Publicitat
La Punteta · 10 de Juny de 2013. 13:31h.

JAUME ROSELL

Escòcia - Catalunya

AZNAR S’OFEREIX
José M. Aznar, líder espanyol carismàtic i director espiritual del PP, es va fer entrevistar, fa uns dies, per Antena3 TV del senyor Lara, amb la finalitat d'enviar un missatge als espanyols: s’oferia per salvar la pàtria espanyola. No ho va dir, però segurament ho va pensar, que salvar la pàtria espanyola volia dir acabar amb la pàtria catalana. Ho deia amb contundència i convicció: "Compliré amb la meva responsabilitat, amb la meva consciència, amb el meu partit i amb el meu país, amb totes les seves conseqüències".

Més d’un milió i mig de catalans al carrer, el passat 11S, ens varen mostrar que el poble català és viu, que és un poble culte, pacífic, democràtic, amb més de 1000 anys d’història, i que Espanya li ha de parlar de tu a tu, de poble a poble, ambdós al mateix nivell perquè no hi ha llei que pugui silenciar la veu del poble.

El nostre enemic no és el senyor Aznar, el nostre enemic el tenim a casa. El senyor Aznar no ens ha de fer por, encara que sigui l’home més lleig i antipàtic que coneixem. Quan obre la boca més aviat guanyem algun vot. Ha de fer por, molta por, als nens que no es volen menjar la sopa. Si que cal deixar constància que si els espanyols volen parlar seriosament amb els catalans, el senyor Aznar no és la persona adequada, encara que parli català en la intimitat.

LA LLEI WERT
Diu un conegut tertulià català, que havia set militant del PP, que el senyor Aznar va triar a en Rajoy com a cap de llista perquè el veia el més capacitat per a combatre el nacionalisme català.

Rajoy va triar Wert perquè el veia el més capacitat per a espanyolitzar els catalans. És el que pretén la llei Wert o també llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce).

Per comptes de combatre l’atur, de frenar l’endeutament, de fer que el crèdit arribi a les empreses, de rendibilitzar les inversions, en resum de crear riquesa i de combatre la crisi, pensant en primer lloc en els que passen gana i no poden arribar a fi de mes, ara el senyor Wert pretén pagar una escola de luxe a aquells nens de pares que ja se senten molt espanyols i que encara ho volen ser més.

Com no té feina, perquè té les competències transferides, el senyor Wert es dedica a pensar quines collonades pot posar sobre la taula per a crear crispació. Ja se sap: "qui no té feina, el gat pentina".

El senyor Wert el que pretén és trencar el sistema educatiu d’immersió lingüística de Catalunya, que porta molts anys funcionant amb èxit i que s’adapta a la realitat de cada sector de la comunitat. A Catalunya hi ha convivència entre els ciutadans de distints orígens i el que pretén el senyor Wert és trencar la nostra societat en dos. La convivència és el nostre bé més preuat i no podem complir una llei que ens abocaria a l’autodestrucció.


"FORMACIÓN DEL ESPÍRITU NACIONAL"
Pels que som avis i besavis aquesta experiència que ara el senyor Wert vol imposar als nostres nets i besnéts, la vàrem viure els anys 40 i 50 del segle passat. En els 7 cursos de batxillerat teníem una assignatura obligatòria que era la "Formación del Espíritu Nacional" que et formava per a ser un bon nacionalista espanyol. Llavors les classes eren obligatòriament en castellà, mentre que els "recreos" eren naturalment en català. No he guardat els llibres de text que ara podrien servir pels nostres néts i besnéts, amb l’estalvi corresponent per les butxaques dels nostres fills i néts.

El que sí que conservo en la meva memòria, --perquè no ho he pogut oblidar, malgrat haver-m’ho proposat--, són uns pensaments que degudament utilitzats et facilitaven l’aprovat de l’assignatura:

- "Caudillo de Espanya por la gracia de Dios". Gravat a les monedes, es referia al lideratge del Dictador, el general Franco.
- "Todo por la patria"
- "Centinela de occidente"
- "Una, grande y libre"
- "Antes roja que rota"
- "Por el Imperio hacia Dios"
- "Si eres español, habla español"
- "Si eres español, habla la lengua del imperio"
- "Frente a la mar y al sol
y con voluntad de imperio
rompe su cautiverio
el pueblo español,
por una España grande,
por una España libre,
viva nuestro Caudillo
y la España inmortal"

A la Història d'Espanya, Rodrigo Diaz de Vivar, el Cid Campeador, guanyava batalles després de mort.

QUÈ PODEM FER ELS CATALANS?
Podem fer 3 coses:

1)    Continuar com estem per tota l’eternitat
    El poble espanyol recull els diners dels nostres impostos i els que ens torna són insuficients per a finançar els serveis bàsics que tenim transferits: Ensenyament i Serveis Socials. El poble espanyol lluita per a destruir la nostra identitat.

2)    Negociar de tu a tu, de poble a poble, un encaix de Catalunya a Espanya.
Ve a ser el que vol el senyor Pere Navarro i el que volíem molts de nosaltres a les acaballes de la Dictadura.
Deixant a part al senyor Navarro, tots estem convençuts que això no és possible per què l’altra part no ho vol. No hi ha hagut fins ara cap proposta, ni tant sols insinuació, del govern espanyol en aquest sentit.

3)    Separar-nos d'Espanya
Vol ser lliure el poble català? Vol exercir el dret de decidir el seu futur, que li correspon com a poble? Preguntem-li. Organitzem una consulta. Votem i comptem els vots.

Arribem a la consulta, primer esgotant tots els recursos per a aconseguir la conformitat del govern d'Espanya i si aquesta no és possible, fem-ho pel nostre compte, camins n’hi ha, i ara hem iniciat un procés que no té marxa enrere.

El nostre poble s’ha manifestat, només queda votar i comptar els vots.

ESCÒCIA-CATALUNYA
Ens convé convocar la nostra consulta, si l’hem de fer sense acord amb el govern espanyol, fem-la el mateix dia que convoquin el referèndum els escocesos. Així els electors i les democràcies, especialment les europees, veuran la diferència de tracte que rep Escòcia d'un règim democràtic com és l’anglès i el que dóna Espanya a Catalunya.

Puc fer un pronòstic del que passarà?

Els escocesos continuaran dins d'Anglaterra perquè s’hi senten lliures i se’ls reconeix el dret a decidir i econòmicament hi surten guanyant.

Els catalans votarem majoritàriament que volem ser independents perquè no ens sentim lliures dins d'Espanya i no se’ns reconeix el dret a decidir i, econòmicament amb la independència hi sortim guanyant.

A l’endemà de la consulta, si es dóna la victòria de Catalunya com esperem, ho hem de celebrar treballant més que mai, en el primer dia d’un nou Estat independent, democràtic, modern, pacífic, culte, solidari, respectuós amb totes les formes de pensar i de parlar, en el qual tothom s’hi senti bé des del primer dia. Els castells de focs artificials els podem deixar pel dissabte següent.

Davant d’aquesta situació, els espanyols tindran dos opcions:

PRIMERA
Felicitar el President de la Generalitat com a nou estat d'Europa i iniciar les converses per a resoldre els problemes que quedin pendents i definir les noves relacions d’un bon veïnatge.

Aquesta situació a la llarga també serà bona per a Espanya, perquè quadrar els números d’un país a base d’escanyar-ne un altre, no és digne d’un poble que es manifesta orgullós com l’espanyol.

Si aquesta ha d’esser l’actitud del poble espanyol quan arribi el moment, perquè no s’inicia ara amb el reconeixement del dret a decidir del poble català? Tot seria més fàcil.

SEGONA
La segona opció és enviar-nos els tancs, amb el Cid Campeador al davant de tots. Nosaltres, que som un poble pacífic, els rebríem tirant-los clavells i roses.

Això comportaria la presa del Palau de la Generalitat, amb metralletes i pistoles, sense disparar un tret, l’empresonament del President de la Generalitat, i el nomenament d’un govern provisional amb el seu President (suggerim Llanos de Luna, Millo, Ribera, etc.).

Els partits sobiranistes, ERC, CDC, ICV i el nou PSC, passarien a la clandestinitat.

Això, que segurament és el que els dicta el cor, com ho explicarien als socis europeus que són demòcrates de veritat?

Jaume Rosell

Publicitat
Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#7 Enrique Feliu, Barcelona, 16/06/2013 - 19:25

Este tío se debe ver todas las películas de serie B que hacen por la tarde en Intereconomía. menudo lucubrador tronado.

#6 Flint, BCN, 14/06/2013 - 13:56

"A la mili, en un examen, ens va sortir el tema de LA PATRIA. Em vaig esplaiar explicant la meva PÀTRIA CATALANA i el que va corregir l?examen, segurament veient-hi la seva pàtria espanyola, em va aprovar".
Esto también lo ha escrito Jaume Rosell...El mismo perro con diferente collar.

#5 Barcelona, Barcelona, 12/06/2013 - 02:23

Mare meva, ¿aquest senyor escriu tot això de veritat, és una sàtira o s?ha pres alguna cosa?

#4 Telamarinera, Vilanova, 11/06/2013 - 17:10

No he podido pasar de "el enemigo lo tenemos en casa".
Discrepar es ser "el enemic".? Uffffff
No quiero convivir con personas como este señor. Que vengan los cascos azules, por favor.

#3 Pablo, Madrid, 11/06/2013 - 12:46

Jodeeerr!!! vaya nivel...y habrá dormido bien y todo...en fin ...supongo que en esta brutal crisis cada uno esta con su placebo...jajaja