Despús d'ahir, llegia el darrer article del professor Joan Solà a l'excel·lent revista virtual Infomigjorn. No podia imaginar que es moriria l'endemà. Vaig conèixer, personalment, en Joan Solà fa sis mesos durant una conferència que va pronunciar a Perpinyà, convidat per la Société Agricole et Littéraire des Pyrénées Orientales. Recordo que em van interessar molt les seves reflexions sobre el català modern...Fou una conferència rica, alliçonadora. Vaig admirar la seua diplomàcia durant el torn de preguntes. Una dama d'Elna, patriota famosa a Catalunya Nord, li va dir ' senyor professor ara que la independència de Catalunya és imminent, penseu que... etc'
Per a evitar de prendre partit sobre un tema tan insegur, en Solà va contestar 'Vós parleu un català molt pur. D'on sou? 'Després de la conferència, vaig sopar amb el professor, la seva dona i l'historiador Robert Vinas. Durant el sopar, vaig poder gaudir de l'erudició humana del gran lingüista. L'estudi de la llengua catalana era la seva passió. En Solà ho analitzava tot. Una publicitat sentida a la ràdio mentre es rentava les dents, un rètol vora la carretera, una conversa amb un paleta. Tot l'inspirava. Confesso que el trobava un xic massa indulgent amb el català light i els castellanismes que pul·lulen en el català central, però no podia estar-me d'admirar la seva categoria intel·lectual, la seva finor. Com el mestre Fabra, mossèn Alcover, Joan Coromines, en Solà va estudiar els arcans de la nostra llengua per entendre'n millor la sintaxi, els mecanismes secrets, copsar-ne l'ànima. Joan Solà, et desitjo la pau eterna a la dreta de Nostre Senyor que entén totes les nostres pobres llengües humanes.
