Com que no he cobrat mai d’El Periódico ni hi he treballat ni he sortit a les seves planes em puc permetre el luxe de defensar avui Enric Hernández i Luis Mauri. Que consti que no s'ho mereixen. Tinc la immensa sort que el director del diari em té bloquejat a twitter des de fa un munt de temps. Hi té tot el dret. Tampoc em perdo res.
I a un col·laborador seu se li va ocórrer un dia escriure un reportatge sobre mi per al Barcelonejant. No va sortir. És igual. El director decideix en un diari que surt i que no surt. Només faltaria. Per e-notícies va passar fa anys una una becària -sortosament de manera fugaç- que després anava dient que jo imposava els titulars. Per descomptat. En un diari és el director qui decideix els titulars.
Fets tots aquests aclariments trobo fora de lloc que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, acusi directament al director i al coordinador de la redacció en una compareixença davant d'altres mitjans. Trapero ha arribat afirmar que li hagués agradat que “el senyor Hernández i el senyor Mauri haguessin estat en aquesta roda de premsa”. Esmentant-los pel seu nom. Només faltava que ordenés fitxar-los.
Fins i tot els ha acusat d"escriure al dictat". Això és molt gros. No ho havia vist mai. Ni aquí ni a Madrid. I ja fa anys que m’arrossego per aquesta professió. Ha estat com assenyalar-los amb el dit. Sotmetre'ls a escarni públic. Tot un alt comandament que té autoritat sobre un cos policial de 17.000 persones.
Quan Napoleó va fer segrestar i posteriorment executar el Duc d'Enghien, el seu ministre de la Policia, el tèrbol Josep Fouché, li va dir que més que un crim era un error. Salvant totes les distàncies, l'actitud del major dels Mossos també ha estat un error.
D'entrada perquè la propera roda de premsa del cos pot esdevenir un debat parlamentari, un castell de focs o un combat dialèctic. Si hi van els dos al·ludits que avisin, no me la perdo. A mi sempre se’m queixen que, a les rodes de premsa de Govern, burxo massa. Ara veig que podré fer totes les preguntes que vulgui. Barra lliure.
A més, ha convertit una informació periodística en una qüestió personal. I, de retruc, ha eclipsat el seu superior jeràrquic: el conseller d’Interior, Joaquim Forn, que ha quedat completament desdibuixat. Si ha d’haver-hi una guerra oberta entre els Mossos i El Periódico -espero que no- és el Govern qui l'ha de declarar, no el major del cos encara que en sigui el màxim responsable operatiu.
Que quedi clar que no entro a valorar la informació del diari del Grupo Zeta. Ni la reacció de l'Executiu. Els lectors ja tenen prou criteri i caldrà esperar als propers dies per si sorgeixen noves informacions. Jo em responsabilitzo només dels meus articles o de les informacions publicades a e-notícies. I ja he expressat en una columna recent alguns dubtes.
En efecte, aquest article no és una defensa d'El Periódico. Entre d'altres raons perquè, si cal, ja es defensaran solets. Com a mínim han comès l'error de publicar un muntatge fotogràfic d’una nota que no existeix. Però el Departament d’Interior també ha reconegut que van rebre un “avís” encara que, en la seva opinió, tenia poca “veracitat”. I això no és exactament el que va dir el major Trapero, collat per Mònica Terribas, en la seva entrevista a Catalunya Ràdio. Terribas també aprofitava per passar comptes amb un mitjà crític amb el procés.
A més, hi ha altres llacunes que, de cara a extreure conclusions perquè no torni a passar, caldria investigar a fons. Com el fet que el conseller Forn matisés dimecres la versió inicial sobre l'imam de Ripoll. Ara resulta que van comunicar a la policia belga que estava domiciliat en aquesta localitat, però que això no volia dir que “hi visqués”. Home, generalment vius en el lloc on estàs domiciliat.
Forn tampoc hauria d'haver buscat tres peus al gat i afirmar que la informació d’El Periódico té “intencionalitats polítiques” o “un objectiu molt clar” en una velada al·lusió a l'actual moment polític. Això és repartir carnets de periodista bo i periodista dolent segons la proximitat ideològica al Govern. Estem parlant d’atemptas amb setze víctimes mortals. La gent té dret a saber.
Però el més sorprenent és com ha reaccionat la caverna autòctona. Tant queixar-nos de la brunete mediàtica de Madrid i resulta que aquí en tenim una que està a la seva alçada, però a l'altra banda. He trobat a les xarxes persones més preocupades per defensar a ulls clucs l’actuació dels Mossos o desprestigiar El Periódico que per saber realment què va passar. Això sí que és preocupant.
