Publicitat
La Punteta · 15 de Juliol de 2015. 13:26h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Gol a Junqueras

Junqueras, en una foto al Parlament

Vaig començar a tenir seriosos dubtes sobre el lideratge d'Oriol Junqueras a Esquerra el dia que, davant els micròfons de Catalunya Ràdio, es va emocionar. Tots els líders polítics estan sotmesos a estrès, però em penso que ni Kennedy va passar per un tràngol similar durant la crisi dels míssils.

La veritat és que el lideratge de Junqueras ja havia començat a donar mostres de feblesa. Com aquell dia que se’n va anar a Brussel·les i va proposar aturar l’economia catalana una setmana. Jo, aquell dia, vaig pensar en els petits empresaris d’ERC, que també n’hi ha. De què viurien si havien de tancar el negoci familiar una setmana?.

Després ha comès més errors -crec que l’equip també falla- com anar-se’n de viatge a Amèrica Llatina durant el darrer ple del Parlament. Si volia fer-se una foto amb José Mujica no calia anar tant lluny. Podia haver-se-la fet al casinet d'Hostafrancs el passat 31 de maig quan l'expresident uruguaià va venir de visita.

Però, en fi, tothom comet errors. A Churchill se li pot retreure l’operació als Dardanels o haver-se repartit Europa amb Stalin en un tovalló. Personalment, sempre he pensat que un dels més greus que va cometre va ser no haver anat al funeral de Roosevelt. Al capdavall el president nordamericà li va salvar les castanyes del foc el 1940.

A Oriol Junqueras, en certa manera, també li hem perdonat diversos errors des que va agafar les regnes d’Esquers el setembre del 2011. Com que és un bon jan, té pinta de professor universitari, sembla el gendre ideal -fins i tot físicament- hem mirat sovint cap a una altra banda. Els periodistes, el consell nacional d’Esquerra o la vella guàrdia del partit.

Però Artur Mas no ha parat de fotre-li gols des que va assumir la presidència d'Esquerra. A aquest pas, Junqueras marxarà com Iker Casillas del Madrid: amb un mà al davant i una altra al darrera. Primer va convertir la consulta en una cosa anomenada procés participatiu. El president, tot sigui dit, va sortir reforçat políticament, però amb un elevat cost judicial que encara no se sap com acabarà.

Després va pactar el passat 14 de gener llistes separades i, sis mesos després, ha acabat pactant una llista conjunta CDC-ERC. En realitat, hem perdut vuit mesos: perquè hem reculat a la conferència d’Artur Mas al Fòrum del passat 25 de novembre. Tota la conferència anava destinada a convèncer Esquerra per fer una llista conjunta. Era una subtil manera de pressió.

Junqueras va reaccionar amb una altra conferència -cal reconèixer el mèrit d’intervenir, de memòria, sense un sol paper durant gairebé una hora- mentre Mas, a primera fila, prenia notes. Però, llavors, perquè aleshores no i ara sí?. Perquè Junqueras s’ha arronsat davant la pressió.

Tots els arguments que va utilitzar llavors Junqueras -com la necessitat de “maximitzar” el vot- es poden utilitzar ara contra ell. Em recorda una vegada, quan treballava a El Mundo, que un subdirector va imposar una portada sobre l’arquebisbe de Barcelona i, al cap de cinc minuts, va defensar exactament la portada contrària perquè el director també va canviar de parer.

Va fer de simple corretja de transmissió. Els que vam presenciar l’espectacle encara riem ara. El director, per cert, ha acabat de cap de premsa del Barça. Crec que el vídeo aquell en el que van xiular Bartomeu i Zubizarreta és obra seva. La protesta li va costar el càrrec de secretari tècnic a l’exporter.

En fi, m’estalvio també comentar la cimera de Palau perquè una imatge val més que mil paraules: Eduardo Reyes picant a la porta -semblava un qué hay de lo mío-, Jordi Sánchez dient que atenien els mitjans “per educació” -però si ens havien convocat el dia abans- i els escindits d’Unió i PSC apuntant-se a última hora. Amb tot el respecte: quina representativitat electoral tenen?.

A hores d’ara els d’Esquerra encara no en deuen estar convençuts -Junqueras va suar la cansalada al consell nacional- perquè encara és hora que algú expliqui, amb llums i taquígrafs, els punts de l’acord. El país nou no havia de ser un país transparent?.

Jo pensava que el procés arrossegaria al final a Artur Mas, ara veig que arrossegarà també a Oriol Junqueras. El president d’Esquerra ha lligat el seu destí al del líder de Convergència. Dos por uno.

L’Estatut ja va cremar tota una generació polítia. El procés en cremarà un altra. Però un país seriós no pot cremar líders polítics a tanta velocitat. A aquest pas volíem ser Àustria o Dinamarca i acabarem com Grècia.

 

Twitter

Web personal

Més articles

Elogis

Insults

 
Publicitat

13 Comentaris

Publicitat
#13 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 18/07/2015 - 00:40

Ay, Rius, cuando el Junqueras alojado en el 5º piso, lea este artículo se pondrá a llorar. Tal vez sus sollozos lleguen a oídos del vecino del 4º, motivando el carcajeo de costumbre.

#12 Jonovotarélallista Andproudofit, Barcelona (España), 16/07/2015 - 21:53

Si sapiguéssim una mica de geografia, ja fa temps que ens n'hauríem adonat que Ítaca és una illa GREGA.

#12.1 Vaja!, Bcn, 17/07/2015 - 00:32

I nosaltres que creiem que era un indret al nord de la Seu d'Urgell molt concorregut pels de CDC.

#11 Mesetario, Meseta, 16/07/2015 - 18:41

Ahora lo que se está jugando es si los catalanes vais a ser guiris o compatriotas en la meseta, y si los mesetarios vamos a ser guiris o compatriotas en Cataluña.
Los goles que se metan entre sí Junqueras y el risitas mister 3% son intrascendentes.

#10 S'han begut l'enteniment, bcn, 15/07/2015 - 23:51

Es pensen que som titelles o iditotes que poden portar-nos com ovelles. No votaré a gente inepte que només busca perpetuar-se en el poder pero el seu propi interés

#7 Gemma Alkorta, Matadepera, 15/07/2015 - 18:32

Pues muy cercanos a Grecia. El panorama en Cat lo veo bastante negro. Los políticos venden humo y hay gente q compra humo. En cambio la real polítik en Europa está x lo q tiene q estar. Aquí vamos con el paso cambiado siempre

#7.1 Xipolleig, Barcelona, 15/07/2015 - 20:21

La realpolitik és política lil.liputenca que està a punt de portar a la desaparició a efectes pràctics de la Unió Europea.
El nivell dels líders europeus està a l'alçada del betum.
Només cal que llegeixis el repàs de Helmut Schmidt a Angela Merkel fa un parell d'anys