Publicitat
La Punteta · 20 de Juny de 2013. 20:41h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La descomposició del PSC

Com que tenim una societat civil de pa sucat amb oli sempre he tingut molt de respecte pel Cercle d'Economia. Al capdavall, les dues institucions més emblemàtiques de la societat civil -el Palau de la Música i el Liceu- van acabar ja fa anys en mans de les Administracions. Control, per cert, que tampoc no ha evitat el cas de corrupció més famós dels últims temps.

Pel que fa a altres entitats, Miquel Valls, continua aferrat a la Cambra malgrat que ja no té cap empresa pròpia, Josep González segueix al capdavant de PIMEC per setena o vuitena legislatura -jo ja m'he descomptat- i Josep María Álvarez porta al front de la UGT molts més anys dels que va governar Pujol, per posar tres exemples. Fins i tot Òmnium, com tothom sap, funciona a toc de xiulet.

Per això penso que el Cercle ha actuat sovint com a veritable think tank. Els seus documents -El Cercle opina- són sovint de lectura obligada. Jo guardo com una relíquia el de l'"Educació: la gran prioritat", de novembre del 2006, malgrat que en això no hem avançat gens. I en d'altres com el de "La responsabilitat de l'empresariat català" -novembre del 2007- fins i tot practicaven el saludable exercici de l'autocrítica.

És veritat que la junta directiva es fa una mica per cooptació amb aquella voluntat tan catalana de quedar bé amb tothom. I que, com TV3, funciona per quotes. Quan governava el PSC hi van posar Josep Ramoneda -el pobre encara surt com a director del CCCB-. També hi ha Borja García Nieto, aquest en representació del PP. Tot i que, a l'actual junta directiva, els convergents són majoria: des de l'exconseller Homs o l'exdirectora de l'ACA, Marta Lacambra. Fins i tot hi ha Joan B. Culla.

Per això la imatge del Cercle em va caure als peus amb el seu darrer document: "Fi de cicle. Temps nou", del passat 27 maig, en què proposen la reforma de la Constitució. Hi ha un paràgraf que fa més por que una pedregada:

"La concepció rígida i immutable de la Constitució és una de les millors mostres d'aquest temor. Potser sigui un bon moment per recordar que al llarg de la nostra història, a diferència del que ha passat en altres països, les Constitucions no s'han reformat: s'han derogat de forma abrupta. És temps de posar fi a aquesta lamentable tradició caïnita i d'acceptar que el principi democràtic, que vertebra tota Constitució, exigeix la seva reforma quan els seus preceptes no responen a la convicció social dominant".

Ja entenc que el Cercle no s'apunti al sobiranisme, però tampoc no cal que faci com el Pere Navarro: atès que no som sobiranistes ens hem d'inventar un marc -com l'elefant de Lakoff- per fer front a CiU. Deu ser cosa del López Burniol.

Això del PSC és per llogar-hi cadires -sobretot ara que cauen a 16 diputats, segons el CEO- perquè demanar la reforma de la Constitució és suïcida. Val a dir que ho demanen ara que no governen enlloc. Ni a Catalunya ni a Espanya. És que ni a la Diputació de Guadalajara. Motiu pel qual també reclamen ara la supressió de les diputacions.

Però amb propostes com aquesta continuaran molt de temps a l'oposició. El PSC comet un error clamorós -un altre vull dir- perquè el federalisme asimètric és el café para todos 2. I el café para todos només va servir per aigualir les reivindicacions catalanes i basques a l'inici de la Transició. Així ens ha anat.

Anem amb compte amb les reformes de la Constitució perquè, per reformar-la, s'han de posar d'acord PP i PSOE. L'altre dia es van posar d'acord per casualitat i ja va sortir Duran molt empipat dient que s'ho havien fet tot solets.

La Constitució, ni tocar-la. El dia que la toquem rebrem. Fiquem-nos-ho al cap. Per això, que el PSC vulgui fer bullir l'olla és el seu problema. Però el Cercle -encara que Josep Piqué en sigui el president- no pot caure en un parany similar.

El periodista Pedro J. Ramírez, en una data tan llunyana com el 7 de desembre del 2008, ja deia: "Es imprescindible reformar la Constitución y que el Estado recupere las competencias necesarias para garantizar la libertad i igualdad de todos los españoles". Ara, el PSC i el Cercle coincideixen amb el director d'El Mundo. Prendrem mal.

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 fotem el camp, f, 22/06/2013 - 11:22

Espanya no te solució. Si algun cop es reforma la Constitució de segur que serà en un sentit involucionista i no pas el contrari. Només cal llegir el comentari del "emilio", tant comú a les Espanyes.

#3 -emilio, a, 21/06/2013 - 16:07

la estrategia es clara; calentar la calle, incendiar los medios, radicalizar la poblacion....para amendrentar al Estado- La casta politica catalanista quiere una relacion bilateral y privilegiada con el Estado, una hacienda propia, poder d veto en el Congreso e impunidad para prohibir el español.

#2 pepitu, té raó, 21/06/2013 - 12:31

Així va passar amb l?estatut. En varem voler fer un de nou per millorar i hem empitjorat. Ja ho va dir en Pujol. Val més no tocar res perquè aixó de l'estatut és un meló tancat i em quedat esberlats

#1 Tal dia farà un any, ., 21/06/2013 - 12:06

Un article molt interesant, però que fa pena justament pel que descriu, un país de merda.