Ahir no vaig poder seguir El gran debate de Telecinco. Vaig canviar immediatament de canal quan vaig veure que havien gravat, amb càmera oculta, Iñaki Urdangarin en el seu viatge a Palma per declarar pel cas Nóos. No sé si d'anada o de tornada. El pobre fins i tot anava en turista.

Tot seguit va sortir una senyora amb una llarga vareta a la mà, vestida de vermell, en què comparava dues fotos del duc -la de la seva anterior declaració i la d'aquest dissabte- com si es tractés d'un exercici de zoologia.

Els periodistes hauríem d'anar molt amb compte amb l'ús de la càmera oculta llevat de denúncia o delicte flagrant. I darrerament, no sé si per la crisi de la premsa o de les audiències, s'està tornant a posar de moda.

Perquè Urdangarin deu ser un xoriço, però de moment només és un presumpte xoriço. I fins i tot un presumpte xoriço té dret a la intimitat. El seu viatge en avió aportava alguna cosa a la informació de la causa? No, era morbo en estat pur.

El problema és que, amb Iñaki Urdangarin, hi ha barra lliure. El rei l'ha deixat caure des d'aquell missatge de Nadal del 2011 quan va dir allò de "conductes irregulars". De fet, el primer en vulnerar la presumpció d'innocència del duc va ser el seu propi sogre. Potser la resta de la monarquia encara és intocable -cada vegada menys-, però ell ja no.

No cal dir que ha de caure sobre Iñaki Urdangarin tot el pes de la llei i, si s'escau, sobre qualsevol altre membre de la família reial -el rei, per llei, és inimputable- també. S'ha d'arribar al fons peti qui peti. Quina confiança podem tenir en les nostres institucions si fins i tot pels voltants del cap de l'estat hi ha corrupció?

Però anem amb compte perquè a Iñaki Urdangarin l'estem crucificant en vida. I, ara per ara, només sabem el que en publiquen els diaris. Ni tan sols s'ha acabat la instrucció de la causa. Qualsevol altra persona sotmès a un setge mediàtic com aquest podria cometre un disbarat.

A mi sempre em ve al cap el cas de Pierre Bérégovoy, aquell primer ministre francès de François Mitterrrand (1992-1993) que, acusat de corrupció, es va engegar un tret al cap un mes després de sortir de Matignon. Fins i tot els xoriços tenen dret a la intimitat. I, per descomptat, també a la presumpció d'innocència.

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/