Catalunya, de vegades, és com Màtrix. Dimarts passat vaig sortir de la roda de premsa de Govern pensant -ho dic amb tot el respecte institucional que calgui-, que sembla que visquin en un altre món.
El Govern de la Generalitat ha demanat un rescat per 5.000 milions d'euros, Mas-Colell ja està parlant d'un crèdit-pont i a més necessiten una bestreta de 120 milions. Ni tan sols sabem si podran pagar les nòmines del mes de setembre.
I el Consell Executiu va aprovar aquell dia una vintena de medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari. A més del nou pla de cooperació internacional -que deu haver quedat en no res amb les retallades- i un decret sobre les confraries de pescadors.
Sí, també van presentar el nou curs escolar però era per omplir perquè habitualment es fa a la seu de la conselleria. Si ho van fer aquell dia a Palau va ser per vendre alguna cosa i perquè Mas tampoc no compareixia davant els mitjans. El president, com se sap, va preferir l'endemà els micròfons de Catalunya Ràdio, que és com jugar a casa.
I dimecres, al Parlament, van presentar l'acte institucional de la Diada, que -a més de servir perquè CiU faci les paus amb Mònica Terribas- serà una celebració solemne amb la participació de la Cobla Sant Jordi–Ciutat de Barcelona, el Cor Lieder Càmera, el quartet musical Las Migas i la mezzosoprano Marisa Martins.
Amb tants actors que allò semblarà Hollywood o un episodi de La Riera: Pepa López, Carme Sansa, Victòria Pagès, Sílvia Munt, Pep Tosar i Ivan Benet; a més del cantautor Roger Mas, i l'escriptor Josep Maria Castellet. Ni la convenció demòcrata.
El Govern vol que sigui una "prova de la repercussió i la projecció internacional de la cultura catalana" perquè fins i tot ha convidat la cantant portuguesa Maria de Medeiros, que interpretarà un poema d’Ausiàs March. Amb una mica de sort sortirem a la CNN.
Si Josep Pla hagués estat en aquella roda de premsa hagués preguntat allò de: "I això qui ho paga?". I si jo hagués estat el portaveu del Govern enguany hagués suprimit l'acte institucional de la Diada o hagués fet una cosa més discreta la vigília al vespre. Almenys s'estalviarien la xafogor i les lipotímies.
Amb franquesa: amb l'ofrena a Rafael Casanova -sobretot ara que està blindada-, i la mani n'hi ha prou. El país no està per celebracions. En el fons, fan servir la Diada per amagar la mala situació política i econòmica. No som un país normal, som un país en emergència. I n'hi ha que sembla que no se n'adonin. Fins i tot al Govern.
