No tenim islamofòbia, tenim por a l'Islam i al què diran. Cap dels comunicats de condemna de les nostre autoritats que vaig rebre divendres arran de l’atemptat de Niça esmentava la paraula islamista. La majoria parlaven de “barbàrie”, de “terrorisme”, de “violència” i per descomptat de “solidaritat amb les víctimes”, però gairebé cap -amb excepció per una vegada de Carme Forcadell- de "fonamentalisme".
És veritat que hi havia excusa perquè el Daeix encara no l’havia reivindicat. Però el mateix François Hollande apuntava a l’Estat Islàmic la mateixa matinada dels fets. Algú que no se n’hagués assabentat per la ràdio, la tele o les xarxes socials podria pensar que era un atac d’Independence Day, ara que s’ha estrenat la segona part del film.
En aquests casos sempre recordo un article que va publicar l’enginyer i escriptor Xavier Roig despés dels atemptats contra Charlie Hebdo: “Els que van atemptar contra Charlie Hebdo no eren terroristes budistes. Ni terroristes mormons. Ni tan sols terroristes a seques. Eren terroristes islamistes que van matar en nom d’Al·là. I aquesta claredat en les formes d’expressió manca en els nostres mitjans -cosa que no succeeix fora d’aquí-.” (1)
El mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, esmentava tres cops la paraula “terrorisme” en la seva declaració institucional, però quin terrorisme?. Fins i tot acabava elogiant “la diversitat, la diversitat religiosa, cultural” en un excés de correcció política. Que vagi al territori controlat encara per l’Estat Islàmic -amb el conseller Romeva- a veure què en pensen de la diverisitat.
L’única que per una cop va estar a l’alçada va ser la presidenta del Palrament, Carme Forcadell, que almenys va citar el terme “fonamentalisme”. “Avui torna a ser un dia molt trist perquè la barbàrie i el fonamentalisme han tornat a colpejar persones innocents” va afirmar després del minut de silenci davant la cambra catalana.
Això sí, Forcadell va tenir també paruales de record pels atemptats de “Bagdad, Istambul, Dacca, París, Brussel·les o el Pakistan”, que no fos cas que l'acusessin d'islamofòbia. Com Xesco Reverter a TV3, que divendres recordava que hi ha més víctimes en països àrabs que occidentals. Magre consol per a les famílies de Niça.
Pel que fa a la resta eren tots en pla Obama; que va parlar d’”horrible atac terrorista”, però sense esmentar ni tan sols l’origen islàmic. Em recorda el que va dir el president nord-americà després de l’atemptat d’Orlando quan el va definir com un “acte de terror” i un “acte d'odi”, però sense esmentar la ideologia fonamentalista de l’autor de la matança.
En aquest cas van centar les crítiques en el caràcter homòfob de la massace i la polèmica periòdica per la venda d’armes, però obviaven un detall bàsic: era un atemptat islamista contra la comunitat gay. Després s’estranyen que pugui Trump.
El Partit Demòcrata Català també ha condemnat “l’atemptat succeït” a Niça i ha expressat el seu rebuig a “qualsevol tipus de violència”. Com Demòcrates, amb els que estan ara a mata-degolla pel nom, que han assegurat que “només hi ha una resposta davant la barbàrie terrorista: més democràcia”. Ni l'un ni l'altre parlen de terrorisme islamista.
Fins i tot el comunicat d’Unió Democràtica fa vergonya aliena perquè parla de “terrorisme”, “horror”, “barbàrie”, però res més. Hagués servit tant per a un atemptat d’ETA quan la banda encara estava activa com per a un atemptat islàmic. La mateixa correcció en el llenguatge expressaven CCOO -“atac terrorista”- o el CAC, que tampoc esmentava el gihadisme.
Fins que no esmentem les coses pel seu nom no hi ha res a fer. El director del setmanari francès Le Point, Franz-Olivier Giesbert, en el número que li van dedicar a Michel Rocard quinze dies abans de morir (2), afirmava: “cal anomenar el mal. Es el preàmbul de la seva erradicació” (3). No n’aprendrem mai.
(1) Ara: “Charlie Hebdo i l’islamisme encara”, 15 de gener del 2015
(2) 23 de juny del 2016
(3) En l'original: “Il faut nommer le mal. C’est le préambule à son éradication”
