Publicitat
La Punteta · 18 de Febrer de 2020. 10:46h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

España se rompe sí, però també Castella i Lleó!

Deia Enric Juliana que la manifestació a la ciutat de Lleó, amb uns cinquanta mil manifestants a favor de la creació d’una nova comunitat autònoma que abastés exclusivament les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca, no va existir a les portades de l’endemà dels diaris de Madrid, com El País, La Razón, El Mundo o l’ABC. Certament, en una comunitat autònoma com la de Castella-Lleó, governada pel PP i Ciutadans, és de suposar que no els ha de fer gens de gràcia aquesta explosió de descontent.

 

Però què li passa a Lleó? Doncs ni més ni menys el mateix que a Terol: que a la manca d’oportunitats laborals derivada d’un pràcticament inexistent teixit industrial -que ha donat lloc a un aterrador despoblament (la província de Lleó ha perdut prop de 70.000 persones aquests darrers anys), s’hi ha d’afegir el perpetu maltractament que pateix el camp des de temps immemorial. I això sense perjudici de l’animadversió que aquesta part de l’Espanya buidada comença a tenir cap a la prepotència que exhibeix Valladolid, capital “de facto” de dita comunitat, atès que encara que el seu Estatut no diu res, compta amb la seu de la Junta de Castilla y León i la de las Cortes de la comunitat.

 

Les causes d’aquest èxode són múltiples. Però potser caldria indicar, en primer lloc, que inicialment, a mitjans dels seixanta, amb una Europa marcada encara per la guerra, després del Tractat de Roma, les polítiques agràries dels Estats van ser substituïdes per polítiques a nivell comunitari, donant lloc al naixement de la Política Agrària Comú (PAC). De fet, la PAC tenia com a finalitat garantir un subministrament continuat d’aliments a preus acceptables per al consumidor de l’època. En un primer moment, les ajudes de la PAC s’atorgaven en funció de la producció per aconseguir l’autosuficiència alimentària i no haver de dependre de l’exterior. Aquest objectiu es va assolir ben aviat. De tal manera que a mitjans dels vuitanta es va produir una important sobreproducció d’aliments, provocant un allau de crítiques dels productors de països no comunitaris, que acusaven la UE de competència deslleial. 

 

És el cas, per exemple, de la llet produïda a Kènia, d’una gran qualitat, que els productors locals havien de llençar perquè no podien competir amb les de la UE, més barates pel fet de comptar amb importants subvencions. Tot plegat va portar la UE a qüestionar-se la política d’ajuts, que va acabar amb reformes importants: primer condicionant els ajuts a l’adaptació dels preus agrícoles als mercats mundials, inicialment només aplicable a cereals i carn bovina, fet que de rebot va beneficiar extraordinàriament als productors europeus; després a la substitució d’aquest criteri pel de les bones pràctiques agrícoles, per acabar finalment amb l’atorgament d’ajuts en base a criteris de qualitat alimentària i de tipus mediambientals. 

 

Ara bé, tot i la importància de la PAC (un 40 % aproximadament del pressupost comunitari), atès que les ajudes, en general, estan vinculades a la quantitat de superfície cultivada, es diu críticament des de diversos observatoris que un 80 % dels ajuts van a parar només a un 20 % de propietaris, mentre que l’altre 20 % del total se l’han de repartir els petits productors, que són la majoria, generant importants desigualtats. No ens ha d’estranyar que al camp la gent se senti maltractada i que acabi abandonant els pobles per anar a les ciutats i zones més densament poblades -on els salaris son netament superiors- si hi afegim l’absència de relleu generacional, la despesa derivada de la necessària mecanització del camp, les posicions d’abús dominant per part de determinats grups empresarials i el fet que diversos estudis de la UE ens mostren que tot i les subvencions de la PAC, en la major part de països de la UE els pagesos i ramaders tenen sous molt més baixos que els treballadors d’altres sectors. 

 

D’altra banda, per acabar-ho de rematar, una de les primeres conseqüències del Brexit i de la important  pèrdua de les aportacions del Regne Unit al pressupost comunitari serà la reducció de la despesa comunitària (es parla de més de 50.000 milions d’euros), que ha d’afectar de manera important a la PAC pel període 2021-2027. Ara bé, la realitat ens mostra que sense els ajuts de la PAC, encara que insuficients, les explotacions agrícoles no podrien subsistir, la qual cosa comportaria una debacle pel medi natural.

 

Per això, atesa la nova concepció social de les polítiques de preservació ambientals, tota vegada que ens hi juguem el futur, sembla que la política que es vol impulsar des de la PAC per al període 2021-2027, va en la direcció d’atorgar els ajuts més importants a les explotacions agrícoles que facin la transició cap a cultius ecològics. En aquest sentit, no està de més apuntar què, a diferència de casa nostra, la comunitat de Múrcia, a la qual ens acostumem a mirar des d’aquí per sobre de l’espatlla, és la regió d’Europa amb més hectàrees (80.000) de cultius certificats a l’empara de normes de producció ecològica, que representa ja un 20% dels cultius de la regió.

 

Convindria, doncs, prendre’s el camp seriosament. L’explosió de descontentament viscuda darrerament a Lleó -com la de Lleida i d’altres ciutats espanyoles- podria acabar desencadenant un esclat de descontentament social i territorial molt més greu que la catalana. Hora és també que des de la Generalitat s’abandonin de moment les vel·leïtats secessionistes, es convoquin eleccions i ens posem a governar, també pel camp, deixat de la mà de Déu des de fa massa anys.  

 

Jaume Tutusaus. Advocat. Units per Avançar

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 pepe, andorra, 19/02/2020 - 14:57

me parece, caballero, q usted confunde realidad con percepción de la realidad.

#1 hugo, Valladolid, 18/02/2020 - 13:50

Hola Jaume. Gracias por tu artículo!.

Porqué prepotencia de Valladolid?. Valladolid y su campo no están igual?. Está mejor Toledo que Albacete por la capitalidad?, Está mejor Oviedo que Gijón por la capitalidad?.

No podría ser que vamos hacia las megalopolis (Madrid y Barcelona)?.

Una abraçada Jaume.
Hugo :)