Publicitat
La Punteta · 17 de Maig de 2013. 19:14h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Immersió, la culpa és nostra

Avui voldria felicitar els setze ponents de l'Estatut del 2005 -algun dels quals, per cert, amb el temps ha arribat a conseller- perquè finalment han aconseguit carregar-se la immersió lingüística.

Potser que recordem els seus noms per a la història: Artur Mas, Ramon Camp, Núria de Gispert i Francesc Homs per CiU. Joan Ferran, Miquel Iceta, Àlex Masllorens i Lídia Santos pel PSC. Teresa Aragonès, Pilar Dellunde i Joan Ridao per ERC. Joan Boada, Jaume Bosch, Dolors Comas d’Argemir i Jordi Miralles per iCV-EUiA. Ja ho he dit en alguna altra ocasió: allò no era una ponència, era un galliner.

Val a dir que el mèrit no és només seu, sinó també de Carles Viver Pi-Sunyer i Antoni Bayona, que els esperonaven per darrere. Viver Pi-Sunyer havia estat vicepresident del Tribunal Constitucional (1992-2001) i es pensava que colaria tot. Però a l'hora de la veritat van escapçar l'Estatut per tot arreu.

A la llarga, ambdós han estat recompensats. Mas ha col·locat ara Viver Pi-Sunyer al capdavant del famós Consell Assessor de la Transició Nacional. O sigui que si demostra tanta vista com amb l'Estatut estem ben arreglats. I a Antoni Bayona el van nomenar lletrat major del Parlament quan es va retirar el sociata Ismael Pitarch. Això de sociata no ho dic jo, ho diuen ells.

Em sap greu dir-ho, però vam ser dels primers en advertir que, amb la sentència del Tribunal Constitucional, la immersió lingüística perillava definitivament. Tampoc no vam ser els únics. Veus com Alfons López Tena o el professor de Dret constitucional Hèctor López Bofill, gens sospitosos d'alta traïció, van dir llavors el mateix.

Val a dir que hi ha contribuït poderosament el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, fins i tot el TSJC, i ara el Govern espanyol. Però si l'objectiu de l'Estatut era blindar la immersió lingüística han aconseguit l'efecte contrari al desitjat. Ja ho diu la dita: el que funciona més val no tocar-ho.

La política -ja em perdonarà el senyor Clausewitz- és com la guerra, però sense sang. I si no tens prou força, més val no plantejar batalles a camp obert. Les acabaràs perdent.

Però sembla ser que als catalans ens agrada rebre hòsties. Mentre no siguem més murris -i sobretot més savis- la nostra serà una causa perduda. Som els únics que expliquem la tàctica abans de començar el partit. Així no anirem enlloc.

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



 

Publicitat

15 Comentaris

Publicitat
#11 El azote de los necios, Barcelona, España, 02/05/2014 - 09:52

Rius, no hay que cambiar lo que funciona bien, para ti y unos cuantos...... vamos que yo creo que los franquistas utilizaron el mismo argumento que tú en los años ochenta , cuando los sectores catalanistas pedían el bilingüismo...... , y yo sé que tú te acuerdas de esa época , no seamos hipócritas..

#10 Bilingüe, Terrassa, 30/04/2014 - 23:32

Cataluñ(ny)a bilingüe, esco(ue)la bilingüe.

#9 amadeus, Barcelona, 30/04/2014 - 21:52

El que perilla no és la immersió, el que perilla és la barbaritat d'excloure el castellà de tot l'àmbit públic. No es poden crear lleis que menyspreuen els drets dels ciutadans.

#8 robertg, http://gothalaunia.blogspot.com, 30/04/2014 - 19:02

és aixi com dius, ara bé......sense la sentència del constitucional seguiriem vivint feliços a l'oasi anestesiant que ens duia lentament a la mort plàcida

#7 Jordi, as, 21/05/2013 - 12:52

És cert que la reforma de l'estaut ha acabat dilapidant la immersió. És innegable. Però també és innegable que la falta d'habilitat política per part d'espanya és el què fa créixer l'independentisme. Sense sentències del TC no estaríem on estem