Jo sóc com Miquel Iceta: també n'estic fins als nassos de les estructures d’Estat. El projecte estrella és l’Agència Tributària, però tinc la teoria personal que el dia que funcioni a ple rendiment ens passarà com amb els Mossos: que acabarem enyorant la Guàrdia Civil. Els mossos, de vegades, van de sobrats. Sobretot els de Trànsit.
Al capdavall, l'Agència Tributària de Catalunya va ser creada el 2008, però ningú se’n recorda que havia d’estar consorciada amb l’Estat. I com que l’Estat no ha consorciat res després de la sentència del Constitucional tot plegat és fer bullir l'olla. D'això fa sis anys.
Quan es va posar en marxa, un professor d’Hisenda Pública de la Llull, Miró Ayats, ja va advertir en un article a La Vanguardia (1) que "tendrá las mismas competencias que venía realizando la dirección general de Tributos de la Generalitat”, però que li havien canviat el nom.
"La creación de la ATC -afegia- es sólo un cambio de ropaje y no afecta a los poderes tributarios y los ingresos que puede obtener Catalunya”. Llavors de què servia?. La Vanguardia ni tan sols era en català.
Al congrés d’Unió del 22 de febrer de l'any passat, celebrat a Sitges, em vaig trobar l’aleshores director de l’organisme, l’exconseller Lluís Franco, i li vaig preguntar què havien fet amb aquells alcaldes que havien pagat els seus imposts a l’Agència Tributària de Catalunya.
Se’n recorden?. Van anunciar solemnement la insubmissió fiscal a l’Estat i se’n van anar a pagar, tot cofois, a l’Agència Tributària. La resposta de l’alt càrrec em va deixar glaçat: “els hem abonat a l’Estat”.
Tot plegat no ha impedit, tanmateix, que l'organisme tingui una plantilla de 366 persones -catorze més que el 2012, per cert- i una partida pressupostària per a l’any vinent de més de 35 milions d’euros.
Per això, en una roda de premsa al Parlament el passat 9 de desembre, li vaig preguntar al portaveu de CiU, Jordi Turull, si no seria millor esperar a la independència abans de crear les estructures d’Estat. Però em va dir que no, clar. Jordi Turull era més brillant a l'oposició que ara que governen.
De fet, el Govern ha continuat fent volar coloms. Sovint gràcies als mitjans de la Corpo. El passat 25 de novembre, per exemple, va aprovar un projecte de llei per preparar, en teoria, el “creixement ordenat dels recursos humans necessaris per assumir la plena aplicació de tots els tributs suportats a Catalunya”.
El 4 de desembre ja van aprofitar per entrevistar als Matins la persona encarregada de dissenyer el nou model d'Agència Tributària, Joan Iglesias, el qual deia obvietats com que “el que estaria bé és que la hisenda catalana la gestionessin a la catalana". Ja deia jo que Els Matins ha perdut molt des que el presenta Lídia Heredia.
I tres dies després, el diumenge 7, l’entrevistaven fins i tot al Telenotícies. Semblava el que, a la professió, és coneix com un pessebre, un disc sol·licitat. Tècnicament era quasi un publirreportatge. Agnès Marquès anunciava de manera solemne que "des del 20 de febrer ja funciona Tributs de Catalunya" malgrat que la Generalitat només gestiona alguns impostos com Transmissions patrimonials, Successions o la taxa turística.
Llavors sortia Salvador Sala, amb cara de circumstàncies perquè ha estat corresponsal a Washington, dient que l'objectiu és que "puguin gestionar tots els impostos dels catalans, tant si Catalunya esdevé un estat independent com si no”. L’esmentat Joan Iglesias reconeixia aquest cop que estaven construint "un sistema de canonades perquè hi pugui passar molt cabdal, però ara de cabdal no en passa”.
Si no arribem a la independència, l’Agència Tributària ens l’haurem de menjar amb patates. Però aquests no eren els que havien d'aprimar la Generalitat?.
