El nou Partit Demòcrata Català ha pagat a Demòcrates de Catalunya amb la mateixa moneda que pagaven a Unió: amb el menyspreu. Diumenge, al Centre de Convencions Internaciona on va es va celebrar el congrés fundacional, hi havia una sensació gairebé unànime: ara que ens hem lliurat de Duran només falta que aguantem aquests.
Segurament Toni Castellà i la seva gent no van calcular bé la jugada perquè Partit Demòcrata Català no es pot considerar un plagi de Demòcrates de Catalunya: s'assemblen com un ou a una castanya. Al capdavall, al registe del Ministeri de l’Interior hi ha una vintena de formacions a tot l’Estat que inclouen aquest terme al seu nom oficial.
El problema no és el nom, el problema és que Demòcrates van ser útils mentre feien la guitza a Duran. Passa com amb els corrents crítics del PSC: despertaven interès mediàtic quan estaven a dintre, però han perdut atractiu quan s’han convertit en satèl·lits d’Esquerra. Qui se’n recorda ara d’Avancem o NECat?.
En certa manera el propi Toni Castellà ha reconegut que van fer la feina bruta: "Vam contribuir a la formació de Junts Pel Sí. Mai s'hagués fet Junts Pel Sí si no hagués hagut una escissió a un partit històric, que ara està a punt de desaparèixer”, ha afirmat en roda de premsa.
El que no sé és qui està pijtor: és veritat que Unió es troba en concurs de creditors i s’ha quedat fora tant del Parlament de Catalunya com del Congrés dels Diputats, però Demòcrates va pel mateix camí. De moment la seva presència parlamentària es limita a tres diputats: el propi Toni Castellà, Titon Laïlla i Carles Prats. I alguns alts càrrecs que poden veure perillar la seva nòmina si la tensió va a més: Carles Sala (Habitatge) Arcadi Navarro (Universitats) i Enric Vendrell (Afers Religiosos).
Per això seria interssant saber quina representació tindrien realment en el cas de presentar-se sols a una convocatòria electoral. Al capdavall, en les darreres eleccions generals ja van perdre la diputada per Girona, Elena Ribera, i el senador per Lleida, Jordi Souto, que havien sortit escollits sota la fórmula de Democràcia i Llibertat.
El passat mes de juny van insistir en repetir la coalició que era, també, una manera de garantir-se una certa presència parlamentària. Però vistos els resultats, Convergència va preferir presentar-se amb la seva pròpia marca i deixar-los de banda.
Llavors van tenir una rebequeria i van evitar demanar el vot específicament per a Francesc Homs. Com si vigués d'aquí. En fi, encara recordo l’alegria a twitter de Núria de Gispert -tota una expresidenta del Parlament- quan Duran es va quedar fora. Ànims, Demòcrate,s ha arribat el moment de volar sols. A veure què passa.
Encara que, amb franquesa, no sé perquè es barallen: a mi em sembla tan dolent el nom de Demòcrates de Catalunya com el de Partit Demòcrata Català, malgrat que l'hagin elegit per votació. El primer sembla que si no ets de Demòcrates no ets demòcrata. I el segon és una copia dolenta del Partit Demòcrata nord-americà. Devia ser la visita d'Obama. Tant per tant haver deixat el de Convergència. Tenia més pedigree.
