Fins i tot els escèptics com jo hem de felicitar avui Carme Forcadell i tota la gent de l'ANC. Sobretot a l'il·luminat o il·luminada -en el sentit més positiu del terme- que se li va ocórrer reproduir la Via bàltica a Catalunya. Entre d'altres raons perquè no era fàcil omplir 480 quilòmetres i 722 trams. Sobretot amb un lema independentista explícit. Ha estat un èxit històric.

Però i ara què? Perquè voldria recordar que sis mesos després de la manifestació contra Renfe del 2007 -aquella en la qual el PSC es va quedar a casa-, els socialistes van treure 25 diputats a Madrid amb Carme Chacón de cap de llista.

Aquell cop l'excusa era el mal estat de les infraestructures a casa nostra, però va ser la primera vegada que les classes mitjanes van sortir al carrer. Fins i tot jo, davant de Jefatura, em vaig trobar una exnòvia. No malpensin, anava amb el marit. Mai no l'hagués imaginada en una manifestació. Però va ser el primer cop que les classes mitjanes -el català emprenyat- sortia al carrer.

I si volen un altre exemple similar només cal recordar la Diada de l'any passat, aquella que va omplir el Passeig de Gràcia de gom a gom. Artur Mas se li va ocórrer convocar eleccions a corre-cuita i va caure de 62 a 50 diputats. Espero que ara no faci el mateix. El país no pot anar d'eleccions en eleccions.

En una democràcia, en efecte, la força es mesura en vots. I si la Via catalana no desemboca aviat en resultats concrets podem patir, com a país, una cosa similar a una depressió post part. És curiós com, en aquest cas, l'anomenada societat civil ha desbordat el Govern.

En certa manera el propi Mas ha alimentat les expectatives. Però, malgrat l'èxit d'avui, té més complicat que mai fer la consulta. No cal dir tampoc -poso la mà al foc- que Rajoy dirà que no. Sospito que és també, en el fons, el que vol CiU per continuar fer bullir l'olla.

Perquè no és fàcil fer la consulta. Ni legalment ni jurídicament ni tan sols tècnicament. Només cal recordar que el cens està en mans de la Junta Electoral, és a dir, del Poder Judicial. I ara per ara només ha sortit un jutge sobiranista.

Potser al final tindrà raó l'exconseller Carretero que el que cal, per fer les coses de debò, és una declaració unilateral d'independència. Serem independents, en efecte, el dia que al Parlament hi hagi una majoria folgada a favor de la independència. Folgadíssima pel meu gust per esvair qualsevol dubte.

Però per això cal no només convocar eleccions plebiscitàries -una Solidaritat com la del 1906?-, sinó guanyar-les de carrer. I el més probable és que el mapa polític català pateixi una sotragada a la propera convocatòria com augura ja alguna enquesta demolidora. Realment sembla que alguns dels partits que van fer la Transició ja no serveixen. Potser anem cap a la independència, però no se sap ben bé com.


 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies