Divendres passat vaig sopar una ració de truita d’albergínia, unes croquetes de bacallà i un parell de montaditos al Bar del Canal de Mollerussa. Dieta mediterrània. Em vaig fixar que, a la tele, tenien posada Telecinco, no TV3. No sé si es simptomàtic o l’excepció que confirma la regla.

Mollerussa no és un municipi qualsevol: L' Ajuntament està adherit a l'AMI (l'Associació de Municipies per la Independència) i l'alcalde, Marc Solsona, és del PDECAT. La localitat, en definitiva, és al Pla d’Urgell, no al Baix Llobregat. 

Precisament el diputat del PSC David Pérez recordava dimecres passat, durant el ple del Parlament, que “en aquest moment som tercers a Catalunya, avançats per Telecinco i per Antena 3”.  La consellera de Presidència, Neus Munté, va replicar amb el habituals arguments del CAC: que si la “pluralitat”, la “credibilitat”, la “fiabilitat.

Però la realitat és tossuda: un 9,6% d'audiència en la darrera onada de l'EGM. Mai havia caigut tan baixa. Fins i tot els informatius, el vaixell insígnia de la cadena, han perdut vuit punts en els darrers mesos: el TN migdia ha passat del 28 al 20% i el TN comarques del 19 al 12%. Per això ara el remodelen.

Com va recordar el diputat socialista, “ha passat una cosa que no havia passat mai: hi ha una televisió autonòmica que té més share que nosaltres, que és la Televisió de Galícia. Estem nosaltres al 9,6; la Televisió de Galícia té el 10,4 i la televisió d’Andalusia, el 9,4".

L’opinió del Govern -jo li he sentit repetir el mateix argument a Jordi Cuminal o Vicent Sanchis- és que TV3 no és nacionalista, és nacional. La lògica del sobiranisme és, en aquest sentit, aplastant: si els altres tenen TVE, Telecinco o Antena 3; nosaltres hem de tenir TV3.

Però si és una televisió publica finançada per tots els catalans i les enquestes del CEO inidiquen que menys de la meitat estan a favor de la independència per què, a les tertúlies, sempre posen tres sobiranistes i un unionista? O per què programes com Divendes eren gairebé monocolors?

En efecte, en el CEO del passat més de març els partidaris de la independència són el 44,3% i els d’un Estat independent el 37,3%. El màxim havia estat el novembre del 2013: 48,5%, però mai ha superat ni el 50%.

Malgrat això TV3 s’ha convertit en la cadena oficial del procés. Només la veuen els processistes convençuts. Els treballadors -els presentadors estrella, la redacció, el comitè d'empresa, el comitè professional- se n'han empassat de l'alçada d'un campanar. A la llarga els hi passarà factura.

El passat 16 de març, per exemple, el presentador del TN vespre, Toni Cruanyes, deia que els bisbes catalans havien donat suport al referèdum. No era veritat. En un comunicat parlaven de “les legítimes aspiracions del poble català”, però també de "gestos valents i generosos en favor del diàleg”.

En realitat, esmentaven la paraula “dàleg” quatre cops. Allò era una nota feta tant per satisfer un indepe com un partidari de la tercera via. La paraula referèndum o Pacte Nacional no sortia enlloc.  Amibigüitat vaticana. En canvi, el Barça sí que s'hi adheria. Només cal comparar ambdós textos.

M’estalvio d’altres detalls com quan al 324 parlaven dels membres de la Mesa imputats el dia de la declaració davant el TSJC. No eren els membres, sinó membres de la Mesa. No tots estan imputats. Però així es donava la idea que hi havia tot el país darrera.

O, en el judici del cas Adigsa, quan van recordar que l'exdiputat de CDC Ferran Falcó havia estat exculpat. Sí, però es van oblidar de dir que per la jutgessa que Mas va nomenar posteriorment Comissionada de la Transparència. El seu marit -cap de campanya de Puigdemont a l’alcaldia de Girona, per cert- crec que té el rècord de detencions pel 3%: fins a tres.

TV3 ha lligat el seu futur al procés.

PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe