Publicitat
La Punteta · 6 d'Octubre de 2011. 22:45h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La decepció de Solidaritat

Com la majoria de ciutadans d'aquest país vaig veure amb simpatia el neixament de Solidaritat. Atès l'actual sistema de partits -que és com un vedat de caça- té el seu mèrit crear un partit del no res i entrar al Parlament al cap de sis mesos. Clar que per la mateixa regla de tres hauríem de reconèixer també l'èxit de Ciutadans.

Però la imatge de simpatia que podia transmetre Solidaritat al començament s'ha anat esvaint de mica en mica amb la seva tasca parlamentària. Puc estar equivocat, però fer càmping davant el Parlament o intentar colar el CAT a les matrícules en una moció sobre educació no beneficien la causa de l'independentisme, sinó que més aviat la perjudica. Les excursions, al Pedraforca.

Si la força d'un partit és mesura pels seus resultats Solidaritat és un zero a l'esquerra: de les 101 propostes de resolució presentades al recent debat de política general no en va passar ni una. N'hi havia tan inútils com promoure els drets humans al Marroc o Guinea Equatorial -la número 79- o la de promoure la prevenció de la tortura -la 95-. Com si la resta hi estiguessin a favor.

Només s'havien preparat les dues primeres -sobre el concert i la transició nacional-. La resta estaven fetes a corre-cuita amb l'única finalitat de marcar paquet -"n'hem fet més de cent" es va vantar un dirigent de Solidaritat- perquè la majoria no passaven de cinc línies. Les podria haver escrit un estudiant d'ESO.

És una llàstima perquè, de vegades, hi toquen. Com quan Alfons López Tena va posar de relleu que els diputats de Barcelona cobren 20.000 euros en dietes de desplaçament per anar de casa seva al Parc de la Ciutadella, segurament les dietes més ben retribuïes de tot el país.

Però cada vegada hi toquen menys. Costa de creure que, en l'esquifit subgrup de Solidaritat al Parlament, un diputat seriós com Toni Strubell -Creu de Sant Jordi, per cert- comparteixi els mètodes trabucaires d'Uriel Bertran, però sobretot d'Alfons López Tena. En política, les formes també són importants.

El problema és que van accelerats. Solidaritat ha passat dels 102.000 vots a les eleccions al Parlament (3,29%) als 32.000 vots de les municipals (1,11%) en sis mesos. No van entrar ni a Barcelona.

I la marxa de Laporta -la gent va votar Laporta, no Solidaritat- els ha deixat sense cap ganxo electoral de cara al 2014 tot i que l'expresident del Barça s'hagi esforçat també des la seva elecció en malbaratar el malmès capital polític que li quedava.

En el fons -siguem francs-: Solidaritat va ser una sortida personal. Uriel Bertran va deixar Esquerra perquè anava catorzè a les llistes per Barcelona i no tenia cap opció de repetir de diputat com han demostrat els fets.

I si Artur Mas hagués triat Alfons López Tena com a cap de llista de CiU per a les europees en comptes de Ramon Tremosa probablement el conegut notari tampoc estaria ara a Solidaritat. Encara recordo que, el dia que van presentar la formació a la Facultat d'Econòmiques de la UB, va afirmar que podia haver estat conseller de Justícia.

Però per ocupar tan honorable càrrec calen dues condicions: en primer lloc que el president de la Generalitat confiï en tu. En segon lloc, que governi el teu partit. I en aquella època -CiU encara estava a l'oposició- no es donaven cap de les dues. A les eleccions al Parlament el seu nom ja estava cremat. Ni tan sols va sortir a les travesses.

Fins i tot Toni Strubell va anar a parar a Solidaritat perquè anava de quart de Reagrupament per Girona i no tenia cap opció. Crec que al partit de Joan Carretero -ho va explicar un dia Rut Carandell en roda de premsa- encara esperen que comuniqui oficialment la seva baixa.

Per totes aquestes raons les opcions de Solidaritat el 20-N són encara més escasses que a les municipals. De fet han passat de dir que a Madrid no se'ls hi havia perdut res -no m'estranya vistes les expectatives- a intentar tancar una coalició de tu a tu amb Esquerra per treure pit.

Toquem de peus a terra: l'independentisme està pitjor que mai. Amb els números a la mà, ha passat de 21 diputats a catorze. Més ben dit a 10 + 3 + 1 perquè entre ells estan a mata-degolla com demostren els darrers esdeveniments. El sobiranisme es mesura a les urnes, no amb enquestes del CEO ni amb reportatges de revistes subvencionades a dojo.

Pla deia en un article escrit el 1946 -"Notes per a un estudiant sobre Maquivel, recollit en el volum 33 de la seva obra completa- que "els bufons han tingut, en la història d'Europa, una transcendència indescriptible". A Solidaritat les hi pertoca ara decidir si volen ser un partit seriós o els bufons de la política catalana. De moment, és a la política catalana el que José Mourinho al futbol. Prou d'independentisme friqui.

 

Si t'agraden els meus articles t'agradarà el meu llibre: Contra la Barcelona progre

Segueix-me també al twitter: @xriusenoticies

Publicitat
Publicitat

53 Comentaris

Publicitat
#43 Judit, Sant Cugat, 05/03/2012 - 19:58

Aquest, aquest és l'anàlisi perfecte de l'engendre anomenat solidaritat més la seva xarxa d'organitzacions annexes i "anònimes" destinat a carregar-se la seriositat de l'opció independentista... molt ben calculat, si fem l'independentisme poc seriós, no ho votaran... qui hi ha al darrera? CNI, ciu

#42 Adrià, BARCELONA, 04/03/2012 - 22:53

Quina llàstima em fa veure com un periodiste tan mediocre com el que ha escrit aquest article s'hagi fet un lloc en el periodisme d'aquest país i s'atreveixi a dir tonteries tant flagrants (amb alguna falta d'ortografia ,per cert) emmaquillant la seva opinió retrògrada amb dades tretes de context...

#41 Carla, Berga, 04/03/2012 - 19:25

Per fi, algú analitza el panorama SI, dos "matats" munten un partit per desfer Rcat, s'emporten els seus desidents i gracies als favors que els hi debia en Laporta, l'enrreden i obtenen gracies a ELL representació al Parlament. Que han fet fins ara de profit? dividir i dividir l'independentisme.

#40 MIQUEL TORRENT OLCINA, barcelona, 03/03/2012 - 22:50

no hi estic GENS d, acord, Solidaritat es l, unic
partit independentiste que parla clar e intenta fer
quelcom, pero llogicament no li accepten cap proposte, perque només son tres diputats, i les
seves propostes els hi escouen als altres, que ja
els hi va be seguir tirant i prou, pasant del poble...

#38 nil, barcelona, 03/03/2012 - 11:50

Estic d'acord amb l'acció de SI al Parlament. És la presència militant de la independència i ha deixat al descobert enganys i contradiccions. Seguiré amb ells. I a tu Rius, et demano que facis un anàlisi de Ciu amb el mateix grau de duresa que has fet aquest de SI, a veure si goses.