Publicitat
La Punteta · 16 de Febrer de 2011. 10:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Iceta és l'home

Sembla mentida que ningú al PSC hagi pensat encara en Miquel Iceta com a líder del partit després del congrés del proper mes d'octubre. Probablement com que el tenen tant a la vora ningú s'ha fixat en ell.

Però és el candidat ideal per treure el PSC de la crisi després de la desfeta electoral del 28-N. Salvant totes les distàncies, Miquel Iceta em recorda una mica Josep Piqué: és dels polítics catalans amb el cap més ben moblat. Potser per això l'exministre va acabar deixant la política ... i el PP.

Per què ell? Bàsicament perquè té les idees clares. Acostumats a líders del PSC que no han destacat precisament per la seva capacitat d'expressió -Obiols, Serra, Montilla, Hereu- seria d'agrair que finalment els periodistes tinguéssim algú al davant que sabés exposar -de paraula o per escrit- les idees amb claredat.

La periodista Julia Otero, que de comunicar en sap un munt, afirma a Temps de dones (Columna), un llibre d'entrevistes amb Alícia Sánchez Camacho -ja em perdonarà Miquel Iceta que citi una rival política- que "quan no hi ha paraules, no hi ha idees" (pàg. 81) i que "vivim un moment d'absència de lideratges forts" (pàg 97). Doncs això.

De tots els articles publicat al divan d'El Periódico per intentar espavilar el PSC el millor ha estat, de llarg, el que va publicar el propi Iceta el passat 15 de desembre (El vertader debat socialista). Iceta va encertar en el diagnòstic:  "els socialistes hem perdut les eleccions perquè el nostre projecte no ha convençut la majoria. Ni estàvem en condicions d'oferir el govern sòlid i potent que el país reclamava, ni semblàvem capaços de lluitar contra la crisi".

I també en el tractament: "l'esquerra perd suport de la classe treballadora tradicional i de les classes populars, decebudes per una política econòmica i fiscal incapaç de defensar els seus interessos. I també perd la confiança de part de la classe mitjana". Les eleccions les decideixen les classes mitjanes i fa temps que l'esquerra ha deixat en mans de la dreta conceptes claus com inseguretat o immigració.

Però Miquel Iceta té un altre capital suplementari que el fa l'home ideal per al PSC en aquests moments difícils: deu ser dels pocs dirigents que no té ambició de poder. Segur que estaria disposat a assumir la direcció del partit tant si és per un període transitori com si és a llarg termini. Tant si opten per una bicefalia o per un lideratge únic.

No conec en profunditat la vida íntima del PSC amb tots els seus corrents i capelletes, però estic convençut que podria ser un home de consens entre tots els sectors. Un altra cosa és el candidat a la Generalitat, però per això encara queden quatre anys. Pesonalment sempre he pensat que Montserrat Tura dóna la talla. A més, en cas de guanyar, faria història perquè els 129 presidents de la Generalitat fins ara han estat homes.

Quim Nadal -o Joan Ridao a ERC, per cert- dient allò que si la militància m'ho demana em puc presentar s'assembla a Nuñez dient que si el soci m'ho demana em torno a presentar cosa que finalment va fer. Nadal ha estat un dels millors titulars de PTOP que ha tingut Catalunya -sobretot si deixem de banda el Carmel- però atès com han deixat les finances de la Generalitat, és una mica suïcida per al PSC escollir de líder una persona que ha estat set anys de conseller i que ha exercit sovint de portaveu del Govern.

A favor de Miquel Iceta hi ha també que és un socialista de tota la vida -va començar al PSP de Tierno Galván tot just acabat el COU- i que ha fet tots els papers de l'auca: regidor de l’Ajuntament de Cornellà (1987-1991), lampista a la Moncloa (1991-1996), diputat al Congrés (1996-1999) i diputat al Parlament des de 1999.

Malgrat la seva aparença física -certament no és Arnold Schwarzenegger ni José Tomàs- té indubtables dots per al toreig. Cada vegada que al PSC ha tingut un incendi han tret Miquel Iceta de bomber. A les rodes de premsa sempre l'he vist respondre amb mesura. Fins i tot amb sentit de l'humor, cosa que s'agraeix. Les seves respostes tenen dos ingredients bàsics per a la comunicació política: sal i pebra.

Iceta -o qui sigui el futur líder del PSC- tampoc podrà fer la feina tot sol. El PSC ha de tirar també d'una colla d'alcaldes com Àngel Ros (Lleida) -un paio que comença de becari a IBM i acaba de director de sistemes a Coca Cola em mereix tot el respecte-, Manel Bustos (Sabadell), Pere Navarro (Terrassa), Josep Mayoral (Granollers), etc.

No sé si en la llista cal incloure Josep Manuel Ballesteros (Tarragona) perquè dóna la sensació que s'està desinflant darrerament. Pel que fa a Jordi Hereu, l'oblit és del tot premeditat. En una recent visita a Sant Cugat també vaig descobrir una perla com Ferran Villaseñor que, de moment, no ha passat de regidor.

Que consti que, malgrat l'aparent ensabonada d'aquest article, amb Miquel Iceta tinc profundes diferències. D'una banda, no cal dir-ho, en matèria d'orientació sexual. Parafrasejant allò que va dir Dalí de Picasso ("Picasso és comunista. Jo tampoc") doncs el mateix pel que fa al sexe: ell és gai, jo tampoc. Però fins i tot això se li ha reconèixer la valentia d'haver sortit de l'armari quan no era habitual. Sobretot en un polític.

De l'altra, en matèria ideològica després de set anys de tripartit. Una de les conseqüències del pas de les esquerres pel Govern és que tots ens hem convertit, a la vista dels resultats, en una mica de dretes. Només cal recordar aquell mapa de TV3 tot pintat de blau el dia de les eleccions.

Els països necessiten partits sòlids al Govern, però també a l'oposició. El PSC ha de triar ara si vol fer un llarga travessa del desert com la d'Obiols als anys 80 i 90 o començar a bastir un projecte de futur. Però si trien aquesta segona opció han de començar a posar fil a l'agulla ja.

A la política catalana ens han donat sovint gat per llebre. Només cal recordar que els dos últims càrrecs institucionals més importants del país no tenien estudis. Ja n'hi ha prou. Volem líder amb cara i ulls. Gent preparada i honesta. A una banda i l'altra de tot el ventall ideològic perquè si no el país no se'n sortirà.

Publicitat
Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#7 Daserrout, BCN, 18/02/2011 - 23:00

Brillant en endollar al seu marit a la Diputació de Barcelona, amb un mega sou.

#6 M. Jiménez, BCN, 17/02/2011 - 12:18

Otro que tampoco acabó el bachiller para dirigir el PSC. No desentonará con Montilla, Zaragoza, De Madre y el resto de superdotados que pululan por Nicaragua.

#5 joan, bcn, 17/02/2011 - 10:21

És cert que en Iceta és segurament l'únic polític català capaç de brillar en una sessió de preguntes al primer ministre britànic i que encerta en el diagnòstic. Però també és cert que no proposa cap dels revulsius que Catalunya necessita. Es posa de perfil, com en Rajoy.

#4 Font Cuitora, La Llacuna, 16/02/2011 - 12:57

Podria ser l'Iceta el millor home del món, però sempre hi hauria una cosa que el desqualificaria. Que forma part d'un partit que voluntàriament depén de Madrid.

#3 BADORED, Barcelona, 16/02/2011 - 12:55

S´oblida el comentarista que aquest Iceta, es un titella del vertader cap en la sombra del PSC, es a dir: Josep Maria Sala, que continua manan als capitans i que es el que ha montat el sidral Tura-Hereu. Així es desfà dels anomenats "catalanistes" ambb la derrota previsible dels dos...