Publicitat
La Punteta · 8 de Setembre de 2015. 16:40h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La derrota d'Alfred Bosch

Ramón Franco, entre Francesc Macià i Jaume Aiguader, en la reunió a Palau després de ser escollit diputat d'ERC

Amb aquella visió política que, a aquest pas, el farà passar a la història -em temo que més ràpidament del que pensàvem- Oriol Junqueras afirma en el llibre amb Justo Molinero publicat el passat mes d’abril: “Estic segur que Esquerra Republicana pot governar la ciutat de Barcelona i que Alfred Bosch pot ser alcalde de Bacelona. Previsiblement necessitarà acords amb algú altre, però que pot ser alcalde de Barcelona, segur” (1).

La previsió s’afegeix a la de Juanjo Puigcorbé que, al míting final d’ERC a Sant Andreu, va predir ”que tindrem entre 8 i 11 regidors”. A Puigcorbé li devien vendre que seria tinent d’alcalde de Cultura. Espero que pugui viure amb el sou de regidor -sobretot de regidor de l’oposició- perquè ara difícilment les teles de Madrid li oferiran cap més paper. I menys fent de Rei durant el 23-F.

Perquè, al final, la candidatura d’Alfred Bosch va quedar quarta força política. Empatat amb regidors amb Ciutadans, però amb quasi 300 vots menys. I això que feia un any que estava en precampanya. L’alcaldable de Ciutadans, Carina Mejías, amb molt menys temps el va superar.

Malgrat tot tenia grans esperances dipositades en Alfred Bosch. Al capdavall, és un home que parla un anglès perfecte, que ha agafat experiència com a diputat al Congrés. No li he llegit la seva triologia sobre el 1714, però vaig anar a la presentació del seu “I Ara Què?" (2011) i em va semblar un llibre ben estructurat encara que no hi estigués d’acord amb tot.

A més, és home de la màxima confiança d’Oriol Junqueras. De fet el va posar ell encara que hi haguessin unes primàries pel mig amb rival i tot, Oriol Amorós. El president d’Esquerra té tendència a confiar més en els fitxatges externs -Bosch, Terricabras, Ernest Maragall, Gemma Calvet- que en el planter.

Per això, pensava que la política d’ERC a Barcelona, encara que estiguin a l’oposició, podria ser un aparador de la nova política en cas d’independència. Una política de centre-esquerra feta des de la seriositat, del tocar de peus a terra, del no estirar més el braç que la màniga. El propi Raimon Obiols diu a les seves memòries que “no hi ha res de progressista en endeutar-se i mantenir dèficits elevats” (2).

Però potser trasbalsats encara per la victòria d’Ada Colau, la política del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona té més inclinació al regat en curt que a la passada llarga i col·locada. Se’ls hi nota molt que volen sortir als diaris de totes totes. Tant per tant que ens tornin Jordi Portabella. I això que el vaig criticar molt. Almenys va fer una retirada impecable. Com un senyor.

Fem un repàs dels fets: ERC de Barcelona va proposar el passat 21 de juliol, cito textualment, que “cap barceloní cobri menys de 1000 euros”. Sens dubte, un objectiu lloable. Ho podríem estendre, com mínim, a tots els catalans. Fins i tot als 5.000 refugiats sirians que estem disposats a acollir.

Però això com es paga?. Perquè sempre que proposes una mesura de Govern -la crítica va també per Inés Arrimadas i els seus llibres escolars de franc- has de saber d’on surten els calés. Recordo que, llavors, vaig tenir amb Alfred Bosch allò a twitter se'n diu un intercanvi d’opinions. Li vaig demanar una entrevista perquè m’ho acabi d’explicar. Estic esperant amb candeletes que em donin hora perquè no n’he sabut res més. Tampoc cal que sigui abans del 27-S.

El 10 d’agost, en ple mes d’agost, van llançar una altra iniciativa estrella: treure els noms de "nomenclatura borbònica" de la ciutat de Barcelona (3). Era una altre mesura de cara als diaris. Tant per tant potser que ens esperem a la independència abans d'empipar els veïns. Al capdadvall, sembla que està a tocar.

Suposo que, en plenes vacances estiuenques, era per competir amb la CUP, que arrenca plaques de carrers per poder fer després el numeret al ple. Però si el que volen es competir amb la CUP, de debò que Teresa Lecha i companyia els hi han posat el llistó molt alt.

La iniciativa demanava també “nous noms” per vies “que  rendeixen homenatge a personatges de la història que no tenen relació amb la ciutat de Barcelona i amb un passat dubtós”. Entre d’altres hi havia el carrer Aviador  Ramon Franco que, com se sap, va bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil. Però abans va tenir temps de ser diputat al Congrés per ERC a les eleccions de juny del 31.

Hi ha una foto famosa -que il·lustra aquest article- en al que surt al costat d’altres diputats electes en una reunió al Palau de la Generalitat: Francesc Macià, Lluís Companys, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Josep Tarradellas. No sé si Bosch sabia l’anècdota, però donaria molt de suc en una de les seves novel·les històriques

Tampoc, d’altra banda, és que hagin tingut el do de l’oportunitat. El passat 3 de setembre van proposar “una solució social” per als top manta just unes hores abans que un grup de manters apedreguessin agents de la Guàrdia Urbana a les Rambles. Aldarulls que, per cert, es van repetir uns dies després.

La proposta d’Esquerra estava plena de bones paraules. Jo crec que, en aquest cas, volien competir amb Iniciativa: “pacte social i polític”, “incorporar la perspectiva del codesenvolupament”, “crear espais de coordinació”, “promoure una intervenció integral”. Com es pot aspirar a ser alcalde si no es diuen les coses pel seu nom?.

En fi, l’última fita d’Alfred Bosch en aquesta curta, però intensa trajectòria ha estat de moment la votació perquè Barcelona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència. Aquesta sí ha estat una derrota gairebé personal perquè ja ho sabien que no hi havia majoria, però van insistir en dur-ho al pel, per la via d’urgència, a veure si així teníem una injecció de moral abans de la Diada.

La transició nacional, de vegades, és un procés ciclotímic en el que se succeixen avenços i reculades. De moment, més reculades que avenços, tot sigui dit. Ara era ideal de cara no només a omplir la Meridiana -“l’empenta final” que deia l’altre dia el president Mas-, sinó també inflar els ànims del personal de cara el 27-S.

El resultat ha estat una radiografia de com està no sé si Barcelona o el país sencer: dividit per la meitat. Disset vots a favor (CiU, ERC i la CUP) i dotze en contra (Ciutadans, PSC i PPC) més dotze abstencions de Barcelona en Comú i d'Unió, Sònia Recasens.

Tot plegat ha servit també per veure com Xavier Trias marca paquet independentista. Ell que no va presentar mai la proposta quan era alcalde. Mentre que el president de l’AMI, Carles Puigdemont, ha encaixat la derrota dient que ja “trobaríem la fórmula” i recordant que a l’associació hi ha 740 municipis adherits.

El que no ha dit és que el municipi adherit més important és el seu, Girona, de 100.000 habitants. Darrerament s’hi va adherir Castelldefels -a la localitat quasi arriben a hòsties entre les partidaris i contraris- i s’ho van agafar com una gran victòria. Castelldefels, per cert, no arriba als 65.000 habitants.

La premsa més afecta també s’ho ha agafat amb optimisme: en un -no em facin dir noms- deien que el debat s’ha tancat “en fals” i en l’altre que el sobiranisme busca “fer forat” en ‘territori Colau’. A aquest pas, la patacada serà encara més grossa el 27-S. A qui culparan llavors?. A Espanya? A Duran? A Miquel Iceta?.

 

(1) Revoltats, pàg 220

(2) “El mínim que es pot dir”, pàg 252

(3) Els carrers són:

Passeig Joan de Borbó   
Plaça Maria Cristina       
Av. Maria Cristina       
Carrer Princesa           
Carrer Ferran           
Passatge d’Isabel
Avinguda Borbó       
Carrer Reina Amàlia
Passeig Isabel II           
Pl. Joan Carles I             
Carrer Alfons XII           
Av. Princep d’Astúries       
C/ Reina Cristina
Av. Carles III           
C/ Reina Victòria
Moll Princep d’Espanya

També rebatejar els següents espais:

Palau Alfons XIII
Palau Victòria Eugènia
Palau Reial (Pedralbes)
Saló de la Reina Regent

Publicitat

24 Comentaris

Publicitat
#13 Ernesto, Vilassar, 09/09/2015 - 20:47

Hagan caso a los resultados de Barcelona, que son mejores que cualquier encuesta:

- Suben Ciudadanos y Podemitas.

- ERC, demasiadas expectativas.

- CiU: pierde el poder.

#13.1 pepe, andorra, 11/09/2015 - 10:51

Podemitas, Sodomitas y Ciudad'anos, joer sr. Rius, con esos argumentos casi seguro q ganamos.

#13.2 pepe, andorra - pas de la casa, 11/09/2015 - 14:29

Es obvio ernesto, pero no hay peor ciego q el q no quiere ver. Es como la escena de la inundacion en Erik el Rojo. Pero eso ya viene desde la primera huelga de la canadiense y la consecucion por primera vez en el mundo civilizado de la jornada de 8 horas por la CNT frente a los patronos catalanes.

#13.3 pepe, andorra - pas de la casa, 11/09/2015 - 22:07

Es obvio que eres Podemita, Sodomita y de Ciudadanos, ernesto, como totos los canadienses q se Arriman al mundo civilizado. Y no te escondas. Es q no me cabia, chavalote.

#12 Alfonso Maristany, BCN, 09/09/2015 - 18:54

BCN tiene una calle dedicada a un racista supremacista como Sabino Arana y se preocupan de quitar el nombre de Princesa a una calle!!
Y la calle Salvador Dali para cuando?
Es el catalan mas universal y en su capital no se le recuerda
VERGÜENZA

#12.1 pepe, andorra, 11/09/2015 - 14:30

tu preguntate alfonso, si fueras un pais extranjero y quisieras quitarte de enmedio un pais como España ¿Q harias? y los resultados de dicha politica, estan a la vista. En 3 o 4 generaciones mas, España, habra dejado de ser competencia para los q financian el divide et impera en España.

#12.2 pepe, andorra, 11/09/2015 - 22:09

En 3 o 4 generaciones mas, todos los españoles a servir carajillos a Las Escaldas. Como Yo, chavalote.

#11 BEJOTA, BCN, 09/09/2015 - 18:41

75% de los votantes de Junts pel Sí no aprueba que se declare la independencia sin mayoría de votos.
Sólo un 12,4% de los encuestados coincide con los planes de la lista unitaria de abrir el proceso de secesión si ganan en número de escaños, aunque no tengan más de la mitad de apoyos.VOZPOPULI

#11.1 BEJOTA, BCN, 09/09/2015 - 18:42

POSSAR AQUEST NOM AL CARRER ESTARIA BÉ.

#10 Decat, Decat, 09/09/2015 - 16:00

Sr. Director: recomanable http://edicionesaltera.com/wp-content/uploads/2013/12/franco_republicano.pdf

#9 Carlos Gomez, Bcn, 09/09/2015 - 13:37

El camarada Puigcorbe ha de pagar la hipoteca de 1.3 mil.lions d´euros que te a la capital d´aquell pais innombrable just al costat d´on viu la Esperanza Aguirre, la del chachacha i competidora amb els nostres convergents pel millor creti dels segle XX i XXi.
Per aixo ha vingut aqui a fer pais.