Publicitat
La Punteta · 2 de Març de 2018. 13:13h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

ERC, un partit de pringats

 

A la sortida de l’estació d'Arc del Triomf hi ha sovint gent de Amnistia, de Greenpeace o de Metges sense Frontees a la caça de futurs socis.

Bé, ara amb les acusacions d’abusos sexuals d’Oxfam, han baixat una mica. L’altre dia només hi havia un xicot de l’Acnur.

Però si jo vulgués fer una obra de caritat em faria d’Esquerra. És un partit de pringats. Ho dic amb el màxim afecte possible. A mi em fan molta pena.

És aquella formació que sempre va primera a les enquestes i, a última hora, els hi foten la cartera. Ja els hi va passar amb les eleccions del 2015.

Com que Mas sabia que si quedava segon se n’havia d’anar a casa com Montilla el 2010 no va parar de pressionar Esquerra.

Primer va fer una conferència al Fòrum el 25 de novembre del 2014 amb 3.000 persones. La majoria consellers, alts càrrecs i dirigentes dels partits. Jo hi era cobrint l’acte. Allò semblava un microclima.

Va ser quan va proposar per primer cop una llista de país. S’oferia fins i tot a no encapçalar-la. Hi havia trampa perquè si no l’encapçales tampoc has d’anar als debats televisius a retre comptes.

Oriol Junqueras va respondre amb una altra uns dies després, el 3 de desembre, en el que va insistir en llistes separades. Jo també hi era.

Però la pressió va ser tant forta durant uns mesos -sobretot a través de TV3 o de la malanomenada societat civil: ANC i Òmnium- que van acabar claudicant.

El resultat és conegut: Junts pel Sí. Mas no anava primer, sinó quart. A canvi van posar Raül Romeva de número u i l’Eduardo Reyes de sisè. Van fer el negoci de les cabres.

Amb les eleccions del 21-D va passar el mateix. Esquerra tornava anar al davant a les enquestes. Puigdemont havia dit que no es tornaria a presentar. El PDECAT ho tenia magre.

Al final es va empescar una candidatura en tres setmanes -convenientment batejada amb el nom Junts per Catalunya- i els hi va tornar a pispar la cartera.

M’estalvio altres detalls com fugir a Brussel·les. Almenys va poder fer campanya per videoconferència. Els d’ERC tenien el cap de llista a la presó.

Però el súmmum encara havia d'arribar: presentar-te com una víctima, llogar una casa a 4.000 euros al mes en una zona pija de Waterloo i fer veure que fas reunions de Govern mentre l’altre està a Estremera.

Esquerra necessita un líder, ja. I Catalunya necessita una Esquerra amb un líder. Ho he dit més d’un cop i fins i tot m’he posat de genolls. Junqueras hauria d’acatar i intentar sortir.

Mires la primera fila d’ERC als consells nacionals del partit (Marta Rovira, Sergi Sebrià, Ester Capella, Joan Tardà i Gabriel Rufián) en absència d'Oriol Junqueras i, amb franquesa, fa una mica de por.

Res a veure amb la direcció d’ERC abans del tripartit: Carod, Puigcercós, Ridao, Huguet, Benach, Bargalló, Carretero, Portabella, Amorós.

Que consti que alguns m'odien personalmen. Però allò era una direcció amb cara i ulls. No el que hi ha ara. I malgrat això van cometre un munt d'errors.

El soberanisme -i especialment Esquerra- ha de fer un canvi de xip: examinar què ha fet malament, llepar-se les ferides i mirar endavant.

Fins i tot potser caldria fer un congrés -els congressos dels partits sempre són un risc- o fer creu i ratlla: foc nou. Mentre s'entossudeixi en l’error no anirà enlloc. Ni Esquerra ni el país.

Publicitat
a
Publicitat

12 Comentaris

Publicitat
#6 opinador, Barcelona, 17/03/2018 - 08:24

Rius, esa imagen entre idílica y romántica que tiene algunos de ERC no se corresponde con la realidad de un partido repleto de arribistas y fanáticos por igual, y lo digo con conocimiento de causa

#5 ARM, figueres, 15/03/2018 - 18:20

el mes inutils son els que arriven a primera fila, la gent preparada els deixen de banda

#4 pepe22218-2243, andorra, 15/03/2018 - 11:42

Por una España de todos, la escuela en español

#3 Mefisto, BARCELONA, 15/03/2018 - 00:49

ESQUERRA HA ESTAT HISTÒRICAMENT LA DESGRÀCIA DE CATALUNYA. SEMPRE HA ESTAT UN PARTIR DE XIMPLES. HO DEIA EN PLA QUE ERA DE GIRONA!

ARA ÉS UNA DE LES DUES DEGRÀCIES, L'ALTRA ES DIU PUCHI I DIUEN QUE VIU EN UN LLOC ON FINS I TOT NAPOLEÓ VA SORTIR MAL PARAT.

#2 antoni, barcelona, 14/03/2018 - 19:46

Hi han dos partits mitificats. El PSOE i ERC. La historia dels dos fa por. En els 30s van ser uns carnissers. Vàren destruir el país i son els responsables de milers de morts dels seus conciudadans.
El PSOE es va redimir i amb F. Gonzalez va portar Espanya, un país tercermundista al top 15 mundial! Però ERC no s'ha redimit. El tripartit?