La Punteta · 11 de Juliol de 2012. 20:37h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Favor a CiU amb Eurovegas

Si el director de l'Oficina Antifrau no dimiteix l'haurien de cessar ara mateix per pilota. A Daniel de Alfonso no se li ha ocorregut altra cosa per defensar la seva continuïtat al capdavant de tan il·lustre organisme que dir que Eurovegas és "la millor inversió que hi pot haver ara al país".

En la seva opinió, el complex no atraurà corrupció ni drogues ni prostitució. En fi, com unes colònies d'estiu. I, si per casualitat s'hi blanqueja capital, qui se n'ha de preocupar són els països d'origen, no pas el país on es comet el delicte. No sé si se n'adona el director de l'Oficina Antifrau de la gravetat d'unes manifestacions com aquestes. És com demanar a un jutge que faci els ulls grossos davant un presumpte delicte.

De Alfonso s'hagués pogut estalviar perfectament -és més: se les hagués hagut d'estalviar- unes declaracions així perquè l'organisme ni tan sols té competències sobre urbanisme sobre turisme o sobre joc. Pitjor: fa la sensació que ha volgut fer un favor a CiU en un tema que aixeca cada vegada més polseguera.

A més, les ha fet en un seminari sobre "Compromís ètic i lluita contra la corrupció" al costat de la vicepresidenta Joana Ortega. Cada vegada que participa en un acte al costat d'un conseller o el propi president de la Generalitat -com la declaració contra la corrupció signada el 9 de desembre de l'any passat- perd també una mica de credibilitat. I si mai ha d'investigar el propi Govern?

Totes les fonts judicials consultades coincideixen: era un bon jutge, però la veritat és que s'està cobrint de glòria des que va arribar al càrrec. O el temut Principi de Peter o la por a perdre la cadira. Recentment ja va afirmar en una entrevista a El Periódico que no pensava "permetre el tancament" de l'Oficina en una altra afirmació impròpia d'un alt càrrec de la Generalitat. Qui és ell per dir què ha de fer el Parlament?

L'Oficina Anifrau farà el que digui la cambra catalana, que va ser qui va aprovar la seva creació. Les Corts de Castella-la Manxa acaben de suprimir per exemple -en una decisió encertada en època de retallades- el Defensor del Pueblo autonòmic. Si en tenen un a menys de 400 quilòmetres de distància per què en volen un altre?

En el fons, l'Oficina Antifrau és com el CAC: aquí els partits també es van repartir el pastís. Però com que en teoria està per combatre la corrupció -algú sap si ha enllestit mai un cas?- ningú no gosa qüestionar-la. Amb tan mala sort en aquest cas que sí que hi van posar un periodista, Carles Quílez, que va acabar amb un retret "moral" de la pròpia Audiència de Barcelona.

El van acabar exculpant, però no sabrem mai si la moto -una Yamaha valorada en 8.500 euros- va ser un "regal" o simplement un "favor" d'un acusat en un cas de corrupció policial. L'home en qüestió s'anava vantant, en converses telefòniques enregistrades per la Policia, de tenir un ganxo molt bo. Ningú no ha gosat dir-li -ni tan sols el propi director, que és el més greu- que potser en benefici de l'organisme hauria d'haver plegat.


L'Oficina Antifrau sembla una oficina de col·locació: el número dos, Albert Batlle, és un exregidor socialista a l'Ajuntament de Barcelona que ja van recol·locar al Departament de Justícia quan Jordi Hereu el va deixar fora de les llistes municipals per desavinences internes. M'estalvio esmentar altres militants il·lustres del PSC algun dels quals, per cert, havia arribat a inflar també les dietes abans d'incorporar-se a l'Oficina Antifrau. Quin exemple.

Si el CAC ens costa més de sis milions d'euros per a un una plantilla d'un centenar de persones, l'Oficina Antifrau ens costa proporcionalment encara més perquè té un pressupost de quasi cinc milions, però una plantilla de només 47 persones. Això sí, cinc són alts càrrecs i tres assessors. A més ens la podem estalviar: per denunciar un presumpte cas de corrupció a fiscalia o al jutjat de guàrdia no cal l'Oficina Antifrau. S'hi pot anar directament, sense haver de passar per intermediaris.

Ja vaig escriure en un article anterior que, en temps de crisi, potser no ens podem permetre el luxe de desaprofitar un projecte com el d'Eurovegas malgrat tots els dubtes. Però si el Govern continua fent-ho tan malament hi estaré decididament en contra.

Al capdavall, l'únic que ha transcendit fins ara -gràcies a una indiscreció de Xavier Trias- és que volen deixar entrar els menors a les sales de joc i que dels 6.000 milions del projecte, l'empresa només vol posar-ne 2.000. La resta han de sortir dels bancs i del sector públic. No em quadra res.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 12/07/2012 - 19:05

Casi da miedo leer artículos bien informados como éste. Plantean el duro trabajo a que la crisis nos obliga para Regenerar el Sistema Político y conseguir la Reconversión del Estado, o como se llame. Con la burbuja inmobiliaria vivíamos mejor, pero pinchó. Y habrá más pinchazos.

#1 -emilio, a, 12/07/2012 - 17:04

A ver...estoy pensando en órganos publicos donde un politico puede recolocarse; El CAC, el Sindic de Greuges, la Oficina AntiFrau, la Corporacion Catalana de Medios Audiovisuales, el Tribunal de Cuentas, el Conca, el Instituto de Estudios Autonomicos, el Consell de Garanties Estatutaries..