Publicitat
La Punteta · 7 de Juny de 2013. 16:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La colla que va enfonsar Convergència

El primer que he fet després de veure el darrer sondeig d'El Periódico ha estat encarregar a la meva llibreria habitual -jo estic a favor de les llibreries de barri: ni Fnacs ni Abacus- l'obra de Francesc-Marc Álvaro "Ara sí que toca" (2003).

Aquell que atribueix a l'actual conseller de Justícia, Germà Gordó, aquesta frase en una reunió de joves convergents a finals dels 90: "Escolteu bé: nosaltres, els que estem aquí reunits, d'aquí deu anys hem d'estar dirigint aquest país. Per collons hem de guanyar i estar dirigint aquest país. Vull que us ho fiqueu al cap".

Perquè la incògnita és saber si la generació que ha agafat el relleu de Convergència -els Oriol, Homs, Rull, Corominas, etc- ens portaran a la independència, enfonsaran CDC o les dues coses alhora. Al capdavall, sempre és millor l'original que la còpia.

La veritat és que allò que es va anomenar el pinyol s'ha diluït de mica en mica per unes causes o altres: l'Oriol ha quedat tocat per les ITV, David Madí va passar al sector privat en un decisió mai explicada del tot, Antoni Vives va buscar refugi a l'Ajuntament i Joaquim Forn ja té prou feina apuntalant Xavier Trias.

És un dels problemes de Mas: s'ha quedat sense equip. O, més ben dit, l'equip de Mas ha quedat reduït a Francesc Homs. Un dia se'm va ocórrer dir-li això a un conseller i en comptes d'engegar-me a dida com m'esperava m'ho va confirmar amb aquella fórmula en castellà que diu: "¿me lo dices o me lo cuentas?".

Per això, jo votaria a favor en la consulta, he defensat Mas a Intereconomía quan ha calgut; però no sé si l'actual generació que mana a Convergència sap a on ens porta. Amb 642.000 aturats, no n'hi ha prou amb Consells Assessors per a la Transició Nacional, cimeres a Palau i actes del Diplocat a París amb Josep Ramoneda -qui l'ha vist i qui el veu-. No es pot supeditar la sortida de la crisi a la independència. Facin-s'ho com vulguin, però la lluita contra la crisi no pot esperar al 2014.

I aquesta generació ha demostrat una notable falta d'autocrítica des d'aquella nit electoral del 25 de novembre. Si et presentes demanant "una majoria excepcional" i resulta que baixes de 62 a 50 escons és que falla alguna cosa. Valentí Puig deia l'altre dia que potser no calia dimitir, però si dir allò d'he entès el missatge.

En canvi, van treure pit tots plegats. Encara recordo la primera roda de premsa d'Oriol Pujol després de les eleccions. La culpa havia estat de les portades de Pedro J., el vot de la por de PP i Ciutadans, i les declaracions de Duran. Cap autocrítica. Ni tan sols pel cartell electoral en pla messies.

Si fa no fa com les darreres declaracions de Josep Rull l'endemà de l'enquesta d'El Periódico: "ens dóna una bona notícia per al procés, la centralitat és defensar el procés sobiranista". "El més rellevant no és l'aritmètica electoral, sinó aconseguir sumar per l'Estat propi", ha afegit. Sort que és el secretari d'organització perquè si no li haguessin obert expedient disciplinari.

Personalment no crec en els sondejos, però a partir d'ara la situació només pot empitjorar: governar amb ERC de soci fins al 2014 -sense Pressupostos- serà un calvari. I hi haurà eleccions l'any vinent: si s'ha celebrat la consulta perquè s'ha assolit l'objectiu de legislatura i, si no, perquè no. De fet, esgotar la legislatura pot ser encara pitjor: si en sis mesos CiU perd de deu a onze diputats -segons una enquesta- quants en pot perdre en dos anys? o en quatre?

A veure si, al final, Duran té raó: CiU sempre ha tret els millors resultats electorals quan ha jugat a la puta i a la ramoneta -el tan criticat peix al cove- potser perquè així eixamplava el seu sostre electoral com Pujol el 1984 (72 escons), el 1988 (69), el 1992 (70) i Mas el 2010 (62).

El malaguanyat Pere Esteve, quan encara era secretari general de CDC, va encunyar una frase per al postpujolisme que llavors va fer fortuna: "Després de Pujol, Convergència". Ara, salvant totes les distàncies, Convergència em recorda l'Hospital de Sant Pau. Ha sobreviscut a tota mena de vicissituds en els seus 600 anys d'història -va ser fundat el 1401-, però ara és quan està pitjor: sense govern i sense lideratge.

 

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicitat

36 Comentaris

Publicitat
#34 Miquel Pareto, Prat, 08/10/2013 - 14:23

Molta gent a criticat CDC per pensar-se q és i representa Catalunya. Jo no crec que això hagi estat mai així. El q sí que crec, és q si ara prioritza l'Estat propi per davant del seu resultat electoral, això demostraria la falsetat d'aquelles crítiques i per contra la seva grandesa.

#33 Mesmer, Pristina, 06/10/2013 - 16:11

Si CiU finalment desapareix sera pels seus propis pecats, i si finalment aixo li costa la seva existencia doncs tal dia fara un any. Per cert, ja m'en afarto d'aquesta canóçneta de que la independencia no resoldra la crisi, Espanya no pateix tambe la crisi?

#32 joan 23, barcelona, 06/10/2013 - 15:55

No estic d'acord Rius.
Crec que CiU té un problema i es diu Duran.
Es cert que la centralitat és ara del costat de la independència i els rèdits de puta i ramoneta ja no serveixen, ara es vol claretat, encara que només sigui en aixó.
CiU si fos centredreta però clarament independentista guanyaria

#31 Prou partidisme: independència o mort, Lleida, 06/10/2013 - 15:39

L'únic que importa és que Catalunya aconsegueixi la llibertat per la via del referèndum o unilateralment si els lladres espanyols és neguen a negociar. Les pròximes eleccions seràn en clau de país, així que és indiferent si guanya Ciu, erc o cup, els que hi guanyarem segur serem els catalans.

#31.1 Barcelona primer, Barcelona, 06/10/2013 - 16:00

El dèficit fiscal no es genera a Lleida, sinó a Barcelona. Des d'aquí subvencionem en part Espanya, en part Lleida i Tarragona. Lladres, tots plegats!!

#31.2 Josep, Lleida, 06/10/2013 - 18:19

Barcelona primer, ets molt justet.. Compara el PIB per capita de la majoria de pobles de Lleida, amb els dels ghettos de la provincia de Barcelona i en parlem.. O potser creus que cornella, ciutat badia, la mina, can tunis, hospitalet ect.. tenen PIB per capita que Lleida? Ets un analfabet.

#31.3 Emili, Barcelona , 06/10/2013 - 18:41

Solament Cornellà i l'Hospitalet i els seus polígons industrials i comerços generen tants ingressos com les tres quartes parts de tota la província de Lleida.En quant a Can Tunis i La Mina no són pobles,sinó barris de Barcelona,per tant són Barcelona ciutat i i el seu PIB és el de Barna ciutat.

#30 xavier, Granollers, 06/10/2013 - 14:43

La colla que va salvar convergència. Si en Mas encara estigués defensant el pacte fiscal tindria els mateixos diputats que el PSC. CIU ha estat hàbil de posar-se al mig per evitar que ERC tingués ara ja 50 diputats. però va de debò o és puta i ramoneta versió segle XXI? En Mas ho està fent bé.