Ahir al migdia -mentre esperàvem el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, a la sala Clavé del Palau de la Generalitat-, li deia a un col·lega més jove que jo que això comença a fer olor de final de cicle.
No cal dir que qui convoca les eleccions és el president de la Generalitat. I que mentre tingui el suport d’Esquerra no ho farà. Fins i tot estic convençut que, en les circumstàncies actuals, Oriol Junqueras farà tot el possible per no arribar abans d’hora a Palau.
A més, tant de bo m'equivoqui perquè unes eleccions anticipades -sobretot quan tens 62 escons- no són bones per a ningú. Tampoc per a l'economia. Però tot plegat em comença a recordar la darrera legislatura de Felipe González.
Per descomptat, el cas Pujol no és els GAL. Entre d’altres raons perquè, amb els GAL, hi havia sang pel mig. I no només van ser els GAL. Van ser els GAL, Roldán, Ibercorp, les escoltes del Cesid, els fons reservats. En fi, un batibull.
Però arriba un moment en què pots perdre la iniciativa, veure’t desbordat pels esdeveniments. En política, quan tu ja no controles el dia a dia, malament rai. Mas, de fet, jo diria que no controla ni el procés sobiranista. Entre d’altres coses perquè ha fet una mica com Maragall amb l’Estatut: deixar el lideratge en mans del Parlament, el poble, la societat civil. Greu error.
En realitat, el cas Pujol tampoc no és una càrrega de profunditat, és una bomba de rellotgeria. El festival no ha fet altra cosa que començar. Perquè el que no ha revelat l’expresident són les dues preguntes que tothom es fa: per què ara i quants milions són. Fins i tot un home que el coneix bé, Manuel Cuyàs, ja ha dit no és l’herència del pare.
Per què Pujol ho explica ara? Un 25 de juliol? Tàcticament és una bona data perquè s’ha acabat el període de sessions i hi ha l’agost pel mig. Però, estratègicament, si és per protegir la família ha estat pitjor el remei que la malaltia: la seva confessió ha accelerat tant la investigació judicial -l’Audiència Nacional- com la fiscal -l’Agència Tributària-.
Jo tampoc no crec en conspiracions, però la darrera teoria esbojarrada que circula per Barcelona és que ho ha fet per carregar-se el procés des de dins, a instàncies del Govern de Madrid, a canvi d’immunitat. Perquè, en efecte, ves a saber com acabarà tot això penalment per a un home que ja té 84 anys.
Però, com els deia, no crec en teories. El procés sobiranista tampoc necessita un cop de mà per desacreditar-se. No es pot afirmar, com han fet des de Palau, que el cas Pujol és un “afer privat”. Més valdria haver encaixat el cop en comptes de minimitzar-lo. Ha estat una sotragada per a tots.
La intervenció de Cristóbal Montoro al Congrés confirma, en tot cas, que el PP no desaprofitarà l’ocasió. Llàstima que el titular d'Hisenda no hagués mostrat la mateixa contundència verbal amb el cas Bárcenas.
El propi ministre va revelar que han estat acumulant informació des de l’any 2000. Fa catorze anys!. Quasi des del Pacte del Majestic. Llavors per què no l'han utilitzada abans?. També es va preguntar en veu alta -en una falta directa a Mas- si els hereus de Pujol no deuen estar també “contaminats” pels diners a l’estranger.
Em temo que la pregunta ja no és si Mas convocarà la consulta, sinó què farà després.
