Publicitat
La Punteta · 14 de Febrer de 2015. 15:57h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La desaparició d'Unió

Dirigents d'Unió fent una calçotada l'any passat

L’altre dia vaig tenir un somni. Vaig somiar que hi havia eleccions i, a la nit electoral, sortien els que ara remenen les cireres a Unió: Ramon Espadaler, Joana Ortega, Josep Maria Pelegrí, Toni Font, Benet Maimí, etc. amb cara de circumstàncies.

Els social-cristians havien decidit anar sola a les eleccions i no havien tret cap diputat. Res. Cero patatero. Espadaler feia el discurs habitual en aquests casos: què havien entès el missatge i que calia mirar al futur, que hi havia espai per a un partit social-cristià a Catalunya. Però una formació sense els ingressos oficials té difícil la supervivència perquè no esperaran que es mantingui a base de quotes d’afiliats.

No és que jo vulgui la desaparició d’Unió. Al contrari, els he defensat més d'un cop. Però han quedat diluïts completament. La pèrdua de perfil polític d’UDC al Govern és molt superior a la que ja va patir ERC amb el segon tripartit. Llavors els republicans llavors van passar de 21 diputats el 2006 a deu el 2010.

El que no pot ser és que Duran digui la seva cada divendres l i els tres consellers d’Unió al Govern (Ortega, Espadaler i Pelegrí) passin gairebé desapercebuts la resta de l'any. Entre d’altres raons perquè llavors el líder d’Unió dóna la imatge de rondinaire, de possar permanentment pals a les rodes del procés. És una llàstima perquè Unió podia haver heretat l’espai de catalanisme moderat que abans del 2010, no fa pas tant de temps, encarnava Convergència.

Però de què parlen al Consell Executiu? I al comitè executiu nacional de la federació? O al consell nacional conjunt?. Han de fer-se les putades en públic?. Unió té ara el mateix problema que tenia Puigcercós per marcar paquet: no només tres conselleries, sinó alguns càrrecs intermitjos (Toni Castellà a Economia, Carles Sala a Territori, Meritxell Ruiz a Ensenyament) que dificulten els moviments. Ja se sap que, a la intempèrie, fa molt de fred. L'únic que s'ha atrevit a alçar la veu fins avui ha estat l'eurodiputat Francesc Gambús. I encara perquè ja no és director general de Relacions Exteriors. Hauria fet el mateix de tenir càrrec oficial?.

D'altres, com la pròpia Joana Ortega, dóna la sensació que tenen síndrome d’Estocolm. I això que la vicepresidenta no hagués arribat mai tan amunt sense el vist-i-plau del líder d’Unió. Quan Ortega feia les rodes de premsa de la consulta o sortia al costat del president Mas el 9N sempre em venia al cap que, a la consulta de Barcelona, va votar no sengons va revelar el mateix Duran i Lleida.

Per això és curiós com a Duran li ha perdut el respecte la generació que mana ara a Convergència alguns dels quals, com el propi Josep Rull, són vint anys més joves. Hi havia una època que només s’atrevia a picar-li el crustó Jordi Pujol. I encara. La federació estava per damunt de tot.

El mateix Pujol va aconseguir tres majories absolutes consecutives perquè, jugant a la puta i la ramoneta, abraçava un ampli especte del catalanisme: des del catalansime moderat al sobiranisme. CiU, gràcies a Unió, hauria pogut eixamplar aquest espai si no hagués volgut competir directament amb Esquerra.

En un article del passat mes de juny, perdonin l’autocita, ja deia que Unió tenia dues opcions: enfonsar-se amb Convergència o intentar surar per medis propis. Crec, sincerament, que ja no estan a temps. Se’ls hi ha covat l’arròs. Independentizar-se de CiU és suïcida, però continuar amb CDC també. El temps corre en contra d’Unió.

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal 

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#8 Carlos Gomez, Bcn, 20/02/2015 - 02:43

Cony.
Y que contentos estan todos en la foto comiendose los calçots a costa la patria.
Y estos no se van, son insaciables.
Quieren seguir 300 años mas.

Si a Itaca ja no hi cabrem tots.

#7 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 17/02/2015 - 12:41

UDC y CDC no se divorciarán jamás. Los matrimonios de conveniencia son muy sólidos, sobre todo si además están bendecidos por la Iglesia. O sea, juntos hasta la muerte, Conveniencia y Unión, o sea CiU.

#6 lopetegui, lleida, 16/02/2015 - 08:16

A ver si lo entiendo... según el señor Rius ya es tarde para CIU y para UDC.

Poj mú bién

#5 Joan, Barcelona, 15/02/2015 - 11:39

Unió com el PSC són partits del segle XX, vells i trotinats, que han servit a interessos personals i que ara ja no tenen raó de ser. Ni la religió marca la vida social ni el socialisme pinta res avui dia. Per aixo el PSC està desapareixent i per això Unió no es vol separar, perquè sols no van enlloc

#4 zenaida, Barcelona, 14/02/2015 - 23:30

Estoy totalmente de acuerdo...Ciu se ha cargado a Unió y los catalanes moderados...NO tienen partido al que votar!!!
Así de sencillo!!!