Dimecres passat, mentre 200 immigrants intentaven saltar la tanca de Melilla, la diputada d’ICV Sara Vilà proposava tancar el CIE de la Zona Franca. La diputada va acabar la seva pregunta al conseller de Justícia, Germà Gordó, amb unes paraules que sonaven no sé si a amenaça o auguri: "No ho dubti, conseller, tard o d’hora, tancarem el CIE”. Es deu pensar que encara manen a Interior.
El que em va sorprendre va ser la resposta light del conseller que, en comptes de tallar-la en sec, es va mostrar partidari de “repensar” aquests centres. Potser perquè els CIE depenen del Govern de l'Estat. O simplement perquè, en matèria d’immigració, els de Convergència van amb complexos. Ja ho deia jo: no es pot deixar la política d’immigració d’un país en mans d’Àngel Colom.
Perquè, a veure, si tanquem els CIE com ho fem quan un jutge decideixi que cal expulsar un multireincident posem per cas? L’anem a buscar a casa seva? Li demanem si us plau, molt amablement, que se’n torni al seu país?. L’altra opció és no expulsar ningú, que en realitat és el que acaba passant com veurem.
Però, en aquest cas, ja podem treure les tanques de Ceuta i Melilla i deixar entrar tothom. Encara recordo la portada d’El País del passat 16 de febrer, que il·lustra aquest article: “30.000 inmigrantes aguardan en Marruecos para saltar a Ceuta y Melilla”. Subratllo que era El País, no La Razón, ni l’ABC ni El Mundo ni cap altre representant de l'anomenada caverna mediàtica.
Perquè mentre la diputada en qüestió feia el seu míting al Parlament; a Melilla -a 986 quilòmetres de Barcelona-, 200 immigrants intentaven saltar la tanca fronterera. Un centenar ja ho havien intentat el dia anterior.
Aquell dia, l’episodi va tenir una inusitada violència. Els subsaharians van superar les forces de seguretat marroquines armats amb “pedres, pals, ganivets, ganxos, cordes i altres objectes contundents”. La tanca va quedar destrossada en un ampli tram, segons La Vanguardia (1). Més val, doncs, rebre’ls amb flors que a garrotades.
És clar que res a veure amb el que va passar dilluns passat. Ara, gràcies a les màfies internacionals de tràfic de persones, han canviat de tàctica i fan servir atacs simultanis: “setanta d’ells van entrar per sis llocs diferents” amb l’objectiu de “dificultar les tasques dels agents” (2). Tanta polèmica amb a la famosa malla antiescalada i les concertines i, al final, no ha servit de res. Són persones que estan desesperades.
Per això proposo que els d’ICV els acullin tots a la seva seu del Passatge del Rellotge perquè no cal dir que, els que no retornin en calent o en fred, es quedaran aquí per sempre. A Melilla?. No, el Ministeri de l’Interior els enviarà a Barcelona -o a qualsevol altre CIE distribuïts per tot l’Estat-, perquè a la ciutat nord-africana ja no hi caben.
Ja ho va revelar la pròpia diputada ecosocialista: vint-i-nou interns del CIE de la Zona Franca “són subsaharianes que provenen del CETI de Melilla”. A més, passats 60 dies els deixaran al carrer i, segurament, es dedicaran al top manta, recollir ferralla com els del Poblenou o la petita delinqüència. També són persones, com vostè i jo, i d’alguna cosa han de viure.
Perquè la legislació espanyola estableix un màxim de 60 dies al CIE. En altres països poden arribar fins als 18 mesos com, per exemple, Dinamarca, Noruega, Itàlia, Holanda i el Regne Unit. Mentre que a Suïssa o Suècia són dotze mesos. Ja ho veuen: tots països amb consolidats règims democràtics i una llarga tradició d’acollida. Però, en temes d'immigració, no van amb un lliri a la mà com nosaltres.
Perquè, amb franquesa, amb els esmentats seixanta dies no hi ha prou temps per expulsar ningú. En primer lloc perquè, per això, l’afectat t’ha de dir quin és el seu país d’origen cosa que gairebé no passa mai. El primer que fan és desempallegar-se del passaport. En aquest cas: com distingir un algerià d’un magrebí? o un senegalès d’un nigerià?. En segon lloc, perquè han de col·laborar els consolats i les autoritats corresponents, cosa que tampoc no passa sovint.
En resum: qui vol retornar a casa si has sortit d’un estat fallit o un govern corrupte?. Més val, malgrat tot, intentar buscar-se la vida aquí. M’estalvio de parlar del que costa repatriar un pakistanès o un xinès, per exemple, perquè suposa bitllet d’avió per a ell i d’anada i tornada més hotel per als dos policies que l’acompanyen.
Per això ja n’hi ha prou de transmetre la imatge que són com camps de concentració en miniatura. L’altre dia vaig rebre un comunicat de CCOO en el qual anunciaven, solemnement, que amb Joan Carles Gallego al capdavant havien visitat el CIE de la Zona Franca. Ni tan sols denunciaven traves per part del Ministeri de l’Interior.
Però quan vaig buscar si havien trobat algun indici d’abusos policials o algun intern havia expressat cap queixa no en feien cap valoració. La visita era només el primer paràgraf, la resta parlaven del Dia Internacional del Treball Digne. Van anunciar també una roda de premsa posterior del secretari general, però la van haver d'anul·lar posteriorment per un viatge a Madrid.
En fi, com amb el meu article sobre la meva condició sexual -dit amb tot el respecte per gais, lesbianes, transexuals i intersexuals-, si no ho diu ningú ho diré jo: no es poden tancar el CIE. Això sí: si hi ha cap irregularitat, abús, agressió o incident s’ha d’investigar a fons com a qualsevol altre lloc del món.
Ja sé que tothom vol tancar el CIE començant per TV3 -però d'això ja en parlarem un altre dia-: la coordinadora Tanquem els CIE, Fundació Migrastudium, SOS Racisme, la FAVB, CGT, CCOO, UGT, PAH Barcelona i els consells de la joventut de Barcelona i Catalunya.
També personalitats com Gerard Quintana -aquest no m’estranya: viu a Eivissa-, Arcadi Oliveres o Carme Sansa. I partits com la CUP, ICV-EUiA, Esquerra o fins i tot Convergència!. Cada cop hi ha menys diferències entre CiU i la CUP. No sé què deuen pensar els seus respectius electorats.
També l’ANC i Òmnium Cultural!. La periodista de Catalunya Ràdio Rita Marzoa, membre de la junta d’aquesta darrera entitat, va participar el passat 25 de setembre en un acte en el qual afirmava que “fa vergonya que hi hagi un lloc amb persones tancades per no haver fet res i, a més, s’hi vulnerin els drets humans”. Com si fossin camps de concentració. I això que havia arribat a presentar els informatius de la casa.
Doncs no, jo no vull tancar els CIE. Algú ho havia de dir.
(1) La Vanguardia (Adolfo S. Ruiz): "Deu ferits en el violent intent d’entrada a Melilla d’uns 300 immigrants", 16 d'octubre del 2014
(2) La Vanguardia (Adolfo S. Ruiz): "Seixanta subsaharians entren a Melilla en sis salts simultanis de la tanca", 21 d'octubre del 2014
