Un dia, a la Laie, vaig fer un cafè amb un dirigent socialista que em va dir que un dels errors que hem comès els catalans ha estat nomenar catedràtics per a la conselleria d’Economia. Sospito que ho deia per Antoni Castells. Aquell conseller gràcies al qual vam aconseguir el 2009, segons Montilla, “el millor sistema de finançament de la història”. Ara estem amb l’aigua al coll.
Però la màxima s’ha confirmat, amb escreix, amb Andreu Mas-Colell. Potser com a economista és un geni. Com a titular d’Economia i Finances passarà a la història com un dels pitjors consellers que hem tingut mai.
Sobretot quan hagi passat aquest febrada i puguem destriar el gra de la palla. Aleshores podrem analitzar amb deteniment quina ha estat l’obra de govern de CiU amb Artur Mas al capdavant, especialment a la segona legislatura. Però em temo que llavors ja serà massa tard. Algunes decisions són irreversibles.
El darrer anunci espectacular va ser dimarts passat quan el conseller de Presidència, Francesc Homs, va explicar solemnement que el president havia donat ordres d’incloure una partida per pagar la famosa paga extra als funcionaris l’any vinent. Es nota que vénen eleccions.
Deuria ser per compensar la portada de La Vanguardia del dia abans -em penso que a Palau només llegeixen La Vanguardia- que deia que “El Govern no aconsegueix quadrar els comptes” i que la conselleria d'Economia augura “problemes de liquiditat” i un “pressupost impossible” per al 2015.
Perquè pagar la paga extra, que beneficiaria 210.000 funcionaris, suposa buscar sota les pedres 500 milions d’euros suplementaris. A més, Homs va fer l’anunci l’endemà que el propi Mas-Colell reconegués la impossibilitat d’abaixar el tram autonòmic de l’IRPF. Un cop molt dur per al sofert votant de CiU: les classes mitjanes.
Si no hi ha ni un duro a la caixa com pensen fer-ho, doncs?. Ja ho va dir la portaveu d’ICV, Dolors Camats, al faristol del Parlament, que era una “oferta electoral”. "Que deixin de prendre el pèl als treballadors públics”, va afegir. La Dolors, quan s’enfada, està molt guapa. A mi em van venir ganes de fer-me d’Iniciativa i tot.
Mentre que Maurici Lucena, exalumne de Mas-Colell, va predir un forat de 3.000 milions d’euros en els Pressupostos d’enguany: els 2.300 aquells que no se sabia ben bé d’on sortien més el desviament del dèficit. “És obligatori -deia el portaveu socialista- explicar als ciutadans com es farà, quina partida de despesa pública es retallarà o quins ingressos addicionals es pensen obtenir i com”.
Al capdavall, els esmentats 2.300 milions havien de sortir de la venda d’immobles, però em penso que tot just no han arribat a 300 milions. Més els 800 del traspàs de les depuradores a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els de l’AMB deuen estan tan atemorits per l’operació que encara no està signada. Tot plegat enginyeria financera.
Però el pitjor de tot -i aquesta és la queixa principal- és que s’estan polint tot el patrimoni de la Generalitat a canvi d’anar de lloguer. De moment s’han venut 17 edificis. Alguns tan emblemàtics com la pròpia conselleria d’Economia i Finances a la Rambla de Catalunya.
Amb franquesa, de debò vostès creuen que és bona idea vendre el pis per anar de lloguer?. La meva àvia, que va passar la guerra i la postguerra, mai no ho faria en plena crisi immobiliària. Com diu la dita: “Qui no guarda quan té no menja quan vol” que és la versió catalana del “pan para hoy, hambre para mañana”.
En fi, de moment, només hi ha dues dades certes: en primer lloc que, Catalunya va superar al juny el deute previst per tot l’any amb 61.836 milions, un 3,2% dels 59.914 previstos. No ho dic jo, ho deia un diari tan poc sospitós de traïció a la causa com l’Ara aquest dissabte (1).
I, en segon lloc, que l’anunci del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, de 1.720 milions addicionals per a Catalunya en el marc del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) és a canvi que el Govern espanyol revisi totes les factures. Quan un Govern ja no pot decidir ni sobre les factures, ja no és un govern.
Per això, en certa manera, Mas-Colell ha estat una decepció. Jo el conec fa anys -un dia fins i tot vam dinar plegats, cosa bastant inusual en el meu cas tractant-se d'un polític- però ara darrere la seva aparença de savi despistat sempre fa veure que no em veu. Com el nen entramaliat que ha fet una malifeta.
Va ser un gran conseller d’Universitats i deu ser un economista extraordinari. Però com passa sovint a la nostra universitat la desconnexió entre el món acadèmic i el món real és absoluta. Amb Francesc Xavier Mena va passar el mateix.
El que més em dol és que un home de la seva categoria humana i professional no hagi estat capaç de dur la contrària a Mas. O senzillament de dir-li que hi ha coses -com vendre’s el patrimoni- que no es poden fer o que s’han de fer d’una altra manera.
Com Unamuno, sóc un ferm partidari de la intel·ligència; però a la política catalana, de vegades, falten pebrots. Ell era l’únic amb l’autoritat moral per fer-ho. En canvi, ha acabat sent com aquella mestressa de casa que fa mans i mànigues per arribar a final de mes. Això sí, amb un pressupost de 37.000 milions.
El gruix de l’Administració -com amb TV3- continua intacte. Ni tan sols s'han atrevit a tancar l’Oficina Antifrau o l’Institut Català Internacional per la Pau. La prova és que la paga extra beneficiaria 210.000 funcionaris que són, si fa no fa, els que hi havia quan CiU va tornar a la Generalitat. Sí, el Govern ha tancat en tres anys més de cent organismes públics, però a l'hora de la veritat això només ha significat una retallada de 477 empleats públics. Les dades són de la pròpia Generalitat. (3).
(1) Ara: "Catalunya va superar el juny el deute previst per tot l’any", 13 de setembre del 2014.
(2) La Vanguardia: "El Govern preveu tensions de caixa i un 'pressupost impossible' per al 2005", 8 de setembre del 2014
(3) El Periódico: “El 33% de la poda administrativa de Mas afecta sanitat i educació”, 3 de maig del 2014
