òssos borratxos als Carpats.

Però malgrat tots els inconvenients encara em sembla millor la monarquia que la república. A Catalunya, un dels errors de l'esquerra ha estat mitificar la república com si hagués estat el paradís. Amb un cost de set milions d'euros encara em sembla assumible, fins i tot en temps de crisi, i per descomptat resulta més barateta que la britànica.

A casa nostra, la república sempre ha acabat com el rosari de l'Aurora. La República Catalana de Francesc Macià dins de la Federació Ibèrica va durar tres dies: el temps que va trigar l'avi en afluixar davant les presssions de tres ministres enviats per Madrid, dos d'ells catalans: Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Toni Soler, que també és historiador ho explica bé al seu llibre "14 d'abril. Macià contra Companys".

L'Estat Català dins de la República Federal Española de Lluís Companys -les cursives també són meves- va acabar a canonades i amb Dencàs fugint per les clavagueres. Mentre que la del 1641 amb prou feines una setmana. De fet, un any, el temps que va trigar Lluís XIII de França en acceptar la proposta de Pau Claris com nou rei dels catalans perquè, en aquella època, no hi havia internet.

Pel que fa a la I República espanyola de 1873 -proclamada per un català: Estanislao Figueras- va durar una mica més d'un un any -ho van provar tot: de federal a unitària- fins que es va convertir en un campi qui pugui que va acabar en una restauració borbònica.

Per això, fins i tot el sobiranisme hauria d'estar a favor de la monarquia. Al capdavall els canadencs i els australians tenen una reina de cap d'estat a més de 10.000 quilòmetres de distància -força més en el cas dels segons- i són ben independents.

Algú tan poc sospitós de ser un patriota espanyol com Alfons López Tena, en un article a l'Avui el 14 de maig del 2010 ("Monarquia catalana") ja defensava "les facilitats que pot oferir a l’establiment i consolidació de l’Estat català el manteniment de la dinastia borbònica espanyola, bé tenint com a cap d’Estat català el que ho sigui a Espanya, tal com s’esdevé a molts Estats de la Commonwealth que mantenen com a cap d’Estat el britànic".

I el periodista Manuel Cuyàs, en un article posterior ("Corona catalana", 14 de juliol del 2011), també deixava la porta oberta a la independència amb un rei de cap d'estat: "Sempre pensem en una independència republicana perquè ho volem tot, i no pensem prou en una de coronada que ens estalviaria problemes i gestions nacionals i internacionals".

Ara, el cas Urdangarin, ha encoratjat els republicans de tot l'Estat, fins i tot a sectors de la brunete mediàtica. Però que ningú oblidi que una república pot ser també de dretes: només cal recordar el bienni negre. I que, en cas de proclamar la III república espanyola, José María Aznar tindria moltes opcions d'esdevenir el nou president. Segur que guanyaria les eleccions de carrer.

 

 

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir a twitter:

@xriusenoticies

 

Publicitat

15 Comentaris

Publicitat
#11 robertg, bcn, 15/12/2011 - 15:22

És molt dificil demostrar la implicació del rei en la trama , ara bé, no deixa de ser curiós ( i ningú n' ha parlat) dels noms de les empreses de l' Urdanga. Noos ( ????)=inteligencia en grec, O Aizoon que es noozia a l'inreves , també terme grec. Sabrà grec la Cristina? O potser va demanar idees?

#11.1 Séneca, Barcelona, 15/12/2011 - 15:36

Curiosa observació. Els agrada molt aquest tipus de joc de paraules; ja el iot del príncep es deia AIFOS (Sofia, al inrevés).

#10 WS, BCN, 15/12/2011 - 12:13

Tal i com diu l'Anson, un que sap distanciar-se de les realitats propies i alienes amb saludable cinisme: "las razones de la república las comprende cualquiera, las razones a favor de la monarquía hereditaria requieren un estudio riguroso así como una considerable disciplina mental".

#9 WS, BCN, 15/12/2011 - 12:10

Tots els arguments usats i abusats a favor de la Monarquia. El mes usat es el que menys serveix: que una republica pot ser de dretes -- una realitat obvia i comprovable historicament, a banda de no ser ni bona ni dolenta (l'esmentes quasi com un espantall) i ser a mes rectificable cada 4 o 5 anys.

#8 Xavier V, Barcelona, 15/12/2011 - 12:02

Sr. Rius.
Li estaré molt agraït si m'aclareix si, tal com diu la revista FORBES, el rei té una fortuna personal propera als 8000 milions d'euros.
I, en cas afirmatiu, que ens digui d'on han sortit.
Moltes gràcies.

#8.1 robertg, bcn, 15/12/2011 - 16:40

No cal ser molt llestos per saber d' on ha sortit.
Va entrar pobre com les rates.
Però amb "amistats" com el Colon de Carvajal o el Mario Conde, que per cert, quan li van deixar de fer servei els va deixar caure.
Us recomano aquest llibre http://www.unitat.org/llibres/ reicop.pdf

#7 Séneca, Barcelona, 14/12/2011 - 21:49

Perfecte. Una argumentació indiscutible i encertada. Mare de Déu si haguessim d'elegir un president i sortis un ruc o un malparit! Sí més no al rei o al Felipe, els preparen per ser-ho, però m'imagino al ZP de rei... uff, quin mal.