Ja n'hi ha prou de putejar els usuaris. Les vagues a qualsevol mitjà públic de transport durant les vacances d'estiu haurien d'estar prohibides. D'estiu, de Nadal o de Setmana Santa. La indirecta va per CCOO, UGT i CGT, que l'altre dia van deixar penjats durant hores milers d'usuaris de la xarxa ferroviària.
Encara en diré una altra de grossa: els sindicats han de deixar de ser intocables. Com que vam patir el franquisme -en el qual van tenir un pes exemplar en la lluita contra el dictador- encara ens pensem que els sindicats d'ara són com els d'abans, que es jugaven la pell pels treballadors.
Per descomptat, el dret a vaga és un dret constitucional, però els sindicats tenen tant de poder que, en més de trenta anys de democràcia, cap govern no s'ha atrevit a regular-lo. I mira que n'hi ha hagut de centre, d'esquerres i de dretes entre UCD, PSOE i PP.
Per això no hi ha dret que les vagues a Renfe, a TMB o a Ibèria sempre convoquin vaga en el moment que fa més mal a la resta de treballadors: durant el pont del Pilar o el de la Constitució -que Rajoy es va comprometre a suprimir, per cert- o en plena operació sortida.
I començo a pensar que si els sindicats estan contra la privatització de Renfe és que deu ser bona. Un portaveu de CCOO deia aquest divendres, en unes declaracions recollides pel TN, que si privatitzen el servei hi haurà més accidents.
Però com que a Catalunya estem a dalt de tot en el rànking d'incidents ja no sé si ve d'aquí. Els dos accidents a l'estació del Clot-Aragó -un a l'abril del 2011 i l'altre el gener d'enguany- no van esdevenir una veritable tragèdia de miracle.
El mateix dirigent sindical criticava també les privatitzacions a Gran Bretanya, Suècia o Àustria. És veritat que en el cas del Regne Unit, en plena època de Margaret Thatcher, va ser polèmica. Però si països amb un PIB superior al d'Espanya van privatitzar les seves xarxes de transport ens podem permetre aquí el luxe de no fer-ho?
La millor intervenció va ser en tot cas la del company de la CGT, que almenys va admetre que tot el sidral era per mantenir les condicions de treball. És el de sempre: en el fons, els sindicats sempre amaguen reivindicacions salarials sota les reivindicacions professionals.
A més, la vaga d'ahir va tornar a ser modèlica: no es van respectar els serveis mínims i es van produir casos de sabotatge com aturar combois amb barricades o fent servir el fre d'emergència. En una vaga no s'hi val tot. L'únic que han aconseguit és fer la guitza a treballadors com ells. Perquè, a més, viatjar en Renfe no és com viatjar en Concorde, encara que el famós avió deixés de volar el 2003.
Com que en sóc usuari, sé el pa que s'hi dóna. La meva confiança en maquinistes i la resta de personal ha disminuït amb els anys fins a esvair-se del tot. L'últim exemple sobre la qualitat del servei el va revelar Àngels Piñol a El País el passat mes de juliol: un maquinista va deixar tirats els passsatgers del regional express de Móra la Nova malgrat que no arribava el seu relleu. Això en una empresa privada no passaria. I, si passa, al carrer.
Encara recordo també que el maig el 2010 van fer una vaga -que va afectar a 170.000 passatgers- per unes places d’aparcament a l'estació de Sants!. Fins i tot un socialista com Toni Bolaño, excap de premsa de Montilla, va dir aquell dia a la tertúlia de Jordi Basté que ja n'hi havia prou de “sindicats corporatius” que actuen sota l’estratègia de “si no em dónes el que vull et col·lapso el servei”.
Ja ho va dir Ernest Maragall, també a Rac1, arran d'una de les vagues periòdiques que li va muntar Rosa Cañadell quan era conseller d'Ensenyament: "Que els sindicats s'expressin a través d'un recurs sistemàtic com la confrontació i la vaga em sembla que va contra la lògica i la normalitat democràtica". Era del sector de l'ensenyament, però es podria aplicar perfectament a la Renfe.
Un bon llibre per a l'estiu (11,90 euros):
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir a Twitter:
