Publicitat
La Punteta · 13 de Novembre de 2015. 08:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La degradació de l'autogovern

Mas, amb els braços creuats, durant la votació

Els historiadors del futur hauran de decidir quan va començar a degradar-se la Generalitat com a institució. La meva teoria és que tot va començar amb aquell conseller primer, Josep Bargalló, que es vantava d’anar sempre sense corbata. Era com un senyal d’identitat. Si consulten la Wikipedia li dedica només dotze línies. No hi ha res d’obra de govern.

Després va continuar amb Carod. A va ser el primer al que van fer vicepresident per no haver-lo de fer conseller en cap, un càrrec més propi de la tradició política catalana: Josep Tarradellas -aquell que deia que en política es pot fer tot menys el ridícul- ho havia estat durant la Guerra.

Als periodistes de la meva generació ens va costar molt acostumar-nos a tractar Carod de vicepresident perquè, durant molts anys, de vicepresident en la política només n’hi havia hagut un: Alfonso Guerra. Aquell sí que manava de debò.

Però encara recordo les crítiques -despietades en alguns casos- de Convergència i Unió a Carod-Rovira: el tripartit havia espanyolitzat la Generalitat. A més, per fer Carod vicepresident van haver de retocar la llei perquè no preveia un càrrec com aquest: vicepresident era més que un conseller, però menys que un conseller en cap. En resum: un ascens més honorífic que real.

Què va fer el govern dels millors quan va recuperar la Generalitat? Exactament el mateix que el tripartit: nomenar un vicepresident, en aquest cas una vicepresidenta, Joana Ortega. L’ascens de Joana Ortega, consellera de Governació, era una manera de realçar el paper d’Unió sense donar-li més poder polític. A més del suport de Duran i el vist-i-plau de Mas, el fet de ser dona també va ajudar a la projecció per allò de les quotes de gènere i la correcció política.

La primera dada que va transcendir d’Ortega és que havia falsejat el currículum perquè li quedaven dues assignatures per acabar la carrera. Però això no va impedir que continués al càrrec. Vista ara la seva imputació pel TSJC i el final de la seva carrera política potser se’n penedeix i tot.

Com a vicepresidenta li va donar temps d’enllestir-la a l’Universitat Abat Oliba, una de les aprovades en l’última legislatura de Pujol gràcies al suport, entre d’altres, d’Unió. L’ex secretari d’Universitats i ara diputat de Junts pel Sí, Antoni Castellà, segur que ens en podria fer cinc cèntims perquè va ser ponent de la llei.

Però si Ortega va tenir temps d’acabar la carrera sent el número dos del Govern una de dos: o tenia poca feina, que no crec, o li van fer un aprovat a mida. Sempre m’he quedat amb les ganes de preguntar a l’Abat Oliba per l’expedient universitari de l’exvicepresidenta.

Però tot això no té res a veure amb el nivell al que ha arribat Artur Mas. No es pot rebaixar la dignitat d’una institució com ho va fer ell en la darrera sessió de la investidura frustrada. No només va oferir no una, sinó tres vicepresidències malgrat que la llei ho impedeix, sinó que es va oferir a presentar una moció de confiança abans de l’estiu: quina confiança pot inspirar un candidat a president que ofereix una moció de confiança abans de començar?

Mas es va equivocar fins i tot amb el discurs, en el fons i en la forma. Jo hagués posat la CUP entre l’espasa i la paret. En comptes de fer genuflexions a un partit antisistema que vol constuir un “sistema alternatiu al capitalisme” -espero amb candeletes que expliquin quin-: els hi hagués dit: si no em volen votar me’n vaig a casa, però llavors vostès seran els responsables que la independència encalli. El procés necessita un lideratge i un govern forts i ningú no podrà dir que no he posat la cara. Fins i tot davant el TSJC.

Vistos els precedents, crec que als de la CUP els hi hagués entrat la tremolor de cames. Al capdavall són tan sensibles a la pressió mediàtica com Esquerra. Aquest dijous volien almenys abstenir-se, però finalment van votar en contra que perquè es va conèixer la seva reunió a Palau de dimecres. Es pensen que la va filtrar Convergència, però els va enxampar casualment un col·lega d’El País, diari que va donar l’exclusiva.

Tens un 25% de possibilitats que, malgrat tot, et diguin que no. Però llavors te’n vas per la porta gran i deixes tota la responsabilitat del fracàs en el terrat de la CUP. Almenys a les properes eleccions al Parlament baixarien cinc diputats de cop i Mas fins i tot podria ressorgir de les cendres. No hi ha res millor, en política, que presentar-se com a víctima. Al nostre president en funcions li ha faltat grandesa fins i tot en això.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

30 Comentaris

Publicitat
#17 Santiago, Madrid, 14/11/2015 - 11:53

¡¡ NO AL GOLPE DE ESTADO INDEPENDENTISTA !!

RESULTADOS
2.037.920 Ciudadanos, PSC, Catalunya Sí que es Pot,PP y Unió
1.930.664 Junts Pel Sí y CUP
-------------
107.256

Perdieron el "PRESUNTO PLEBISCITO" por 107.256 votos

#16 Santiago, Madrid, 14/11/2015 - 11:51

Perdieron el "PLEBISCITO" por 107.256 votos

2.037.920 de catalanes tienen el derecho de seguir siendo españoles aunque 1.930.664 de independentistas les quieran quitar ese derecho

Es un "GOLPE DE ESTADO" contra los 44.500.000 de españoles, incluyendo los 2.037.920 de catalanes no independentista

#15 A. Rueda, Málaga, 13/11/2015 - 19:12

Mas está desesperado, quiere pasar a la historia como un mártir antes que como un gran chorizo..

A medida que vaya saliendo toda la mierda, nos daremos cuenta de que la CUP lo tiene atado y bien atado con Junquera y Romeva

...a vecces los silencios dicen más que las palabras

#13 Malu, terrassa, 13/11/2015 - 16:36

Amb la cita d'en Bergallo crec que fas una mica de trampa, es veritat que en la Wiqui en castellà només hi ha mitja dotzena de línies, però en la versio catalana ja és més llarga

#12 ALEX, Terrassa, 13/11/2015 - 16:22

Mire Sr. Rius la CUP solo sirven para tocar los timbales el 11 de septiembre, para gobernar una región o un país ni de la broma. Y eso Arturin y todos sus mariachis lo saben.