Publicitat
La Punteta · 17 de Gener de 2014. 09:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Freud al PSC

Freud

Martí Flores, que va ser alcalde socialista de Martorell (1979-1983), em va dir abans de morir ara fa cinc anys que, després de la fusió entre el PSC i el PSOE, Joan Reventós es va posar a plorar del disgust. Què diria avui Reventós del vot d'ahir al Parlament?. La matemàtica parlamentària ha deixat la foto d'un nou tripartit PSC-PPC i Ciutadans. Estem davant d'una futura alternativa de govern?. Albert Rivera ja ho ha proposat més d'un cop.

El que jo no entenc és que el PSC hagi defensat el diàleg amb Madrid i, quan el Parlament decideix demanar permís al Congrés per fer la consulta, voti que no. Hi ha més mostra de diàleg que demanar permís per fer una consulta?. Sobretot perquè et diran que no. Encara pitjor perquè les imatges són implacables: només cal recordar que fa un any Pere Navarro va anunciar solemnement al Parlament -era la seva estrena en un debat d'investidura- que s'abstindrien "en totes i cadascuna de les votacions" sobre el dret a decidir i que no volien "posar pals a les rodes".

Què ha canviat, doncs? Que entre el PSOE i Catalunya, el PSC ha triat el PSOE. Em sembla legítim, però criticable. Fins i tot Montilla, en ple estira-i-arronsa per l'Estatut, es va atrevir a dir-li a José Luis Rodríguez Zaptero que "te queremos mucho, pero aún queremos más a Cataluña" durant el seu discurs de cloenda al darrer congrés del PSC. Jo hi era i Zapatero, assegut a primera fila del Palau de Congressos, va posar aquella cara de despistat que tant servia per una cimera de l'OTAN com per una indirecta de Montilla.

Ben mirat, el PSC va votar ahir en contra perquè el PSOE, a Madrid, hi votarà en contra. Davant el risc de trencar la disciplina de vot al Congrés o de votar una cosa a Barcelona i la contrària a Madrid van tirar pel dret. Carme Chacón ja no és diputada, però no m'imagino per exemple José Zaragoza o Joan Rangel -que ha estat Delegat del Govern a Catalunya- votant a favor del dret a decidir ara que són diputats al Congrés.

Tanmateix és una llàstima que el PSC, enfront el sobiranisme, només pugui oferir un federalisme que jo crec que no es creuen ni ells. Les propostes de reforma de la Constitució o de reorganització territorial s'han de fer des del Govern, no quan estàs a l'oposició. Com es pot demanar el diàleg amb el PP si té majoria absoluta?. Quan Zapatero era amic de Catalunya ("Si gana Zapatero, gana Catalunya") van passar l'Estatut pel ribot.

Només cal repassar les recents declaracions públiques de Rubalcaba per adonar-se'n que, en matèria de Catalunya, no hi ha cap diferència entre PP i PSOE. Encara recordo que una exministra, de Vivienda, va qüestionar fa poc que el català servís per res de bo. Cal retrocedir als inicis de la Transició per trobar una declaració similar quan Adolfo Suárez va posar en dubte que, amb la llengua catalana, es pogués ensenyar química nuclear. Era el juliol del 1976.

I un altre exministre socialista, José Luis Corcuera, en aquest cas d'Interior -el de la famosa patada en la puerta- proposava suspendre l'autonomia catalana. Preguntin, preguntin a Joaquín Leguina, Fernández Vara, José Bono, Francisco Vázquez, Rodríguez Ibarra, Alfonso Guerra i Manuel Chaves què en pensen dels catalans. Fins i tot a dirigents de nova fornada com Susana Díaz o Patxi López.

Dimarts passat, a l'habitual roda de premsa dels dimarts, va sortir Maurici Lucena posant com a exemple de diàleg David Cameron i Alex Salmond. Ahir, en la seva intervenció davant el ple, va tornar a dir el mateix, però en aquest cas va admetre que "em temo que ni l’un ni l’altre estan a l’alçada que les circumstàncies històriques requereixen". Té gràcia que un portaveu parlamentari que comet un lapsus freudià -confondre Catalunya amb els socialistes- acabi citant Freud. El PSC necessita saber urgentment què vol ser quan sigui gran.

 

 

Web personal

Darrers articles

Amb una estelada a Intereconomía

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

Publicitat

17 Comentaris

Publicitat
#11 Núria, Reus, 20/01/2014 - 12:37

Dir que el partit que va recolzar, mijor o pitjor l'Estatut i el partit que va recollir signatures en contra a tot l'estat i lo ha portat al Constitucional són lo mateix en quant a Catalunya és més que evident que no s'ajusta a la realitat.

#10 carlitus, barcelona, 17/01/2014 - 23:35

Hi ha més mostra de diàleg que demanar permís per fer una consulta?. No dirè que això és demagògia barata, però per descomptat que és simplisme barat.

#9 Jordi, ,, 17/01/2014 - 16:51

Pues yo veo más necesitados de psicoanálisis a los nacionalistas "moderados", que por paranoias identitarias, han acabado echándose al monte alegremente, sin imaginar la que nos espera cuando se haga de noche.
El PSC, en cambio, está ya libre de Mr. Hyde y queda el desapasionado y buen Dr. Jekyll

#8 Lo marqués de Potes, LLeida, 17/01/2014 - 16:01

A veure xavier.. el pere es molt pragmátic i aplica la máxima de que ir pa na es tonteria.. ell ha fet mes per la via federalista en mig any dintre del psoe que tot el nacionalisme en 35. les coses com son. i a mes es l'unica via posible: reclamar peles.. i l'actual estatut lo va signar A.Mas-ZP

#6 Espanyol de dretes = Espanyol d'esquerres, Lleida, 17/01/2014 - 15:00

El psoe nordeste ens ha demostrat el que ja sabiam els catalans desde fa més d'un segle: El més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres.. Només canvien una mica les formes, però al fons son iguals, uns nostàlgics del franquisme, altres nostàlgics del Felipisme del GAL i Filesa.