Publicitat
La Punteta · 1 de Desembre de 2015. 19:07h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La Catalunya cristiana

Pessebre de la Plaça Sant Jaume

Semblava difícil superar els avets a pedals d’Imma Mayol, però Colau ho ha aconseguit: s’ha empescat un pessebre que no és un pessebre. Les tradicionals figures religioses han estat convenientment substituïdes per una parella amb pinta d'activistes de la PAH. Per uns moments he intentat trobar alguna semblança entre l’home que representa Sant Josep i la parella de l’alcaldessa, Adrià Alemany, però el primer porta barba i el segon, no.

L’indret escollit per parir el nen Jesús tampoc és una establia com diu la lletra del Fum fum fum -la nadala estella d’aquestes festes- sinó una casa de dues plantes amb una botiga al costat. Fins i tot han apostat pel català light (“Colmado”) en comptes del més ortodox “queviures”. Això de queviures deu sonar a indepe.

De la resta, només són reconeixebles els tres Reis de l’Orient. Suposo que perquè són multiculturals i això, en els temps que corren, queda molt bé. Ja se sap que Melcior és blanc, Gaspar és ros i Baltasar és negre encara que ara hauríem de dir “de color”. Una mica més i aprofiten per pengar-li un cartell reivindicatiu en pla "Tanquem el CIE".

La resta són uns arbres de cartró i una estrella de Nadal fàcilment identificable gràcies a un poema de Josep Maria de Sagarra que hi ha a sota. Tampoc, per descomptat, es recorden els orígens religiosos de la celebració en el cartell d’entrada. Com si el Nadal fos una rondalla infantil: “un grup de contes”, “arbres que es despleguen”, “món real o imaginat”.

En resum, un nyap. Barcelona té altres nyaps memorables -com l’escala invertida dedicada a Macià o l’estàtua de Cambó, aquella que sembla que s’escanyi ell mateix- però aquest és de rècord. Llàstima que tingui data de caducitat perquè l’hauríem de guardar al Museu del Disseny. Que les generacions futures puguin ser conscients del concepte d’agitprop que té l’actual alcaldessa.

Paga la pena, en tot cas, deixar constància per escrit dels autors de la malifeta: l’Institut de Cultura de Barcelona (organització), Jordi Palli-Pessebremoviment (disseny), Mercè Tous (il·lustracions), Las Gardenias (projecte tècnic), Dortoka Disseny i Pluscolor (construcció) a més de Citelum, IGuzzini i Llúria Il·luminació pel que fa a l'enllumenat.

Atès que no em creia el que deia la gent he volgut comprovar-ho in situ aquest dimarts. Com si no hagués fet prou penitència amb la roda de premsa prèvia de Neus Munté i Andreu Mas-Colell. El millor eren els comentaris dels visitants. Una dona ha afirmat davant meu que “Colau ha ido a lo baratito” i un altra directament que “se la ido la rosca”. Crec que eren de Nou Barris, feu electoral de Barcelona en Comú.

El que és també increïble és que els de l'oposició muncipal, que hi deuen passar cada dia un munt de cops pel davant, no hagin fet un comunicat de protesta o s'hagin afanyat a demanar les factures de l'invent. No ho dic només per partits més a la dreta com el PPC o Ciutadans, sinó també per Esquerra o fins i tot PSC. El bon gust no té ideologia. Si Oriol Junqueras, que és home de missa, descobreix el pessebre cessa fulminantment Alfred Bosch per la seva ineficàcia en la qüestió.

Que consti que -malgrat el titular d'aquest article- jo sóc agnòstic. He explicat més d'un cop -ho dic pels que tenen la paciència de llegir-me- que em vaig casar en tres minuts a la Plaça de la Mercè i que els meus fills no estan ni batejats. Vaig tenir una nòvia que em volia dur a l’altar -ja saben: el mossèn, l’arròs, els padrins- i vaig fugir ajudeu-me.

Ho atribueixo al padre Sánchez, el professor de francès que ens llançava el manyoc de claus cada vegada que ens enxampava xerrant a classe. Jo sempre vaig tenir molta sort per la meva tendència a la introversió i perquè algun cop que m'anava dirigit el projectil vaig ajupir-me a temps i va rebre el de darrera.

D'ença d'aleshores esquivo les eslgésies si no es per estricta recomanació artística. I encara. La darrera excepció van ser Santa Maria i Sant Climent de Taüll -un engima històric, d'altra banda- i d'això ja fa un munt d'anys. En casaments, comunions i batejos intento justificar la meva absència o faig servir com excusa per sortir del temple la meva adicció al tabac malgrat ser un no fumador militant.

Vaig tenir també la immensa sort que un dia em van despatxar de la Universitat Internacional de Catalunya. No sé si pel meu agnosticisme o perquè suspenia els alumnes que, a quart de periodisme, encara feien faltes d'ortografia dignes de la bàsica. La UIC tenia fama que, amb el que pagaven els pares, t'aprovaven. Però després d'haver-los-hi muntat tot el sistema de pràctiques va contribuir a que no tinguis bona imatge de l'Església en general i de l'Opus en particular. Em vaig sentir utilitzat com un kleenex.

En fi, tampoc cal entrar en el debat de Torres i Bages -"Catalunya serà cristiana o no serà"- feliçment superat. Però seria absurd negar la influència de la cultura judeo-cristiana en la construcció de Catalunya. Si no fos així no tindríem un centenar d’ajuntaments amb nom de sant. N’hi ha de tant importants com Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi o Sant Adrià del Besòs per citar-ne només alguns de l’àrea metropolitanta de Barcelona.

Aquesta laïcisme mal entès farà molt de mal perquè, en el fons, ens condueix a una manca de valors. No m’estranya que, davant aquest buit espiritual, alguns acabin fent-se islamistes. 

 


Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

18 Comentaris

Publicitat
#11 Lluís, BCN, 03/12/2015 - 14:50

Lamentablemente, Cataluña ya no es cristiana. Es postcristiana y muy pronto será anti-cristiana.

#11.1 pepe, andorra, 03/12/2015 - 15:55

mientras no sea judia... bueno, excepto los bancos, las hipotecas, la bolsa, las autopistas, la visa, los traficantes de armas, los prestamistas al 1000 por ciento, y los compro oro/relojes/diamantes de sangre los pago barato y nunca Mas los has visto.

#10 Jotambésócagnòstic Andproudofit, Barcelona (España), 02/12/2015 - 20:13

"...un centenar d'ajuntaments amb nom de sant..."

Ves donant idees :)

#9 Zenaido XR, ooops!, 02/12/2015 - 16:39

Una vez más su artículo desde mi punto de vista es muy coherente y muy acertado...
Es muy de agradecer que aún queden periodistas con cien dedos de frente en Cataluña...
De los políticos mejor ni hablar...parece que "todos se hayan bebido el entendimiento"...
Esto no " pita"...
Vamos muy mal...

#8 zenaida, Barcelona, 02/12/2015 - 15:30

Una vez más su artículo desde mi punto de vista es coherente y acertado...
Es de agradecer que aún queden periodistas con dos dedos de frente en Cataluña...
De los políticos mejor ni hablar...parece que "todos se hayan bebido el entendimiento"...
Esto no " pita"...
Vamos muy mal...

#7 PEp Mota, Alcafrà de Dalt, 02/12/2015 - 10:49

El Sant Josep está inspirado en el Rufian, se parece fisicamente y pone la misma cara de lelo preguntandose como ha llegado a esa situación si el no ha hecho nada...