Publicitat
La Punteta · 28 de Gener de 2011. 21:23h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La decadència de Catalunya

Divendres passat volia preguntar a Artur Mas -o almenys a Mas-Colell- quin model econòmic tenen al cap, però la roda de premsa va ser tan curta -el president tenia un compromís oficial, almenys haver-nos deixat el conseller- que em vaig quedar amb les ganes.

No sé si Jordi Juan -l'actual director de comunicació d'Spanair- serà el futur Secretari de Comunicació, però el Govern ha de posar ordre ja a la seva política de comunicació: no convocar sense motiu, lliurar algun paper, ordenar les preguntes i, en definitiva, donar teca a la premsa.

Ho dic perquè, a primera hora del matí, vaig veure Joan Carles Gallego que deia allò de "canviar el model productiu" en la seva entrevista a TV3 i vaig pensar que és mes vell que l'anar a peu. Això de canviar el model productiu és una cantarella que he escoltat almenys durant les últimes tres campanyes electorals. Com allò de la Catalunya trilingüe.

Per això m'hagués agradat preguntar al conseller Mas-Colell què volem ser quan siguem grans. Ara ja no som competitius ni per a les multinacionals. El trist no és que Yamaha marxi, que també, sinó que marxi a França. França està aquí al costat, ni tan sols és un país emergent del Magreb o del sud-est asiàtic.

Els nostres avis almenys van ser capaços de crear una indústria tèxtil potent, però només cal passar pel carrer Trafalgar per saber què se n'ha fet d'aquest sector productiu. Durant els últims mesos han plegat un munt de firmes històriques com Mas Mas, JD Casanovas, Txfin, Inacasa, Fibracolor, DB Apparel, Grau, Torcidos Ibéricos o Zegna.

L'altre dia llegia Pla ("Prosperitat i rauxa de Catalunya", volum 32è de les obres completes, plana 134) i es preguntava com aquella "bona gent" del segle XIX va començar a posar les bases de la Revolució Industrial en un segle ple de guerres: la Guerra Gran, la Guerra de Francès i les guerres carlines, a més d'invasions i pronunciamientos.

Tampoc sé si hem estat capaços de substituir un sector econòmic per un altre. El tripartit ens ha venut sovint que Barcelona és una potència en recerca mèdica, però el Biocat només va servir per recol·locar Manel Balcells -un dels consellers més efímers que ha tingut mai la Generalitat- i perquè Carod pogués fer inauguracions.

També en noves tecnologies, però el 22@ és una operació urbanística en la que el Consorci de la Zona Franca ha pagat fins i tot el nou edifici del CAC. Això sí, un edifici collonut. Només els hi falta la sauna. De fet el Consorci de la Zona Franca ha fet edificis a tort i a dret -el Media-Tic, el de Sang i Teixits- per omplir la zona amb la intenció de fer un favor a l'Ajuntament de Barcelona, també socialista. Almenys hi ha Mediapro, que són del sector.

Fins i tot Joan Clos -que s'escapava a Sabadell per a fer excursions en avioneta- se li va posar el cap ser una potència en areronàutica. Llevat d'alguna excepció, a Tolosa, seu de l'Airbus, encara riuen ara. Un altre exemple: l'edifici que fa servir TV3 per les campanades de Cap d'Any, la Torre Agbar, ara és francès.

Que queda del sector electrònic? Crec que només Taurus i encara. Han desaparegut totes les empreses mítiques de la meva infància: Corberó, Lavis, Vanguard, Emerson, Elbe, Telefunken i Grundig, entre d'altres.

Catalunya no ha sabut ni crear multinacionals perquè, en teoria, som un país d'empreses petites i mitjanes. No sé ben bé què fan, però a l'hora de parlar de multinacionals catalanes jo sempre posava com a exemple Ficosa. Fins que un dia l'ICF li va haver de donar un crèdit de 50 milions d'euros. L'ICF només dona crèdits als grans com Ficosa o Spanair, no als petits empresaris amb l'aigua al coll.

I el de les motos? Ara han ressuscitat Ossa i hi n'hi ha d'altres com Gas Gas que van fer. Però la resta (Montesa, Bultaco, Sanglas, Derbi) van ser absorbides per les mateixes japoneses que ara marxen o per la italiana Piaggio.

L'altre dia llegia el discurs d'Obama i em vaig quedar de pedra: Corea del Sud té l'internet més ràpid del món -gràcies @guillemhs-, però el president nordamericà s'ha compromès a conneixó d'alta velocitat per als 98% dels seus compatritotes durant els propers cinc anys.

Després de la roda de premsa de Mas, vaig anar a la de Portabella a l'edifici Novíssim de l'Ajuntament de Barcelona. No hi havia ni wi fi. En teoria l'Ajuntament ha impulsat el Barcelona wi fi, però és només una hora diària i depenent de cada estació. I més tard a la Joan Herrera a la nova seu d'Iniciativa. Tampoc, clar. Ja se sap que els eco-socialistes estan en contra del progrés.

Fins i tot Romania -de Romania tenim la idea que transmet García-Albiol- està per davant nostre!. Portem deu anys perduts en internet -entre d'altres sectors- amb l'agreujant que el wi fi durant la revolució de les noves tecnologies és com el vapor durant la revolució industrial.

Tant emmirallar-nos en Lituània, Quebec o Kosovo i potser hauríem de ser com Corea del Sud. Saben quantes multinacionals tenen a Corea? Com a mínim mitja dotzena entre Hyunday, Kia, Daewoo, Samsung o LG. D'acord, són un estat independent, però van sortir d'una dictadura a finals dels 80, més tard que nosaltres, i tenen el país dividit per la meitat.

El dia que Mas va ser escollit 129è president de la Generalitat me'l vaig trobar en sortir del Parlament i vaig aprofitar per dir-li dues coses: que no m'agradaria estar a la seva pell atès com li han deixat les finances de la Generalitat, però també que si ho fa malament aquest país se'n va en orris. Portem una desena d'anys perduts entre l'útima legislatura de Pujol, la del Dragon Khan i la de la gestoria Montilla. A l'època d'internet deu anys són com cinquanta durant la Revolució Industrial. No podem badar més.

Publicitat
Publicitat

27 Comentaris

Publicitat
#27 FERRAN, BARCELONA, 03/02/2011 - 10:17

cada cop hi siguem més endarrera. O potser l'espoli es va inventar durant la democràcia?

#26 FERRAN, BARCELONA, 03/02/2011 - 10:16

A Catalunya, simplement, el que cal és l'esperit del senyor Esteve. Sempre pensant en la feina i una miqueta garrepa. El cofoïsme del que parlava en Pujol ens està matant dia rere dia. Ara, no deixa de ser curiós que fóssim capdavanters a Espanya durant el franquisme i, ara,

#25 pepe, andorra, 02/02/2011 - 20:17

Solo una detalle, en el siglo XiX el principal impulso al textil catalán fueron las leyes proteccionistas y los aranceles a las mercancías del exterior. Si no es así, aquí no se hace nada. La comparación con Corea del sur es cachonda, pero irreal. No se parecen ni en el blanco de los ojos.

#24 Jordi, Barcelona, 02/02/2011 - 17:13

Un bon repàs. Si els ciutadans fessim aquestes llistes abans d'anar a votar em sembla que l'abstenció es dispararia...i l'esperit crític sempre es concreta fent llistes de coses, de pros i de contres....

#23 Papitu, Papussia, 02/02/2011 - 00:47

Pere Sallavinera, tens raó, però no tota la raó. Perque segons aquests tretze, a cap estat modern hi hauria iniciativa privada, tothom voldria ser funcionari. Jo crec que l'altra part responsable es un sistema politic inoperant, i la nula ajuda de Espanya. Bé, si, l'ajuda a caure.