Un dia els alumnes d'un institut de Mollerussa -l'IES Terres de Ponent- es van rebotar. Van dir que si hi havia noies que anaven amb vel, ells podien anar amb gorra. La direcció, a base de bon rotllo, els van convèncer que no era el mateix perquè era un símbol religiós.
Quin greu error. Va ser una baixada de pantalons en tota regla. Tècnicament els estudiants tenien raó: si l’Estat és aconfessional i l’escola és laica una peça de roba és una peça de roba. No es poden establir privilegis per motius religiosos. O tots o ningú.
L'endemà de la polèmica Quim Monzó -que posaria la mà al foc que no és del PP ni de Plataforma-, va publicar un article en el que ho expressava amb aquestes paraules: “si los profesores llaman la atención a los chicos que van con gorra –porque al cubrirse la cabeza incumplen la norma–, por el mismo motivo deberían llamar la atención a las chicas que se la cubren con un velo”.
“Nos hemos pasado siglos -afegia- luchando contra la despótica injerencia de la religión cristiana en nuestras vidas en general y en los centros educativos en particular para que ahora, de golpe y porrazo, vuelva la religión (sea la que sea) a enseñorearse de las aulas, dispuesta a gozar de prebendas” (1).
En efecte, si hem aconseguit treure els crucifixos de les escoles després de 40 anys perquè ara hem deixat entrar els vels?. Vagin a qualsevol institut d’educació secundària i de batxillerat i veuran que la immensa majoria de noies d’origen magrebí més gran de catorze anys van amb vel a classe.
A França ho tenen més clar. La Carta de la Laïcitat -aprovada per un govern socialista el 2013, per cert- recorda que l’escola és laica i que portar símbols religiosos està prohibit.
Citaré textualment en francès que sempre serà més creïble: “le port de signes ou tenues par lesquels les élèves manifestent ostensiblement une appartenance religieuses est interdit”. És a dir: “l’ús de signes o el vestit pel qual els alumnes obertament manifesta una afiliació religiosa està prohibida”.
Però resulta que ara la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, vol introduir també l’Islam i altres confessions religioses a l’escola. Aquest dimecres en el marc de la taula rodona sobre “La classe de religió a Europa” organitzat per CaixaFòrum ha afirmat que “l’escola pública no pot ser confessional, però evidentment el fet religiós hi ha de ser present i ser estudiat”.
Rigau ho ha justificat perquè, al seu parer, “un dels principals reptes que tenim és la integració dels nouvinguts” com si la introduccio de la religió a les escoles afavorís la integració. En la seva opinió, el caràcter laic de l’escola pública és “una rèmora del passat”. Encara no he sentit cap progre ni cap convergent criticar-ho.
La consellera no ho ha dit, però és evident que als nens magrebins no els hi ensenyaran l’hinduisme o el confucionisme, per esmentar altres confessions religioses. Tampoc, pel que veig, la separació entre Església i Estat, cosa que aprendre ens ha costat a Occident gairebé 500 anys de guerres religioses.
De fet, el passat mes de febrer el Consell Executiu ja va introduir l’ensenyament de la "cultura religiosa" a l’educació primària encara que llavors ho van vestir com "educació en valors socials i cívics”. Quan li vaig preguntar a la consellera en la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu la pobre anava amb peus de plom, només cal veure el vídeo. “Volem que se sàpiguen quines són les festes per a una població que no és de fé cristiana”, es va justificar.
Saben quin és el problema de debò? Que Rigau prometia molt. Jo tenia moltes esperances dipositades en ella. Com diputada de l’oposició havia estat implacable. Podia ser la primera en agafar el problema de l’educació a Catalunya per les banys després de l’oportunitat frustrada d’Ernest Maragall.
A més, tenia el currículum ideal. Havia estat mestra d'educació infantil i de primària, professora de secundària i inspectora d'ensenyament. També s’havia dedicat a la docència universitària. Però al final, com altres membres del Govern dels Millors, ha estat una dececepció. Qui dia passa any empeny.
Però el quid de la qüestió és que aquest Govern, en matèria d’immigració, ha passat de la inconsciència a la temeritat. A Tunísia, després de l’atemptat en el que han mort més de trenta turistes, les autoritats han anunciat el tancament de 80 mesquites salafistes.
Aquí en tenim més de cinquanta i el conseller Homs -i la seva substituta, Neus Munté- demanen “respecte” perquè no s’ha d’”estigmatitzar” cap confessió religiosa. Jo no sé si s’han de tancar o no, però el que segur que no podem fer és mirar cap a una altra banda. Pendrem mal i llavors també en serà responsable el Govern dels Millors.
Ara em posaré en pla clàssic: Els troians, quan els grecs els hi van regalar un cavall gegant de fusta, també es van posar molt contents.
(1) La Vanguardia: "Con la religión hemos topado, Mohamed Jordi", 13 de novembe del 2009
