Publicitat
La Punteta · 25 de Desembre de 2011. 11:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Jordi Llovet, al CCCB

Si jo hagués estat Salvador Esteve hagués nomenat Jordi Llovet director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) -el primer que hauria de fer el nou director és escurçar-li el nom: és impronunciable-. I si jo hagués estat Alberto Fernández l'hi hagués donat el vist-i-plau a ulls clucs.

Reuneix tots els requisits per al càrrec: està lliure ara que s'ha prejubilat de la universitat, independència professional -no és un funcionari-intel·lectual que diria Arturo San Agustín- i un currículum impecable de 34 planes que fins i tot es troba a google.

Potser no és de la corda de CiU. I encara menys de la del PP -escriu a El País, no a l'ABC-, però tant me fa. De l'anomenat govern dels millors m'esperava que nomenés els millors independentment del seu color polític. Aquest país no pot funcionar sempre per capelletes.

Perquè una universitat que prejubila Jordi Llovet no pot anar bé. Salvant totes les distàncies és com TV3, que també va prejubilar Martí Anglada en comptes d'encarregar-li un Telenotícies d'autor, que és el que hauria d'haver fet Mònica Terribas.

Ja ho deia Mariano Rajoy al seu discurs d'investidura: "España no cuenta con ninguna universidad entre las 150 mejores del mundo". I encara feia curt. A la llista de Xangai les dues primeres universitats espanyoles son l'Autònoma de Madrid i la Complutense mentre que la Central no surt fins a la tercera posició -entre la 201 i la 300-. I el prestigi de la Pompeu, a l'estranger, està pel terra: entre la 301 i la 400.

Que consti que els elogis, al senyor Jordi Llovet, només el conec d'haver-lo llegit. Vam coincidir a La Vanguardia, però llavors ell ja era un crític reconegut -encara ques fos de música- i jo un simple mindundi, cosa que no he deixat mai de ser. I amb molta honra.

Però és un dels crítics de capçalera del meu cànon particular -juntament amb Xavier Antich, Julià Guillamon o Xavier Pla entre d'altres: fer llistes sempre és arriscat- i col·lecciono alguns dels seus articles com el de "La recerca de Proust" (24 de desembre del 2009) o el "Fer-se una biblioteca" (7 de gener del 2010). En matèria de Kafka, és també una autoritat mundial. O gairebé.

Per això, al darrer míting final de CiU vaig recomanar al Secretari d'Universitats, Antoni Castellà, que si volia arreglar la universitat catalana havia de començar llegint el llibre de Jordi Llovet: Adéu a la Universitat (Galàxia Gutenberg). Com que va arrufar una mica el nas, vaig estar a punt de demanar-li la dimissió allà mateix. Les imatges no enganyen: a partir del minut 2.36.

Perquè encara que sigui de lletres, l'autor fa un diagnòstic de l'actual crisi econòmica digne del Nobel -el d'Economia, no el de Literatura-: fins que no canviem el model educatiu de dalt a baix no tirarem endavant. En el fons, descriu la universitat per dintre amb la mateixa franquesa que Xavier Rubert de Ventòs va descriure fa anys la vida política a "El cortesà i el seu fantasma".

Llegint el llibre me n'he adonat, d'altra banda, que Jordi Llovet ha tingut més a veure amb la meva formació del que pensava perquè ha traduït alguns dels meus llibres de la meva biblioteca com Les tribul·lacions del col·legial Törless, La metamorfosi o Padres e hijos. Fins i tot l'Hiperió, amb el qual confesso que no vaig poder a la seva època, però prometo tornar a intentar-ho.

L'últim és Les Flors del Mal de Baudelaire, que va reeditar la Butxaca, en edició bilingüe, el 2010. Fins i tot encara que, modestament, potser no hi estigui d'acord amb la traducció d'algun vers com el primer del Mal Monjo: "Les cloïtres anciens sur leurs granes murailles / Damunt  els murs enores de claustres antics". Però jo no gosaria traduir mai Baudelaire.

En resum, la intensitat de les memòries de Jordi Llovet em recorden les d'un altre crític, l'alemany Marcel Riech-Ranicki -també editades per Galaxia Gutenberg l'any 2000- sense que, sortosament per ell, hagi hagut de passar pel ghetto de Varsòvia. Aquest país no hauria de desaprofitar intel·lectuals com ell siguin del color que siguin.

 

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir a twitter:

@xriusenoticies

 

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 A. Urdaci, Madrid, 25/12/2011 - 21:38

Una idea para acortar el nombre: CeCeCeBe.