Si els nostres polítics continuen dient bestieses sobre el Rei seré el primer en defensar-lo, malgrat el meu article anterior. Perquè d'entre totes les reaccions pel safari del monarca a Botswana n'hi ha dues amb les quals m'he fet un tip de riure. La primera és la de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que dilluns va afirmar que "el que hem de fer és vetllar pel manteniment de les conductes exemplars".
Que la vicepresidenta que va inflar el seu currículum doni lliçons ara de "conducta exemplar" és per llogar-hi cadires, encara que no sigui afeccionada a la caça major. I ho dic amb el màxim respecte institucional possible, perquè la conec des que era una diputada de l'oposició. En teoria és la vicepresidenta del Govern dels millors.
El mateix dia Joan Laporta també va assegurar que “en moments delicats com l’actual les institucions haurien de ser exemplars i correctes” i que hi ha comportaments que “no són apropiats ni encertats, dotats d’inoportunitat i gens exemplificadors”.
Va ser com la magdalena de Proust perquè a mi em va venir de seguida al cap les fotos d'ell a Luz de Gas. Ja sé que en aquella època no devia existir aquest club nocturn, però no m'imagino Macià o Companys lluitant per la independència en un estat etílic similar.
El llavors president del Barça n'havia fet fins aleshores de molt grosses -com la d'abaixar-se els pantalons a l'aeroport, imatge de la qual malauradament no ha quedat cap document gràfic- però allò va ser el principi de la fi de la marca Laporta, tot i que encara va aconseguir quatre escons per a Solidaritat, inclòs el seu.
Sense menystenir el resultat voldria recordar que, a les eleccions del 2006, CiU, PSC i Esquerra encara se'l rifaven. El moviment estrella de David Madí aquella campanya va ser un esmorzar sorpresa entre Mas i Laporta que va descol·locar la resta de candidats. Els socialistes es van afanyar a contraprogramar-lo -via José Zaragoza, un altre geni del màrqueting polític ara exiliat a Madrid- amb un altre entre Montilla i Laporta dos dies després.
Tinc fotos de Laporta a la Diada del 2009, quan estava a dalt de tot, envoltat d'una trentena de periodistes i d'ell a la Diada de l'any passat més sol que la una. A Laporta l'haurien de fitxar a Esade per donar un seminari sobre com enfonsar la teva pròpia imatge de marca en un parell d'anys. Jo crec que ara no el voldrien ni els de Reagrupament.
I això que ara, suposo que amb la vista posada a les properes eleccions al Parlament, s'ha posat les piles. Fa cada setmana dues rodes de premsa -tot i que no hauríem de jutjar la capacitat de treball d'un polític per les compareixences davant la premsa- i al darrer ple sobre retallades ja va advertir que si no havia presentat cap proposta era perquè tècnicament és un diputat no adscrit. A més, comparat amb algun diputat de Solidaritat o de Ciutadans sembla un senyor.
Però fa gràcia que els mateixos representants polítics que demanen ara al Rei "conductes exemplars- hagin estat de vegades un mal exemple. Amb els embolics del monarca podríem recordar probablement aquella dita bíblica: qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.
Un llibre sense pèls a la llengua:
Crítiques i ressenyes:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al Twitter:
