Publicitat
La Punteta · 0 de de 0000. :h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Jo també estic indignat amb els bancs

Si no estiguessin tan devaluades -Fèlix Millet, Enric Marco, etc.-, el primer que hauria de fer el nou Govern seria donar una Creu de Sant Jordi a Enric Duran. Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, 1976) va ser aquell activista que va demostrar, per la via dels fets, que els bancs donaven crèdits a tort i a dret. Era l'època de les vaques grasses.

Entre uns i altres, va aconseguir gairebé mig milió d'euros gràcies a 68 operacions de crèdit amb una trentena d'entitats bancàries. O sigui que, amb moltes, va repetir. I eren crèdits de consum, però posaria la mà al foc que si hagués demanat hipoteques també se n'hagués sortit. Jo tenia un amic -que va acabar malament, per cert- que va aconseguir hipotecar la seva casa tres cops. I no tenia ingressos fixos.

Per això quan sento que Bankia rebrà més de 36.000 milions en ajuts, Catalunya Caixa 14.000, Nova Caixa Galícia 10.000 i el Banc de València 7.000 se'm posen els pèls de punta malgrat la meva cada vegada més lluent calvície. Si vostès entren en un supermercat pistola en mà, s'enduen 2.000 euros de la caixa i l'enxampen els Mossos estic segur que els caurà, com a mínim, sis mesos de presó preventiva. Sentència a banda.

Que consti que estic a favor la llei i l'ordre, però per a tothom. La justícia, almenys en teoria, hauria de ser igual per a tots. De fet, amb un cèlebre
indult -més aviat reindult- a quatre mossos ja es demostra que no és així. Però la confiança en la justícia -i una justícia àgil i justa- és una de les bases de les societats civilitzades.

Només faltava el comissari de la competència, el socialista Joaquín Almunia -després d'anunciar dimecres passat els ajuts europeus als bancs- dient que els responsables d'aquesta situació "són els que van gestionar malament aquestes entitats", però que "no direm noms i cognoms". Això de gestionar malament deu ser un nou eufemisme per a robatori o frau.

La meva teoria és que les caixes van gestionar malament perquè els partits van utilitzar les caixes com a cementiri d'elefants per col·locar els seus. Com el Senat o el CAC, però amb sous de luxe. De retruc, els col·locats van utilitzar les caixes per finançar infraestructures inútils amb l'únic objectiu d'acontentar el partit i treure rendibilitat electoral.

L'exemple més paradigmàtic és el de l'exdiputat del PSOE Juan Pedro Hernández Moltó -el mateix de "míreme a los ojos, señor Rubio" durant el cas Ibercorp- recol·locat a finals dels 90 al capdavant de la Caixa de Castella-la Manxa -la mateixa que ha finançat algun aeroport inútil- després de perdre les eleccions municipals per Toledo.

També a Catalunya hi ha un munt d'exemples. Encara recordo que, a la primera roda de premsa de Narcís Serra com a president de Caixa de Catalunya, vaig preguntar-li a boca de canó si deixaria de militar al PSC. Em va dir que no calia i, certament, tampoc no hagués augmentat la seva independència sense carnet.

Però és evident que si Montilla va fer fora Antoni Serra Ramoneda i va col·locar l'exeministre de Defensa i vicepresident del Govern espanyol va ser com a premi després d'una llarga carrera política. Ves per on, de les primeres coses que va fer Serra va ser posar-se un soumés elevat que el de Montilla.

La veritat és que, en la politització de les caixes, hi van caure tots els partits. L'expresident de la Caixa Ricard Fornesa, en una entrevista a la
Contrael 2009, ja va calcular que les caixes privades tenien al voltant d'un 23% de polítics als seus consells d'administració -les privades!- i en les púbiques arribava al 50%.

Per exemple, el president de Caixa Girona -absorbida ara per la Caixa- havia estat alcalde d'Olot, president de la Diputació de Girona, president de l'ACM, diputat al Parlament i vicepresident primer de la cambra. La Generalitat va trobar presumptes
irregularitatsen la seva gestió -inclosa la venda d'obres d'art de la seva pròpia galeria- que em temo que el conseller Castells va acabar enterrant.

Això sí que era sociovergència. Calzada, per cert, en devia saber un niu de gestió perquè era el candidat de Fèlix Millet per substituir-lo al Palau després que esclatés l'escàndol. I si no em creuen, llegeixin el llibre de Manuel Trallero que ho explica amb tots els ets i uts.

Però, amb els números a la mà, la que va fer la grossa va ser el PP amb Bankia. Si no entro en detall és perquè n'hi havia un munt i la llista seria massa llarga per aquesta columna, però ho poden consultar
aquí. De fet, Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz Gallardón es van esbatussar de valent pel seu control com la llavors anomenada Caja Madrid fos la caixa privada del PP. Gairebé ho era.

Tant se val, com pot ara Mariano Rajoy congelar les pensions si amb Bankia -em sembla que el forat final puja de moment a 24.000 milions- han fet el que han volgut?.



Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies

Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

 

Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 pepe, andorra, 03/12/2012 - 18:54

Cajas de ahorros, bancos, empresas de servicio de Agua, luz y gas, transporte aéreo, marítimo, ferroviario, control y distribución de combustible, todo es lo mismo. Todo esta controlado por oligarquías q a su vez controlan el estado o son controladas por el. Una vulgar dictadura de saqueo.

#1 -emilio, a, 02/12/2012 - 22:13

las cajas de ahorro por ellas solas no podian llevar España a la ruina por mucho politico inutil que hubiera en sus consejos de administracion, el gran culpable es el Banco de España. En particular sus gobernadores Jaime Caruana y Fernandez Ordoñez, los ministros Rato y Solbes, y Aznar y Zapatero.