Publicitat
La Punteta · 6 d'Abril de 2012. 11:01h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

En defensa dels Mossos

Una imatge dels aldarulls del passat 29 de març

Com que cap dirigent de l'oposició ha tingut els pebrots de dir-ho, ho diré jo: els Mossos es mereixen una felicitació per la seva actuació el 29-M. L'altra dia sortia del Parlament -després de la compareixença de Xavier Solà, un altre que s'ha cobert de glòria, però d'això ja en parlarem un altre dia- i li vaig donar la mà a una agent que estava de guàrdia per agrair-li almenys l'esforç dels seus companys el dia dels aldarulls. Fins i tot li hagués fet dos petons, però no m'hi vaig atrevir. Els antiavalots no són els grisos, encara que alguns els vulguin comparar. No fotem.

Per descomptat, els Mossos -i els seus superiors polítics i operatius- també han fet coses malament. Encara recordo l'agent amb carnet professional número 8111 que em va portar a judici el 2008 per un presumpta falta contra l'ordre públic. Després de donar-me una empenta sense solta ni volta durant una protesta de Convivència Cívica Catalana contra el català li vaig dir que em queixaria als seus superiors i el paio va decidir denunciar-me per curar-se en salut. Posteriorment, a la vista oral, em vaig quedar de pedra en veure com un policia podia dir mentides davant un jutge.

Sort que la titular del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona, Antònia Godia Mir, em va absoldre, cosa que em va fer recuperar momentàniament la confiança en la justícia, almenys fins a la recent absolució de Salvador Sostres, sentència que he recorregut. Val a dir que el llavors conseller d'Interior era Joan Saura i el seu número dos Joan Boada, però com si sentissin ploure. Fins i tot li vaig explicar un dia en un debat a Televisió Espanyola al nostre benvolgut Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va fugir d'estudi perquè llavors governaven els seus. I el director del programa, Francesc Cruanyes, encara em va renyar.

El desallotjament de la plaça de Catalunya també el van fer amb els peus i, el que és pitjor, a plena llum del dia, que és quan s'aplega més gent. Però jo vaig estar-hi el dia abans i, amb franquesa, allò no era una plaça, era una cort de porcs. I dijous passat, durant la vaga general, el passeig de Gràcia semblava un ral·li: els antiavalots anaven amb les furgonetes amunt i avall. Baixaven de tant en tant, repartien una mica i marxaven.

Però també vaig veure al Corte Inglés com una colla de joves -no hi vaig veure cap obrer- els hi deien de "terroristes" cap a amunt. I, a la tarda, la Via Laietana semblava l'Ulster en l'època de màxim esplendor de l'IRA. Després va haver-hi un moment a la plaça de Catalunya que van estar a punt de veure's desbordats.

Com que estava enmig d'uns i altres -allò que que en les pel·lícules de guerra en diuen tierra de nadie- ho vaig veure tot amb els meus propis ulls, a diferència de la majoria de diputats de l'oposició. A una banda hi havia un trentena d'antiavalots disparant pilotes de goma i, a l'alta banda, un mur de gent.

En un moment determinat, unes dues-centes persones van començar a córrer cap els Mossos. Si van recular va ser només perquè van arribar reforços des del carrer de Fontanella per damunt de la vorera. Si no hagués estat així i els haguessin envoltat, els haguessin linxat allà mateix. Allò hagués estat una carnisseria. Jo no hi entenc de dispositius policials, però fa tota la pinta que tard o d'hora el Departament d'Interior haurà de comprar mànegues d'aigua.

Per això aquests que ara -i això que van tenir responsabilitats a Interior- prediquen "l'ús de la paraula" contra els antisistema no saben de què parlen. Ni els que necessiten sis minuts per explicar què farien en cas de ser conseller d'Interior -i això que té un coneixement exquisit del dret perquè ha exercit de notari-. O els que participen en actes per demanar la llibertat de detinguts mentre un altre assistent acusava Puig d'"afinar la maquinària repressiva". No sé si els dos xicots en qüestió són innocents o no, però jo vaig passar per la Diagonal aquell matí i no quedava un contenidor en peu.

Ens hem begut l'enteniment?. La majoria de forces polítiques el que volen és desgastar el conseller malgrat que, per descomptat, tampoc no ho fa tot bé. Seré el primer en criticar-lo si cal , tot i que això em penso que és més aviat cosa del seu germà. Potser algun dia ens enviaran la versió de Presidència per escrit, que és el que he demanat. O l'afectada donarà la cara.

També serem els primers a denunciar els excessos policials. I fins i tot en donar veu a opinions crítiques o que no compartim en absolut perquè e-notícies és un diari plural i creiem fermament en la llibertat d'expressió i d'informació. Només faltaria. Però el que vol Iniciativa es passar comptes en nom de Joan Saura. Mentre que a Esquerra, en algunes coses, no se sap qui mana: si Oriol Junqueras o Oriol Amorós. Com al PSC, que tampoc no se sap qui remena les cireres i això que van fer el congrés al desembre.

El mateix Junqueras, que encara que no ho sembli té estudis universitaris, va condemnar l'endemà la violència dels "vàndals", però també la "dels mercats" com si volgués justificar la primera. I la nit anterior ja vaig haver de barallar-me al Twitter amb el líder de les JERC, Gerard Gómez del Moral, perquè anava donant lliçons de periodisme independent, ell que és portaveu d'una organització política. Al final vaig haver de dir-li: o fas de portaveu o fas de periodista: les dues coses alhora no pot ser.

A les nou del vespre, les JERC ni tan sols havien penjat un comunicat condemnant les aldarulls al seu web. Quan li vaig fer notar va espavilar: "els condemno enèrgicament". Només faltaria, però encara va justificar la seva tebiesa: "la nostra intenció no és donar protagonisme als vàndals, nosaltres valorem la manifestació multitudinària d'ahir". L'endemà, els aldarulls a Barcelona eren portada a tot el món, no la manifestació contra la reforma laboral. Cosa, per cert, que també va criticar un editor amb poca idea de periodisme.

En tot el tema dels incidents els únics que han estat a l'altura han estat Xavier Trias, que va sortir en roda de premsa a les deu de la nit -ja m'agradaria aquesta fermesa de l'alcalde de Barcelona en altres temes- i Unió de Joves, que va fer la corresponent nota oficial. Beneïts comunicats per una vegada.

Fins i tot Convergència -amb l'excepció d'Àngel Colom que, com que ha estat sempre un no violent, té les idees clares- s'ha fet un embolic sobre si és kale borroka o no. Però en això coincideixo -qui m'ho anava a dir- amb Jordi Cañas: si els efectes són de kale borroka és kale borroka.

Per combatre la violència se'ns haurien de passar les manies, fins i tot als mitjans. L'endemà de la roda de premsa de Consell Executiu -en la qual va comparèixer Felip Puig- un diari en català titulava en portada: "Puig demana als ciutadans que delatin els violents" amb la connotació negativa que té el verb "delatar" en aquest país des del franquisme. En canvi, a dintre ja preferien suavitzar-ho: "Puig crearà una web per identificar violents amb l'ajuda dels ciutadans".

I un altre -aquest Madrid, però amb edició a Barcelona-, titulava: "Puig propone restringir el derecho de reunión en su lucha contra la 'guerrilla urbana'". Jo vaig assistir a aquella roda de premsa i en cap cas es va parlar de restringir un dret fonamental. De fet, el mateix diari aclaria que preparava una llei "que sancionará a las personas que acudan a las manifestaciones tapadas, de forma que no se les pueda identificar". Això és restringir el dret de reunió?

De debò algú es pensa que cremant papereres o fent focs de camp al mig de passeig de Gràcia es pot combatre la reforma laboral? Això no és lluitar contra la injustícia social, això és gamberrisme. I el qui encara ho dubti que miri aquest vídeo. Té 18 minuts d'imatges per veure què va passar realment el 29-M. N'hi ha que encara no ho saben.

 

Un llibre sense pèls a la llengua:

Contra la Barcelona progre

Crítiques i ressenyes:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al Twitter:

@xriusenoticies

Publicitat

5 Comentaris

Publicitat
#6 -emilio, a, 07/04/2012 - 19:17

Ir de mani en Barcelona se ha convertido en una actividad de ocio como ir a Portaventura. Los mossos te persiguen pues tu corres, ahora quemas un contenedor pues ellos te tiran una pelotita de goma, todo sin consecuencias legales o a tu integridad fisica, como en los mejores parques de atracciones.

#5 Francesc, Barcelona, 06/04/2012 - 22:43

Hi estic totalment d'acord. Ah, només una cosa. En català els petons es fan no es donen. Jo, per exemple, sr Rius, us faig un petó molt cast per aquest article. Seguint el raonament del sr. Culla, aquests fets són una mostra de feixisme.

#4 USPAC, Barcelona, 06/04/2012 - 20:56

Ha escrit molt bè el relat dels fets ocorreguts a Pl. Catalunya.
El Felicito!

Atentament,

Lluis BS
President USPAC

#3 Josep Ramon, Tàrrega, 06/04/2012 - 20:40

Molt bon article Sr. Rius, l'únic a remarcar que el Puig fa veure davant la ciutadania que ens defensa quan realment no és així, de portes endins no ha fet res per nosaltres (i dic res) ans al contrari, no ens ha donat res i ens està treient fins i tot la sang.

Salut i ànims des de Tàrrega

#1 Marta, Barcelona, 06/04/2012 - 12:59

Felicitats, Sr. Rius: tot i que crec que l'objectivitat en premsa és una utopia, perque així es la nostra condició humana, sí que al menys hi ha que tenir-la com objectiu, i encara que sabem que mai la podrem assolir, farà cada dia un periodisme millor. El seu article és ponderat i raonat.