Els metges que critiquen, les infermeres que protesten, fins i tot els malalts que en patiran les conseqüències haurien de saber que la culpa de les retallades no és del doctor Boi Ruiz com es pensen, sinó del doctor Vilardell. El doctor Vilardell em recorda Josep Fouché, que va ser ministre indistintament durant la Revolució Francesa, Napoleó i Lluís XVIII la magnífica biografia del qual -a càrrec d'Stefan Zweig- acaba de reeditar Acantilado

Jo pensava que un "olfateador del viento" -com diu Zweig- era Jordi Portabella però també el doctor Miquel Vilardell, que canvia d'opinió segons d'on bufa el vent. Curiosament, l'ara degà del Col·legi de Metges ha estat capaç de ser assessor tant de Marina Geli com d'Artur Mas.

Vilardell és un model de coherència: en el segon informe Vilardell -del juliol de l'any passat- va proposar el copagament. En canvi, en el primer, del 2005, no s'hi va atrevir perquè governaven els seus i assessorava Marina Geli.

Però només unes setmanes abans vaig tenir ocasió d'entrevistar-lo després d'un acte preelectoral de Mas a la Casa de la Convalescència, encara governaven els socialistes, i va afirmar que "no crec el copagament que sigui una de les mesures a prendre". En uns mesos va canviar de parer.

Val a dir que no és l'únic que ha canviat d'opinió. Com ja vaig explicar en un article anterior, l'actual president de la Generalitat s'hi va mostrar a favor i després, en arribar al poder, ha canviat d'opinió. En l'esmentat acte, va afirmar que “no es tracta de posar peatges però som els que més anem al metge de tot Europa i els que vivim més anys” alhora que va recordar que “a la indústria farmacèutica el copagament ja hi és”.

O en Puigcercós que ha passat d'afirmar el 13 de desembre del 2009, a El Periódico, que “en salut pública, crec que s’ha de plantejar el copagament, perquè no podem suportar despesa”. A afirmar en plena campanya electoral en declaracions a la Com el 19 de novembre, que "em nego a fer copagament a Catalunya mentre no es solucioni el dèficit fiscal".

El principal argument a favor del copagament el va donar l'aleshores preisdent Montilla, el 10 de setembre del 2009, quan va afirmar que "les coses gratis no es valoren". Montilla es referia als portàtils de les escoles que Zapatero ens feia pagar, almenys la meitat, però segur que és aplicable també a la sanitat.

De fet, els socialistes en el seu programa marc per a les darreres eleccions -"Noves polítiques per a nous temps"- arribaven a escriure sobre el copagament sanitari que "cal estimular la coresponsabilitat" entre els usuaris de la sanitat pública. "Un bon ús dels recursos sanitaris -afegien- i arribar a la sostenibilitat del sistema requereix de l’aportació econòmica dels ciutadans i ciutadanes com succeeix en tants serveis públics, a través d’un sistema de copagament en funció de les rendes, del patrimoni i del tipus de patologia de cada usuari".

Però també admetien que "cal assumir que introduir el copagament sanitari en el discurs polític ens pot portar a un desgast electoral, per tant, abans de la seva instauració cal un autèntic esforç de conscienciació social". Per això ara, després de caure a 28 escons, hi estan en contra. En la nostra classe política predomina la visió a curt termin, la decisió tàctica enfront l'estratègica. Així no anirem enlloc.

¡A por ellos!

💳 Bizum: 600434984

🏪 Botiga online

Uneix-te al canal de Telegram

Xavier Rius a Whatsapp

Become a Patron!