De vegades sembla que la CUP estigui a favor de la violència urbana. Ja saben: cremar contenidors, trencar aparadors, escopir diputats. Perquè David Fernández, Quim Arrufat i Isabel Vallet no estaven aquell 15 de juny del 2011 al Parlament.
Aquell dia el Parlament va patir un veritable setge. Potser que fem memòria. Va ser el dia que el president de la Generalitat va haver d'arribar al Parlament del seu país en helicòpter!, als diputats de diferents grups els van encabir en furgonetes dels Mossos, a Montserrat Tura i a Joan Boada els van ruixar amb pintura i al diputat invident Josep Maria Llop, de CiU, el van encerclar en un portal. Sort en va tenir de Jordi Turull.
Al final vam haver de sortir tots a peu escortats pels Mossos, travessar el parc de la Ciutadella com si fos un safari i, en arribar al passeig de Pujades, dispersar-nos a corre cuita perquè tornaven els indignats.
I aquests són els que defensa la CUP?. Ara el diputat David Fernàndez, en la sessió de control d'aquest dimecres, ha afirmat que aquell setge només va ser "un acte de protesta" amb algunes "escenes de tensió i de crispació" per culpa d'"un dispositiu policial maldestre". David Fernàndez no hi era. Almenys a aquesta banda de la barrera, però jo sí i puc assegurar que allò no va ser un acte de protesta, va ser un vergonya.
Sort que el president de la Generalitat, en el seu torn, va posar els punts sobre les is: "Coacció i violència, això no és protesta, no confonguem els termes". Com va dir Mas: "els legítims representants del poble de Catalunya tenen dret a exercir la seva funció parlamentària d’acord amb el marc legal i en funció de com s’han de comportar civilitzadament dintre d’una societat en què es pot protestar de la manera que es vulgui, si no és violentament".
A mi la intervenció de David Fernàndez, que he elogiat en altres ocasions malgrat la distància ideològica, em va provocar tristesa. Si fos diputat m'hagués aixecat de l'hemicicle que és, probablement, el que haguessin hagut de fer la resta de grups.
Però la CUP té butlla. Com que són joves, partidaris dels Països Catalans i superdesquerres se'ls accepta tot. Però han de decidir si volen ser un partit antisistema o un partit parlamentari, les dues coses alhora no pot ser. M'agradaria saber si David Fernàndez hagués estat diputat com hagués reaccionat. ICV estava amb els indignats i Joan Boada va patir de valent.
Anem amb compte perquè tots plegats estem desprestigiant la democràcia, però sobretot l'esquerra sociològica. En una democràcia la força es mesura en vots i, mentre no s'inventi un sistema millor, es compta amb diputats.
Quan el PP va rebutjar la ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va sortir Ada Colau i va dir que "això no és democràcia". Com l'altre dia que van sortir els d'Stop Pujades i van fer una crida a "recuperar la democràcia" perquè han apujat les tarifes del Metro.
Sóc el primer crític amb els partits, però no-democràcia era el franquisme i allò era una dictadura. Per descomptat, la democràcia té defectes, però als anys 30 també es va començant malparlant del sistema democràtic i Europa va acabar plena de règims totalitaris.
