La culpa no és de Duran. O no només de Duran. Encara que el líder d'Unió cau malament a una part de l'electorat, sobretot el més sobiranista, que el veu com un fre a l'anomenada transició nacional.
L'altre dia, a la festa de Convergència, vam estar preguntant qui queia més bé: si Duran o Junqueras. I fins i tot els militants de CDC preferien el president d'Esquerra al seu propi soci de govern. S'ha de ser massoca. Això de CiU té els dies comptats. La propera coalició serà amb ERC. No m'estranya que Homs que vulgui anar amb Esquerra a les europees. Si no Ramon Tremosa es queda sense escó.
Probablement el caràcter del líder d'Unió tampoc no hi ajuda. Hi actituds seves -com la famosa foto del Palace que encapçala aquest article o l'altra preguntant-se de què viuria si deixa la política- que projecten una imatge altiva. De vegades, en efecte, Duran i Lleida sembla un tibat. Fins i tot en el tracte personal. Ho dic per experiència perquè jo, és clar, no sóc Jordi Barbeta.
Tanmateix, seria absurd atribuir-li tota la responsabilitat de la davallada de CiU. El president de la Generalitat no és Duran, és Artur Mas. Potser algunes manifestacions -com publicar un article a dos dies del debat de política general en un mitjà de comunicació- tampoc no hi ajuden, però el líder d'Unió veu el que recullen totes les enquestes: que això de CiU s'enfonsa.
En fi, constato que els dirigents de CDC han acollit la darrera enquesta de La Vanguardia amb el mateix optimisme que, al seu dia, van acollir la d'El Periódico. Com que l'important és el full de ruta, no el partit; tant se valen els pronòstics.
Però un dels problemes de Convergència és la manca d'autocrítica. I la temptació més fàcil és fer servir Duran com a boc expiatori. Quan, en tres anys, tot indica que has perdut 25 diputats és que alguna cosa has fet malament.
Jo ja vaig quedar de pedra el dia que -en la primera reunió de la direcció de CDC després del 25-N-, va sortir Oriol Pujol dient que la culpa havia estat del Duran, les portades d'El Mundo i el vot de la por de PPC i Ciutandans. No li vaig sentir llavors cap autocrítica, malgrat que havien pasat de 62 escons a 50.
El periodista Alfons Arús -del qual tenim una imatge més aviat lúdica, però que intueixo que és un home molt seriós- va dir un dia "Catalunya té uns nivells de crítica i d'autocrítica molt per sota dels que hauria de tenir". Això es podria aplicar també a les direccions dels partits.
S'imposa una reflexió a CiU. A Palau, al Govern, a la direcció, al consell nacional, fins i tot a l'última agrupació local tant de CDC com d'Unió. No facin cas de la colla dels Rull, dels Corominas, dels Turull; que diuen que van bé fins a la patacada final.
A mi tant me fa que Convergència s'enfonsi o no, sobretot si esdevenim independents, però no és bo per al país un partit en el govern en caiguda lliure. A més, si CiU i ERC no sumen en el futur, això qui ho governarà? Sobretot perquè Catalunya comença a estar dividida per la meitat.
Més informació a:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius
Insults: http://www.xavierrius.cat/insults
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
