Publicitat
La Punteta · 10 de Febrer de 2013. 18:58h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Jutges progres

Fins ara pensava que, de jutges progres, només n'hi ha havia a Madrid. Garzón, en efecte, ha estat el paradigma de carrera -judicial i política- a l'ombra del progressisme. Vaig veure que la justícia li havia pujat al cap el dia que va demanar un certificat de defunció de Francisco Franco en la causa contra els crims del franquisme.

Però resulta que també en tenim a Barcelona. La secció desena de l'Audiència de Barcelona -formada pels il·lustres magistrats Montserrat Comas d'Argemir, Carmen Sánchez-Albornoz i Santiago Vidal- han decidit reobrir la causa contra els bombardejos italians a Barcelona en plena Guerra Civil. Tots tres són, segons Internet, membres de la progressista Jueces por la Democracia.

Montserrat Comas d'Argemir fins i tot va sonar de ministra de Justícia durant l'època de Rodríguez Zapatero i és germana de Dolors Comas d'Argemir, exdiputada d'ICV al Parlament que tenia en molta consideració -va ser la creu de Joan Miquel Nadal a l'Ajuntament de Tarragona- fins que el seu partit la va recol·locar al CAC. El mateix partit, per cert, que va criticar després el PPC per fer el mateix amb Daniel Sirera.

Pel que fa a Santiago Vidal  -en això té tot el meu respecte- va criticar la lentitud del seu col·lega Juli Solaz en el cas Palau i el Poder Judicial li va picar el crostó, però darrerament li ha agafat massa el gust d'anar a tertúlies. Els jutges no haurien de ser ni de dretes ni d'esquerres, sinó justos, però també haurien de ser discrets. Al capdavall, Garzón va començar de jutge estrella i va acabar estrellat.

No cal dir que la premsa progre -com El Periódico- s'ha afanyat a esbombar un esdeveniment tan important. Amb una frase al lead -"Ha calgut esperar fins al 2013 perquè la justícia espanyola obri diligències pels crims de la guerra civil espanyola, però ahir tot era alegria"- que no passaria un examen de redacció periodística a primer de carrera. I em consta que l'esmentat Santiago Vidal feia dies que anava advertint als periodistes de tribunals sobre la notícia bomba. Però el primer que s'hauria de demanar a la justícia -a més de ser justa- és que toqui de peus a terra.

Els bombardejos de Barcelona van ser esgarrifosos -Chuchill els va posar com a exemple de resistència quan va començar la Batalla d'Anglaterra com el de la plaça de Sant Felip Neri que recull la mateixa resolució judicial. A les nou del matí d'aquell 30 de gener de 1938 hi van morir 153 persones. A mi, en aquest indret a tocar del Palau de la Generalitat, també se m'han posat els pèls de punta amb les marques de metralla.

O el de 17 de març del mateix any que va matar a la Gran Via, davant del Coliseum, la mare dels Goytisiolo, Julia, quan una bomba va impactar en un camió que anava carregat de trilita com tan bé explica Miguel Dalmau a Los Goytisolo (Anagrama), quan els llibres encara es pagaven en pessetes (1999). Entre Balmes i el Coliseum va quedar un immens esvoranc.

Però desgraciadament a les guerres -l'invent més antic de la humanitat- mor gent. Fins i tot gent innocent. A veure ara si els anglesos reclamen danys per Coventry, els holandesos per Rotterdam, els polonsesos per Varsòvia, els serbis per Belgrad i els alemanys per Dresde. I si els japonesos ho fan per Hiroshima i Nagasaki ja hem begut oli perquè no hi haurà prou calés.

Fins i tot hi ha un defecte de forma històric perquè els primers bombardejos de Barcelona  no els va fer l'aviació sinó l'armada italiana. El 13 de febrer del 1937 la ciutat va ser bombardejada pel creuer italià Eugenio di Savoia amb gairebé una vintena de morts. Els jutges hauran de rastrejar ara si queda algú viu d'aquella tripulació.

M'estalvio altres bombardejos que queden més lluny -com el de la Guerra dels Segadors o el del 1714-, perquè potser hauríem de demanar també responsabilitats als familiars del general Espartero -si en queda cap-, que va estar implacable el 1842.

Fins i tot a un parell de catalans il·lustres: el general Prim, que va esclafar la Jamància l'any següent -cosa que li va permetre accedir al generalat- o Batet el 1934 per bombardejar la façana del Palau de la Generalitat. Com se sap l'esclafament el moviment del 6 d'octubre d'aquell any -aquell en què un conseller va fugir per les clavegueres- no li va servir de gaire. Franco el va fer afusellar el 1937.

El més curiós és que som un país en què Fèlix Millet és al carrer i ara volem donar lliçons de justícia universal: a qui citaran a declarar? a Mussolini? L'esmentat Baltasar Garzón també va voler ficar Pinochet a la presó, però aquí hem estat incapaços de jutjar Manuel Fraga. En el benentès que si haguéssim jutjat Fraga, per exemple, potser haguéssim hagut també de jutjar Carrillo perquè, com se sap, la transició va ser un pacte tàcit: democràcia a canvi d'amnèsia.

I fins als anys 90 Serrano Suñer -aquell que es va desentendre dels republicans espanyols que van acabar a Mauthausen- tenia un carrer dedicat a Gandesa, lloc de procedència de la seva família per part de mare.

Per això, tinc els meus dubtes sobre si els tres magistrats que han decidit reobrir la causa sobre els bombardejos de Barcelona és perquè realment creuen en la justícia o simplement és perquè volen sortir als diaris. Sobretot als diaris italians. Entre d'altres raons perquè sembla difícil impartir justícia més de 75 anys després dels fets. En l'hipotètic cas que arribessin a identificar cap aviador amb vida, Itàlia no l'extraditaria mai. Els estats no extraditen els seus propis ciutadans.

 

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#1 Ricard, Reus, 11/02/2013 - 14:44

Sr. Rius, espero l'article homòleg "Jutges fatxes", "Jutges conservadors"...Hi han decenes de milers de persones encara enterrades a les "cunetes"...Moltes famílies encara no tenen on anar a honorar i respectar els seus morts. La democràcia té un deute... Oblidar-ho pot condemnar-nos a repetir-ho.

#1.1 Barcelonino, Barcelona, 12/02/2013 - 15:54

Si tanto te importa, ¿por qué no coges pico y pala y vas empezando, hombre? ¡¡¡75 años!!! La vida está por delante.