Publicitat
La Punteta · 1 d'Octubre de 2021. 14:13h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La derrota del procés

 

Catalunya es un poble que tendeix a la flamarada

Què queda despres de les flames?

Res, les cendres.

És exactament el que ha passat amb el procés.

L’independentisme ho vendrà com vulgui.

En realitat, ja ho ha fet.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat en la declaració institucional que va ser “un punt d’inflexió en la història de Catalunya”.

I que “el Govern es declara orgullós del referèndum de l'1-O".

Mentre que el vicepresident, Jordi Puigneró, ha manifestat que va ser “la llavor de la victòria i de la nostra llibertat”.

Mentida.

Tothom sap que el procés s’ha acabat. Almenys si s’entén com el projecte polític que havia de portar Catalunya a la independència.

De fet, aquests mateixos que baladregen acaben d’aprovar una resolució parlamentària que confia en “un referéndum acordat amb l’Estat” per sortir de l'atzucac.

Referèndum pactat que, tothom ho sap també, no arribarà mai.

L’1-O no va ser una victòria, va ser una derrota.

Som un poble masoca que celebra les derrotes perquè no té victòries a celebrar.

Ara ho vendran com vulguin, però l’aplicació del 155 va suposar la destitució del president i dels consellers, la intervenció de la Generalitat, la suspensió del Parlament, la convocatòria d'eleccions des de Madrid.

En resum: un daltabaix institucional. No s’havia aplicat mai. Ni al País Basc en el pitjor moment d’ETA.

Jo encara me’n faig creus que dirigents amb sous públics de 100.000 euros a l’any, secretària, escorta i cotxe oficial jugessin a fer revolucions.

El balanç de danys -a més dels esmentats- és prou conegut: inestabilitat política, inseguretat jurídica, incertesa econòmica i de moment paràlisi legislativa. Un còctel letal.

Però sempre dic que els danys morals seran encara molt superiors als materials: ha estat un sotrac a la nostra pròpia autoestima, una pèrdua de confiança en les nostres pròpies capacitats.

Ho vam llençar tot en orris -ho van llençar els que manaven- amb prou feines 40 anys de recuperat l’autogovern.

D’acord, no érem un estat independent, però deu n’hi do: competències exclusives en ensenyament, en educació. Fins i tot una policia pròpia i una televisió!

Encara que segurament el pitjor és que el procés ha arrasat també tota una classe dirigent.

Amb l’agreujant que l’Estatut ja va arrasar-ne un altre: Maragall, Carod, Montilla, Puigcercós, Saura. No en queda cap.

Llavors només va sobreviure Mas. Ara ni això. També ha acabat a la “paperera de la història”.

I els països petits com Catalunya necessiten dirigents sòlids i honestos al capdavant.

No podem estar cada dos per tres generant una classe dirigent.

De fet, no en som conscients però estem en una mena de buit de poder que ha propiciat l'arribada d'una classe política sense experiència prèvia.

La majoria vénen de la vida de partit, de l’activisme, del carrer, dels esports. Dit amb tot el respecte per les seves activitats anteriors.

No ens trauran del cul de sac. Més aviat ens enfonsaran una mica més.

Només cal sentir Pere Aragonès quan parla de “la Generalitat republicana” i defensa “la transformació social, verda, feminista i democràtica”.

Res, paraules.

El primer que se li ha demanar a un polític es que toqui de peus a terra, saber el país que trepitja. No es demanar gaire, però de vegades en la Catalunya actual sembla demanar l’impossible.

Continuaran fent bullir l’olla amb un “conflicte polític” que, en bona part, han alimentat ells.

Ara només esperen que l’Estat els hi tregui les castanyes del foc: la famosa mesa de diàleg. Per mi s’hi poden posar fulles. Ells i tots els que van creure en ells.

M’estalviaré altres consideracions com tenir un expresident embolicant la troca des de Waterloo.

Fins que no girem full a Puigdemont -malgrat el que digui el director de La Vanguardia- no ens en sortirem.

La prova és que, des del 2015, cap president de la Generalitat ha estat rebut a Brussel·les.

A mi em fa vergonya i tot.

La seva última atzagaiada ha estat dir que l'1-O “vam véncer la por”. Ell que va marxar cames ajudeu-me.

Catalans, obriu els ulls!

Cal passar pàgina i mirar endavant. Com ho van fer els nostres avantpassats després del 1714.

Per això tinc la teoria personal que més d’un dirigent del procés, si pogués tirar enrera, ho faria

El que passa es que són víctimes de la mateixa bombolla que van ajudar a crear.

Ningú gosa dir la veritat, baixar del carro.

L’exconsellera de Treball Dolors Bassa, segurament la que més hi toca de tots els que van passar per la presó, en un exercici d’honestedat acaba de confessar en una entrevista que “avui, amb la informació que tinc, no repetiria el referèndum”.

Llàstima no haver-hi pensat abans, Dolors! Quants maldecaps personales t'haguessis estalviat!

Fins i tot quan el periodista l’ha burxat sobre les estructures d'estat -la famosa seguretat social catalana- ha dit que “s’havia de negociar”

No tenien res a punt! Anaven de farol! Sempre van pensar que, a l’últim minut, l’Estat negociaria. Els Estats no negocien.

Han construït una Catalunya artificial -la que surt per TV3- que no té res a veure amb la Catalunya real.

Ahir ho vaig presenciar en la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium i els CDR per protestar, a la Plaça Espanya, contra la visita del Rei.

Amb prou feines uns 200 iaioflautes. La majoria de classe benestant.

Vaig poder parlar-ne amb un, amb Rolex i Rayban, que s'emmirallava en Trotski. L'Espanya actual no és la Rússia dels zars!

A l’altra banda hi havia pencaires -currantes- enxampats per l’embús de trànsit delerosos de poder lliurar la mercaderia mentre els mossos i la Guàrdia Urbana d'Albert Batlle s'ho miraven.

Les dues Catalunyes: una davant l’altra. No era la indepe i la no indepe. Era la que penca i la que s'ho mira.

Publicitat
Publicitat

13 Comentaris

Publicitat
#11 pepe, andorra, 05/10/2021 - 13:43

la derrota y el ser vencido es algo q se produce cuando se lucha. Cuando todo es un teatro de cara a la galeria, ni es derrota, ni hay vencidos ni nada, pero si estos q se pelean por la pasta, después cenan juntos a costa nuestra....Ser vencido es una categoria q solo se consigue cuando hay lucha.

#10 Fart, Tiana nmen, 03/10/2021 - 08:06

Exel.lent, ha estat brillant aqui sr Rius.

#9 Josep, Manresa, 03/10/2021 - 00:08

Un dels teus millors articles...

#8 Charly, Barcelona, 02/10/2021 - 14:29

En Rius encara no s'ha assabentat de que som els millors.

#7 Emilio Cano, Barcelona, 01/10/2021 - 21:08

Rius, supongo que ya has visto el titular de Ok diario; "Sánchez propondrá al PSOE un referéndum consultivo en Cataluña que pregunte por la independencia". El Pedro Sánchez es capaz de todo para aguantar los dos años que le quedan.

Si se hiciese, todos sabemos que si saliese sí se interpretaría como ejecutivo, y haría explotar la situació

#7.1 Montse, Barcelona, 02/10/2021 - 09:17

Sí ese tipo de consulta se llevara a cabo, Pedro Sánchez pasaría a la Historia como el secretario general que dio el tiro de gracia a su propio partido. No se puede jugar con fuego.