El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha manifestat la “inquietud” i l’”angúnia” que sent el Govern per la “deriva que està prenent el Govern espanyol de voler intervenir en la limitació de la llibertat d’expressió a través d’Internet”. El conseller considera que de vegades "se li’n va la mà” arran de la intenció de perseguir les injúries a internet.
Homs, que ha fet aquestes declaracions en el marc de la 62a Fira de Sant Isidre de Solsona, hi ha justificat la seva opinió perquè “els polítics hem d’estar disposats a assumir la crítica”. Ara bé, m'agradaria saber què pensaria el conseller si ell fos objecte de les mateixes bestieses de les quals va ser objecte la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, després de ser assassinada a trets.
Algunes de les bromes que van circular per twitter: "Isabel Carrasco era una bala perdida". "¿Sólo tres? Yo hubiese disparado 13". "Ventajas de lo de Isabel Carrasco: han quedado un montón de puestos de trabajo libres. ¡Para que luego digáis que el PP no genera empleo". "Isabel Carrasco es TT mundial. Se puede decir que ha sido la facha española en llegar más alto que Carrero Blanco".
De fet, el passat mes d'abril, la Guàrdia Civil ja va detenir una sèrie d'usuaris de twitter per humiliar víctimes del terrorisme. Entre d'altres perles van escriure: "El 13 de mayo sería el cumpleaños de Miguel Ángel Blanco, pero ooooh, ETA le metió dos tiros en la chola". "Yo sería el primero en poner una bomba a alguien del Gobierno pero ya veo que sin GRAPO, nada". "Cómo duerme Irene Villa: como un tronco y a pierna suelta".
Això és llibertat d'expressió, conseller? Curiosament el portaveu del Govern, de Convergència i Unió, s'ha arrenglerat així amb la CUP. El passat 29 d'abril li vaig preguntar, en roda de premsa, al diputat Quim Arrufat i també va apel·lar a la llibertat d'expressió. Perquè, és clar, el problema és que twitter està ple de trolls i de fakes. Crear un compte de twitter per dir disbarats és de les coses més fàcils del món. Però no hauria de quedar impune. Jo, si fos l'amo de twitter, demanaria el DNI.
El que li passa a Francesc Homs és que avui ha llegit l'editorial del diari Ara. De vegades fa la sensació que la política catalana -i algun mitjà de comunicació- encara va amb el xip de l'Acord del Tinell: tots contra el PP. Però això demostra molt poc criteri. Per una cosa que fa el ministre Jorge Fernández.
Ara entenc que la política de comunicació de Palau vagi, de vegades, a empentes i rodolons. A David Madí no se li hagués ocorregut mai dir una cosa com aquesta. Em recorda Pasqual Maragall, que també va muntar el pollastre del 3% perquè, aquell dia, El Periódico publicava un editorial sobre el tema. Suposo que al conseller Homs no li doldrà la comparació. Al capdavall, com deia, "els polítics hem d'estar disposats a assumir la crítica".
Perquè si aquest és el criteri -el que es digui a twitter pot quedar sense càstig- potser sí que els indignats del setge al Parlament són uns bon nois i tot plegat ha estat una operació politicojudicial de CiU per desprestigiar el moviment del 15-M. Al capdavall, se n'han anat desmarcant des d'ICV a Ernest Maragall. La violència -o la injúria- no s'hauria de banalitzar enlloc. Tampoc a twitter.
