No sé per què ens queixem tant, per un dia que Duran parlar clar: "Els d'Esquerra no tenen ni puta idea del que és la responsabilitat de Govern". Fins i tot encara que l'experiència de govern del propi líder d'Unió hagi estat només dos anys com a conseller de Governació (1999-2001) -el més important que va fer va ser encarregar l'informe Roc i les obres a l'última planta de la conselleria- i dos de tinent d'alcalde de Lleida (1979-1980) en més de tres dècades de carrera. Per això sempre surt bé a les enquestes. Duran no s'ha cremat mai.
Però, al debat de Ruth Jimenez a 8tv, m'he trobat un ex-alt càrrec del tripartit que m'ho ha corroborat: "Duran diu el que tothom pensa". Ara ja ningú no se'n recorda -el mèrit bàsicament és de CiU, que ha ressuscitat Esquerra- però els republicans van formar part d'un Govern de la Generalitat que va deixar 40.000 milions de deute.
En l'obra de govern d'ERC, al primer tripartit, hi ha la reunió de Perpinyà -que va esgarriar-ho tot- i la llança de l'Equador. A les acaballes del segon es van empescar, per treure pit, la Llei del Cinema i la Llei de Vegueries, que han acabat en no res. Com Joan Saura, que va posar en marxar l'Institut Internacional Català per la Pau, a veure si li donaven el Premi Nobel com a l'Obama.
I m'estalvio l'aportació definitiva que ha fet l'exconseller Ausàs, segons el fiscal. Com queda la imatge de la Generalitat si tot un conseller de Governació traficava amb tabac quan era conseller? Mans netes, que deien. Sí, li atorgarem tota la presumpció d'innocència que calgui, però Jordi Ausàs no s'ha atrevit ni a donar la cara.
En fi, n'hi ha prou d'anar al web del partit i clicar l'organigrama de l'executiva nacional per adonar-se'n que els únics amb experiència de govern són Anna Simó, Lluís Salvadó, Oriol Amorós i Jordi Fàbrega. I quina experiència.
Simó, convenientment recol·locada ara a la Mesa del Parlament per ser quota Puigcercós, va passar directament de regidora d'oposició a l'Hospitalet a conseller de Benestar Social en sis mesos. Amb una gestió tan exitosa -només cal recordar el cas de l'Alba: ho va criticar fins i tot el Síndic, i això que eren socis de govern- que va saltar a la primera remodelació.
Oriol Amorós, aquest era quota Portabella, va ser secretari d'Immigració però a la vista de la política que fa el convergent Xavier Bosch al seu lloc l'haguessin pogut deixar al càrrec. Total, no hi ha cap diferència. Ja s'ho trobaran. Happy flowers en versió republicana. Tant de bo l'esquerra tingui, a Catalunya, algú per gestionar el tema de la immigració com ho fa Manuel Valls a França.
Lluís Salvadó, quota Carod, era el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre amb l'encarregat de posar la catifa vermella al llavors vicepresident quan anava de visita oficial a Cambrils o a Miravet. Quan es va acabar la bicoca, el van recol·locar a la Diputació de Barcelona malgrat que és de la Ràpita (Montsià) i havia fet tota la seva carrera política en aquelles comarques.
Finalment, Jordi Fàbrega -l'alcalde que va denunciar el famós cas Cullell- va ser recompensat amb la delegació del Govern a la Catalunya Central. En certa manera, se'l disputaven ICV i ERC fins que va veure la llum i es va passar definitivament a Esquerra. Per fer mèrits va cremar una fotocòpia del Decret de Nova Planta durant la Diada del 2010. Això sí, quan ja s'acabava el tripartit perquè així no perillava el càrrec.
Pel que fa a la resta hi ha almenys algun alcalde com el propi Junqueras (Sant Vicenç dels Horts), Jordi Solé (Caldes de Montbui) o Dionís Guiteras (Moià), al que li va caure el mort de la gestió de CiU al consistori durant 25 anys. Al capdavall, Zapatero va arribar a president sense haver estat ni alcalde del seu poble i així ens va anar. Tot i que, per cert, Espanya ens roba, però el poble de Junqueras és el que té més atur de tot el Baix Llobregat.
Pel que fa a la resta és una incògnita. Hi ha de tot: un experiodista d'El Punt -ja veuen: la independència de la premsa-, un professor d'economia o un metge especialitzat -em trec el barret- en la lluita contra el càncer. Fins i tot la secretaria general, advocada, presumeix de ser membre de la colla castellera Sagals d’Osona. En això em recorda a Benach.
N'hi que no tenen currículum -o no el posen- com Ricard Martínez o el Guillem Clapés, però també hi ha currículum brillants com el d'Eli Nebreda (Barcelona, 1981), l'Albert Castellanos (Barcelona, 1978) o el Jordi Roig (Alguaire, 1965), que m'ensumo que és una self made man a la catalana.
Sortosament -i espero que la Meius Ferrés, un altre currículum brillant, no s'ho prengui malament- ha deixat de ser un partit de només filòlegs. Però, com a tots els partits, abunden els currículums lligats només a l'activitat política. I aquí prefereixo no donar noms. Remenin vostès mateixos.
Per això Jordi Cañas va dir dimarts passat que "como socios són peligrosísimos: sólo hace falta ver el banquillo que tiene ERC". I més d'un, a la sala de premsa, ens vam aguantar el riure. En sortir -suposo que el portaveu de Ciutadans em permetrà la indiscreció-, encara anava repartint conselleries: "Junqueras, conseller en cap; Pere Aragonès, Economia; Terribas a Cultura: Cataluña tiembla".
I la veritat és que tampoc no sé què va fallar en Esquerra. Però la pregunta és obligada: si l'ERC més ben preparada de la història -la dels Carod, Puigcercós, Ridao, Vendrell, Huguet, Carretero, Benach, Portabella, Bargalló, Oliveras, Bonet, etc.- va fracassar estrepitosament com a partit de govern on ens portarà la nova ERC?.
PS/ Només un detall final: a tots els que ens surten amb la cantarella de les subvencions, un dia explicarem amb pèls i senyals -perquè ho conec a fons- l'obra de govern d'ERC en matèria digital. Al cap i a la fi, quan manaven, van impulsar des de Cultura fins a tres mitjans digitals, gairebé un per a cada sector del partit: el Directe, el Crònica i el SMS25. Tot, per cert, amb fons públics. En alguns casos amb un resultat espectacular: quan s'han acabat les subvencions, s'ha acabat el xiringuito.
Si em busques em trobaràs:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
