L’historiador Antony Beevor explica en la seva monumental obra sobre la Segona Guerra Mundial (2013) que la batalla de Creta va anar d’unes hores. El primer dia les tropes britàniques van provocar 1.865 baixes entre els paracaigudistes alemanys. Tota una carnisseria.
Però llavors perquè van pedre la batalla?. Perquè el general que estava al comandament, Bernard Freyberg, va perdre unes hores decisives. Com que temia un atac per mar no va contraatacar quan ho havia de fer. En política, que és la guerra sense sang, de vegades també ve d’unes hores.
Què ha passat amb el procés en les últimes 72 hores? Que els de CDC ara tornen a ser nacionalistes en comptes d’independentistes. La veritat és que Josep Rull ens va enredar dissabte passat perquè primer va dir que Catalunya seria "una nació lliure" en un any i tota la premsa va picar.
En canvi, després vam descobrir un subtil gir: "el nostre objectiu no és la independència, és la justícia social". Una mica més i s'apunta a Podemos. Si Josep Rull continua jugant a la puta i la ramoneta d’aquesta manera li auguro una brillant carrera com a coordinador general de CDC. Fins i tot com a successor de Mas. Sempre, clar, que el xiringuito no s’enfonsi abans.
Saben quantes cops surt la paraula “independència” al document sobre la refundació del partit aprovat pel consell nacional? Tres, però per dir boutades sobre “la bondat de la independència” o la necessitat d’“eixamplar la majoria social”.
El text, en efecte, tampoc és per tirar coets. La refundació de Convergència és una operació de màrqueting, però tant per tant s’haguessin pogut esforçar una mica. No hi ha cap autocrítica sobre el cas Pujol, per exemple. Ni un mot sobre corrupció.
Per mi que l’ha redactat el conseller Homs en el seu temps lliure. Com el jutge Vidal amb la Constitució. Tampoc m'estranya, d'altra banda. La nova comissionada de Transparència diu que els imputats poden anar a les llistes. I això que és jutgessa en excedència. Ara entenc perquè l'han nomenada.
De fet, la reculada la va començar Iniciativa en la seva convenció del passat 27 i 28 de febrer a Sabadell. Els d’ICV volen ara que Catalunya sigui un Estat “lliure, social i ecològic” en un Estat plurinacional. Els d’ICV-EUiA no saps mai si són carn o peix.
M’estalvio parlar d’Unió perquè dilluns vaig anar expressament a la roda de premsa del seu secretari general, Ramon Espadaler, i no vaig aconseguir treure'n l'aigua clara sobre si la consulta que faran el proper 14 de juny serà sobre la independència o el combat contra el musclo zebra a les Terres de l’Ebre, posem per cas. Tasca que, per cert, correspon al conseller Pelegrí.
El que no he sabut mai és perquè Unió i Iniciativa van donar suport al dret a decidir si, en el fons, no estaven a favor de la independència. Per mi que van confondre la consulta amb una sessió de feng shui o una calçotada a Valls, d'aquelles que els demòcrata-cristians organitzen per celebrar el dia del partit.
Però saben què passa? Que això fa olor de final de règim com deia dimarts passat el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa. No perquè ho diguin les enquestes, que també, sinó perquè ja flota en l’ambient. És com quan la parella t'enxampa per haver fumat.
Només calia veure els esforços del conseller de Territori, Santi Vila, per vendre mesures sobre habitatge a dos mesos de les eleccions en la roda de premsa de Govern. Dóna la sensació que volen fer en sis mesos el que no han fet en quatre anys.
Tristament, a mi em recorden els últims mesos del tripartit. Quan cada formació accelerava amb els seus projectes de llei per marcar paquet. Els d’Esquerra amb la Llei del Cinema o la Llei de Vegueries. Iniciativa amb l’Impost de Successions. Allò ja era, com ara, un campi qui pugui.
I jo no sé si Mas convocarà eleccions el proper 27 de setembre com es va comprometre públicament o es farà el ronso amb qualsevol excusa. Però fins i tot encara que les endarrereixi el temps corre en contra de CiU. Montilla va esperar fins al final per convocar-les, el novembre del 2010, amb resultat prou conegut: va perdre nou diputats de cop -de 37 a 28- i se’n va haver d’anar a casa.
El passat mes de desembre, en l’habitual copa de Nadal de Xavier Trias amb els periodistes, em vaig trobar Jaume Collboni, que havia estat director de campanya del PSC. Em va confessar que, el maig, tenien enquestes internes que els hi donaven entre 36 i 37 diputats.
L’únic que pot salvar Mas a hores d’ara és que la justícia espanyola actuï contra ell. Sempre he pensat que l’única possibilitat de ser independents és que ens enviïn els tancs, que suspenguin l’autonomia o que inhabilitin el president. En el fons, seria una benedicció per a CiU i l’única manera de revifar el procés.
Xavier Rius és director d'e-notícies
