Publicitat
La Punteta · 2 de Març de 2013. 16:45h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La Catalunya corrupta

La pregunta fa feredat només de pensar-hi: pot el president de la Generalitat liderar la lluita contra la corrupció? Malauradament la resposta és no.

M'estalviaré de parlar del cas Palau perquè encara esta sub iudice, la presumpció d'innocència abans que res i -com a simple ciutadà-, prefereixo pensar que Mas no estava al corrent del dia a dia en els comptes de CDC. Però fins i tot un cec veuria que, en aquest afer, va haver-hi desviament de subvencions a Convergència.

A això cal afegir altres casos que afecten també la coalició de govern com el cas Pallerols -que revela "aportacions directes" a Unió encara que Duran no hi vegi finançament irregular- o el més recent de la fundació Catalunya i Territori on el fiscal -remarquem-ho: de moment només el fiscal-, també hi veu malbaratament de fons públics. És curiós, al final d'un cas de corrupció generalment sempre hi trobem una fundació.

Per això sap greu que les dues cimeres anticorrupció convocades a Palau -el 6 i el 22 de febrer- només hagin servit fins ara per, d'una banda, adonar-nos que el famós Pacte per la Transparència signat el 2001 ha estat incomplert per tots els partits. I, de l'altra, encetar el debat de quan un càrrec públic ha de dimitir.

L'opinió d'Artur Mas és que quan el jutge decideix l'obertura de judici oral. Al capdavall, Convergència té imputats que fa tants anys que ho estan -com Ferran Falcó, que ha estat tinent d'alcalde a Badalona amb un alcalde socialista i diputat al Parlament de Catalunya- que si mai un jutge decreta la seva exculpació li haurien de fer un monument.

Però la gent està tan cremada, president, que la línia vermella ja no pot ser aquesta i Convergència comença a tenir massa imputats a les seves files -Xavier Crespo, previsiblement també Oriol Pujol als propers dies- per ser un partit de govern. Per això em trec el barret per Robert Fauria -i de passada Josep Carrapiço, d'ERC- que almenys ha dimitit. I això que el jutge li ha imposat una fiança de només 18.000 euros.

Fins i tot Xavier Martorell es resisteix a plegar malgrat que li ho ha demanat el secretari d'organització del partit, Josep Rull -que sortirà tocat d'aquesta crisi: no mana prou- i l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.

El que més m'ha sorprès és el silenci de l'exdirector general dels Mossos amb tot el que ha sortit. És que ni al Twitter perquè la seva darrera piulada és del 24 de febrer: tres retuits per descarregar la consciència sobre que la CUP també havia contractat Método 3. Quan El Mundo va publicar els calés a Suissa de Mas i Pujol, l'endemà s'hi van querellar.

Potser això de Martorell no és perseguible penalment, però la Generalitat pot tenir de director general de Presons -que no és una direcció general qualsevol- algú que presumptament va fer espiar fins i tot a un rival en pla Watergate? Ho vaig dir l'altre dia, però ho torno a repetir per si de cas: si s'ha de dimitir, quan abans millor.

El que tampoc no pot ser és que el president de la Generalitat s'ofereixi a comparèixer per parlar de la corrupció i després CiU i ERC hi votin en contra. Ja sé que l'oposició ho demana per desgastar-lo políticament, però Mas tampoc no pot fer-se el valent en una sessió de control -"jo sempre estic disposat a donar la cara"- i després recular.

Al capdavall, l'endemà d'aquesta fatídica votació les males notícies als mitjans s'acumulaven: "Els correus de Martorell proven més espionatge" (El Periódico), "Si el rus necessita una llicència, haurà d'afluixar" (ídem), "El ex alcalde de Lloret cobraba 30.000 euros trimestrales de la mafia" (El Mundo).

Ja sé que la credibilitat de la premsa també està pel terra -l'autor del llibre Pajarus de Catalunya (Angle Editorial) destaca a la contracoberta que "NO és periodista", així en majúscules-, però fins i  tot en aquest cas la credibilitat de la premsa és superior a la de la classes política.

El pitjor és que tot això afecta el procés sobiranista. Jo ho vaig dir el primer dia i em van dir botifler, però ara no ho neguen ni els del diari Ara, que l'altre dia feien un editorial sobre el tema. Quina confiança podem tenir en la classe política que, en teoria, ens ha de dur a la independència si fiquen la mà a la caixa? Un lladre és un lladre, tant se val que sigui català o ugandès.

També que en tota aquesta crisi -perquè això ja és una crisi- el president de la Generalitat, Artur Mas, hi ha deixat una mica de lideratge. Una mica més, vull dir. Perquè el que s'espera dels líders polítics, en els moments difícils, és que actuïn i transmetin confiança. Anem cap a un cul-de-sac.

 

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

18 Comentaris

Publicitat
#12 Bernat Muniesa Brito, Barcelona, 27/01/2016 - 11:50

Pujol sr, cap del CLAN, va dir un dia que Catalunya era un oasis dins Espanya. El va obrir un forat que convertí l'oasis en una CLAVAGUERA, I Artur Mas ha portat a un millió i pic de catalans a la clavaguera, on ell és el CAPO.

#11 Barcelona2, Barcelona, 05/03/2013 - 01:54

La invitació a sortir de la casa paternal per a gaudir d?una pròpia, amb problemes greus d?habitabilitat: fallida econòmica, problemes de convivència, retallada dels serveis comunitaris i plena de merda, sembla una invitació a un desnonament.

#10 Parsifal, Bcn, 03/03/2013 - 23:30

L´oàsis català. Tota sensació de pulcritut a Catalunya va ser només un miratge, per maquillar la ferum de la corrupció i poder continuar robant. La Catalunya real. I si ens enxampen, ens emboliquem amb la senyera o amb l´estelada si volem aparentar ser més patriotes.

#9 angelito, barcelona, 03/03/2013 - 22:20

Rius, tienes razón, un ladrón catalán o ugandés es un ladrón. Pero un ladrón soberanista es un patriota víctima de las calumnias de la brunete mediática.

#8 pere, lleida, 03/03/2013 - 16:10

No és "la Catalunya corrupta", és "la corrupta Catalaunya."

El catalanista ha corromput l'ànima catalana. Gent dient que si m'interasa això o allò altre. Traint a la pàtria; convertits en llefiscosets sociates.