Publicitat
La Punteta · 30 de Juny de 2015. 19:32h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La cartera d'Oriol Junqueras

Mas i Junqueras, a la conferència del president d'ERC

Començo a tenir seriosos dubte sobre el lideratge d’Oriol Junqueras al capdavant d'Esquerra. No només sobre la seva capacitat per dirigir ERC, sinó també sobre les seves possibilitats d’arribar a president de la Generalitat perquè les dues van lligades.

Tant de bo m’equivoqui i no seria la primera vegada amb el president d’Esquerra. Un dia, ja fa anys, em va venir a veure perquè volia escriure a l’e-notícies. Vaig ser tan ximple que li vaig dir que no. O senzillament no vam acabar de concretar-ho.

A hores d’ara m’hauria de sentir, doncs, com l’editor Carlos Barral, que va rebutjar el manuscrit de García Márquez Crónica de una muerte anunciada. O l’escritpor André Gide, que també va descartar À la recherche du temps perdu quan era lector de Gallimard. Marcel Proust, com se sap, va pagar la primera edició de la seva butxaca.

Però, ja em perdonaran, fins ara ha protagonitzat alguns moments memorables. Com quan, el novembre del 2013, va proposar aturar l’economia catalana una setmana. Uns dies després va anar a Catalunya Ràdio i encara insistia en la relliscada. A mi em van venir al cap tots els autònoms i botiguers d’ERC, que també n’hi ha. Em preguntava de què viurien si durant set dies havien de romandre amb el negoci familiar tancat.

La seva darrera intervenció a les jornades de Sitges del Cercle d’Economia el passat mes de maig, quan es va presentar com “moderat i conservador”, també és per emmarcar. Semblava el Cameron. En aquest cas, em van venir ganes de preguntar-li un dia a Oriol Amorós, que va de progre per la vida, en l’habitual  roda de premsa dels dimarts al Parlament. Sortosament per ell se’m va passar.

Perquè si no hi ha líder ha d’haver-hi partit o, com a mínim, equip. Cosa que també es extensible al president Mas, que tampoc té estat major. Un dia del mes d’agost de l’any passat, en plenes vacances, em vaig dedicar a repassar la direcció d’Esquerra i feia més por que una pedregada. Fins i tot en vaig fer un article.

Els que tenien experiència de govern es podien comptar amb els dits d’una mà i, amb franquesa, tampoc era per tirar coets. Com Anna Simó, que va ser consellera de Benestar i Família fins que va ser cessada (2003-2006). O l'Oriol Amorós, secretari per a la Immigració però una mica happyflowers.

L’ara número tres, Lluís Salvadó, va ser delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Entre d’altres coses li posava la catifa vermella a Carod quan el llavors vicepresident anava de visita oficial a Miravet, posem per cas. El quart era Jordi Fàbrega, també delegat a la Catalunya Central. Però aquest no compta perquè venia de l’entorn d’Iniciativa i es va passar a les acaballes del tripartit.

Potser la resurrecció d’Esquerra és més mèrit de Mas -que és la teoria de Duran- que del tàndem Junqueras-Rovira. Però la solidesa d’un lideratge polític es demostra quan el vent bufa en contra, no de cara.

I Oriol Junqueras, com la resta del partit, està gairebé desaparegut des de fa mesos. Ha desaprofitat sistemàticament les darreres sessions de control. Bé perquè ha delegat en l'esmentada Marta Rovira o perquè simplement ha cedit tot el protagonisme a Mas.

D’ençà la proposta del líder de CDC, el passat dia 20 a Molins de Rei, de fer una llista amb la malanomenada societat civil encara estan més invisibles. A aquest pas, Esquerra no és que no pugui guanyar a CiU -com va passar a les europees-, sinó que quedarà darrera fins i tot de Ciutadans.

A Barcelona, Alfred Bosch ja va quedar per darrera de Carina Mejías a les municipals per quasi 300 vots. I en les últimes enquestes van frec a frec amb Ciutadans. En la d’El Periódico del passat 4 de març, els d’Albert Rivera guanyaven fins i tot en intenció de vot (17,8% a 17,3%).

L’única reacció d’Esquerra a l’opa de Mas, encara que sigui amistosa, a les entitats sobiranistes ha estat filtrar a La Vanguardia i a El Periódico l’acord signat a Palau el passat 14 de gener amb l’ANC, Òmnium i l’AMI.

De retruc ens hem assabentat que molta Llei de Transparència, però que hi havia un annex secret. No vull ni pensar-hi perquè l’últim annex secret de la història que recordo va ser el que van firmar Hitler i Stalin abans de repartir-se Polònia el setembre del 1939.

Una altra cosa és el paperot de les entitats sobiranistes -Vila d’Abadal ja ha dit que a ell li sembla bé a veure si el col·loquen a la llista- perquè, en teoria, eren transversals, neutrals i independents. La darrera roda de premsa de Jordi Sánchez l’hagués pogut fer el conseller Homs. L'home no sabia com dir-ho.

Jo, que sóc un malpensat, sempre he pensat que això de la societat civil és una prolongació del poder polític i em temo que els darrers fets em donen la raó. Alfons López Tena, a l’època de els consultes, ja va encunyar aquella expressió de “plataformes tòxiques” per referir-se a les entitats que estaven teledirigides.

Potser el problema és que, en el fons, Oriol Junqueras és massa bon tio per dedicar-se a la política. Al capdavall, en l’activitat pública no hi ha amics. O té el convenciment que, en cas de reaccionar, Convergència els hi llançarà a sobre TV3 i altres mitjans afins com una au de presa. Al capdavall ja ha passat en altres ocasiones.

Però no sé si Oriol Junqueras sap que, de moment, li estan fotent la cartera. I a plena llum del dia.

 

 

Twitter

Qui sóc

Tots els articles

Elogis

 

Publicitat

18 Comentaris

Publicitat
#9 Josep Rovira, Barcelona, 03/07/2015 - 14:50

Esquerra parlen ara de llista civil pq les veuen a venir magres.
Jo no penso votar una llista civil plena d'artistes i vividors ja que cada dia em llevo a 5 del matí per anar a pencar, per tant o hi ha llista del president o ja s'ho faran.

#8 "TAL PARA CUAL", BCN, 01/07/2015 - 23:24

Qui ha estat AGUANTAN al Mas
ha estat ERC i Junqueras

Tos dos S'HAN UTILITZAT

ERC POSAVA LES REGLES DEL JOC
I EL ALTRA POSAVA LA CARA
no podia fer cap altra cosa.
Aquest era el cami
que ELL MATEIX HAVIA TRIAT

#7 BEJOTA, bcn, 01/07/2015 - 16:17

Joana Ortega, ofereix les dades definitives de la consulta independentista del 9Ngencat.cat

Política 01/12/2014 21:02 Hi va votar un 37%.
La Generalitat xifra la participació final en la consulta en el 37% del cens, i el suport a la independència en el 30% .

#6 despertaferro, l´h, 01/07/2015 - 13:35

jejeje ·"Jo, que sóc un malpensat, sempre he pensat que això de la societat civil és una prolongació del poder polític " LOS MISMOS PERROS CON DISTINTOS COLLARES UNOS CON LA ESTELADA BLANCA Y OTROS CON LA ROJA PERO SON LOS MISMITOS OIGA !!!!!!!!!!!!!!!

#5 Pablo, Madrid, 01/07/2015 - 10:30

ERC no ha crecido por la competencia del señor Junqueras sino por los errores y la promoción de CIU